Joan Cardona: "Vaig abraçar l'Oriol i li vaig dir 'nen, això que has fet és increïble'"

"La realitat sempre supera la ficció o el que t'has pogut imaginar que passaria". Ho assegura Joan Cardona, alpinista i esquiador de muntanya, pare d'Oriol, el primer medallista olímpic d'hivern gironí gràcies al seu flamant or dijous a Cortina d'Ampezzo en skimo, en l'esprint. Vint-i-quatre hores després d'aquell èxit espaterrant, els mòbils del protagonista i dels seus familiars més propers continuen a punt d'explotar, plens de missatges de felicitació. Joan Cardona ho assaboreix des d'Itàlia, on va ser testimoni directe de la gesta del seu fill i espera poder repetir l'èxit demà en la prova de relleus mixtos al costat d'Ana Alonso (14.30h).

Tots respiren avui més tranquils. "Vam passar molts nervis, hi havia tanta pressió... de tothom, dels mitjans catalans i espanyols, de tot arreu. A l'Oriol li va anar molt bé no guanyar a Boí Taüll (va ser segon en la prova de la Copa del món prèvia als Jocs) i això li va treure una mica d'aquesta pressió", relata Joan Cardona. Aquella cursa la va guanyar Thibault Anselmet, que dijous va ser tercer.

Per al pare d'Oriol Cardona "era el màxim rival que li podia lluitar l'or, i amb aquell triomf la pressió va passar-li a ell. A més també apunta que feia molts anys que l'esport espanyol esperava una gesta com aquesta. "Feia 54 anys de l'or de Paquito Fernández Ochoa i a Espanya comptaven amb aquesta possibilitat amb l'Oriol. Però la veritat és que ell ha sabut aguantar molt bé la pressió i per a això va guanyar", afegeix.

Tots aquests nervis es van començar a relaxar, des de la grada, on hi eren els familiars i amics del banyolí "quan va passar a semifinals". El pare de Cardona apunta que "vaig pensar que a partir d'allà es tractava de fer com si fos una prova de la Copa del Món, oblidar que estava en uns Jocs Olímpics. De fet, l'Oriol veia més difícil la ronda de quarts i les semifinals que final. A la final ja ets un dels sis millors, ja ho has fet bé. En canvi, si ets un favorit i et tomben en les rondes prèvies és molt fort. Només pot guanyar un i ser finalista ja és molt fort, bravo per l'Ot Ferrer, que també té molt mèrit".

El flamant guanyador de l'or "va anar a controlar en les semifinals, va fer segon, i a la final, si es poden eliminar els deu primers segons, va estar fantàstic. D'inici té una ensopegada, però quan es col·loca bé a la cursa, ja ho té ben encarrilat. L'Oriol disposa d'una gran potència a les escales, i molta sang freda. Tenia clar que si no fallava res en els canvis, ho aconseguiria", afegeix el seu pare.

Després va venir la bogeria. Aquella pressió es va transformar en ser l'objectiu mediàtic de tothom. i en el retrobament pare-fill després de l'èxit. "Li van entregar la medalla, li feien una entrevista darrere l'altra, i jo em vaig colar allà dins dient que era el pare de la criatura. Quan em va veure estava fent una entrevista, la va deixar, i em va abraçar. Li vaig dir 'nen, això que has fet és increïble, has marcat un abans i un després", apunta Joan Cardona. L'Oriol "estava en un núvol", com ell i tota la seva família, la seva mare, el seu germà Nil, la seva parella, l'actriu Amaia Aberasturi... A Banyoles, al Club Natació, desenes d'altres amics i familiars també celebraven l'or olímpic com es mereix una gesta d'aquestes proporcions.

"Més gran que res del que hagi pogut fer jo"

Joan Cardona és un expert alpinista i esquiador de muntanya que, per exemple, el 1986 va formar part de l'expedició al Kangchenjunga. Res, però, comparable amb l'èxit esportiu del seu fill Oriol. "Allò va tenir la seva importància, també hi va haver altres expedicions de Girona importants, però esportivament un or olímpic ho supera absolutament tot. És una fita aconseguida en una final que dura menys de tres minuts, però al darrere no hi ha un treball d'un any, com el que requereix una expedició, hi ha el treball de molts anys. Perfeccionar les baixades, fer molta competició, saber treballar tot això no és gens fàcil. Quan van dir que l'esquí de muntanya seria olímpic l'Oriol es va centrar en això i va deixar les curses a peu, on també era molt bo. Per a qualsevol esportista el somni més gros és guanyar una medalla olímpica i si és d'or, encara millor. Això supera i és més gran que res del que hagi pogut fer jo", subratlla.

Demà Oriol i Ana Alonso (que dijous va ser bronze en l'esprint femení) poden convertir-se en dobles medallistes olímpics en els relleus mixtes. Oriol Cardona igualaria la gesta de Joel González, or a Londres i bronze a Río en taekwondo. Però no ho tindrà fàcil. Joan Cardona apunta que "des de les medalles de dijous els estan atabalant molt i hauran de controlar la pressió. També hauran de vigilar no deixar-se anar més del compte. Ja ho veurem... d'entrada sembla una prova més factible que la d'esprint per guanyar una medalla, però pot passar de tot". Avui l'Oriol té entrenament, no veurà la seva família. Dijous, després d'estar amb ell, es van acomiadar fins demà a la tarda, quan ja hagi passat tot.

Pot aspirar Oriol Cardona a repetir èxit en els propers Jocs d'hivern? El seu pare no ho descarta, però alerta que "amb 35 anys i podria arribar justet" per fer l'esprint o els relleus. Ara, també apunta que si els organitzadors afegeixen la cursa individual o la vertical "en aquestes proves tindria força opcions de guanyar. Són l'essència de l'esquí de muntanya i tindria sentit. L'Oriol també és molt bo aquí, l'altre dia a la Copa del Món va ser tercer". Oriol viu deu mesos de l'any a Font Romeu, on s'entrena. La resta el passa entre Banyoles i el País Basc, d'on és natural la seva parella.

Subscriu-te per seguir llegint