Oriol Cardona: el banyolí que no remava ni nedava, esquiava

"Força Oriol! Cap al cim!" Aquest era el lema d'unes pancartes amb què la família i amics d'Oriol Cardona l'animaven aquest migdia a Bormio durant la final de la prova d'esprint d'esquí de muntanya. A cinc graus sota zero, aquesta escalfor extra segur que ha ajudat a empènyer el banyolí cap al premi final de la medalla. Un èxit pensat, llaurat i treballat des de fa temps. Primer a Banyoles, després a Font-romeu per recollir-ne els fruits a Bormio, en el que es converteix l’èxit més gran de la història per a un esquiador gironí i, també, català.

Que el petit Cardona estava destinat a ser esportista era irremeiable. Amb el pare, Joan, de Sant Hilari Sacalm, campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya el 1995 i experimentat alpinista que ha fet els cims més importants del món, i la mare, Dolors, de Banyoles i amant també de les alçades, de seguida els van guiar a ell i el seu germà Nil cap a la muntanya. I això que vivint a Banyoles podria haver-hi hagut el dubte de si llançar-se a l'aigua a fer natació o agafar el gust per provar el rem o el piragüisme. Res. "El pare no és d'esports d'aigua. La mare també és de muntanya i m'han dut sempre cap allà", deia al març de l'any passat en una entrevista a aquest diari. I és clar, això va fer que amb tres o quatre anys ja li posessin els esquís. I apa, cap a esquiar. "Recordo estar sempre a la muntanya amb els pares i els oncles", revelava a la revista del club, fa uns anys.

Esquí de muntanya, esquí alpí, escalada, alpinisme. De tot ha fet el petit dels Cardona. També atletisme i curses de muntanya, que li anava bé per mantenir la forma quan no hi havia neu. I bàsquet, que li agradava, però "no jugava partits per no ser una càrrega". Fins que amb divuit anys va entrar a la Universitat de Perpinyà a estudiar Ciències de l’Activitat física i l’esport i va anar a viure a Font Romeu a entrenar esquí de muntanya. Allà hi eren els millors: Kilian Jornet, Marc Pinsach o el seu germà Nil, amb qui s'entrenava i aprenia cada dia.

Fa tres anys va aparcar les curses de muntanya definitivament per centrar-se en l'esquí de muntanya amb els Jocs de Milà-Cortina a l'Horitzó. Des de llavors, no ha parat de col·leccionar èxits. És el vigent doble campió del món (2023, 2025) i d'Europa (2022, 2024), i l'actual guanyador de la Copa del Món; i en relleu mixt, és subcampió del món (2025) i campió d'Europa (2024) fent parella amb Ana Alonso. Els èxits l'assenyalaven com el gran favorit als Jocs d'hivern. "Tinc moltes ganes de ser-hi i fer un bon resultat. Seria la culminació de la carrera esportiva. Vull gaudir-ne", deia ara fa un any. Tal dit, tal fet. Alegria a Bormio, a Sant Hilari i a Banyoles. Girona té un nou medallista olímpic. El petit Cardona ha fet el cim.

Subscriu-te per seguir llegint