Oriol Cardona tanca els Jocs amb un or i un bronze

Banyoles va tornar a vibrar ahir i si dijous el Club Natació Banyoles ja havia esclatat d’alegria amb l’or d’Oriol Cardona, aquest cop va tornar a saltar i cridar després d’aconseguir la medalla de bronze. De nou, un munt de persones es van reunir per seguir la final del relleu mixt d’esquí de muntanya, amb Oriol Cardona i Ana Alonso representant al combinat espanyol. Des de molta estona abans de l’inici, el bar va quedar petit: cadires ocupades, gent dreta, mirades clavades a la pantalla i un únic crit que s’anava repetint, «Oriol, Oriol», com si la veu pogués travessar fronteres fins a Bormio.

A la neu italiana, la cursa presentava una exigència diferent: quatre voltes a un circuit de 1.500 metres, el doble que a l’individual, amb cinc transicions per volta. França, amb Emily Harrop, va marcar territori des del primer relleu. Ana Alonso va anar de menys a més, però una dificultat en la col·locació de la pell la va fer lliurar el relleu en quarta posició. Malgrat no començar de la millor manera, els presents al CN Banyoles eren conscients que la prova era molt més llarga que l’individual i que quedava molt temps per reaccionar i la reacció va arribar. En el primer dels quatre relleus, l’andalusa deixava el torn al banyolí en quarta posició. Cardona va fer el que s’esperava d’ell retallant diferències, tornant a situar la dupla en la lluita i entregant el relleu en tercera posició. A Banyoles, l’avançament es va celebrar amb molta força, però a mesura que s’acostava l’equador de la prova, els nervis anaven en augment.

La segona sortida d’Alonso es va fer llarga. La calor, la duresa del recorregut i una frenada excessiva a la zona de transició la van penalitzar. Un fet que a Banyoles, en assabentar-se’n, va caure com una gerra d’aigua freda i, per primera i única vegada en tota la cursa, es va produir un silenci sepulcral, d’aquells segons que semblen eterns. Tot i això, la cursa va continuar i l’andalusa va entregar l’últim relleu a Cardona en cinquena posició, pràcticament empatat amb els Estats Units i Itàlia. L’or ja semblava inabastable, però el podi continuava obert. Al club, ningú es va moure del seu lloc, conscients que el banyolí podia capgirar la situació.

L’últim relleu va ser imperial. Cardona es va desfer ràpidament dels rivals directes pel bronze i va intentar, sense èxit, retallar diferències amb França i Suïssa. No va estar fi en alguna transició, però va arribar tercer a meta. I llavors va arribar l’espera de saber la penalització. Però, Cardona va passar la línia de meta amb 16 segons de marge sobre els quarts (Estats Units), fet que ja feia saber que ni la penalització els podria fer treure el tercer lloc i la multitud aplegada va començar a celebrar-ho com si s’hagués d’acabar el món.

A la neu, Cardona plorava mentre Ana Alonso mirava la pantalla de temps. «Només són tres segons!», va cridar. El bronze era una realitat.

Amb aquest resultat, Espanya signava la seva tercera medalla a Milà-Cortina 2026 i feia història en uns Jocs d’hivern. Cardona es convertia en el primer amb or i bronze en una mateixa edició i en el segon doble medallista gironí, igualant a Joel González, or a Londres i bronze a Rio de Janeiro, per confirmar-se com el millor del món en la seva disciplina. Alonso, per la seva banda, culminava una remuntada vital després d’un greu accident de bicicleta fa pocs mesos amb dos bronzes a Milà.

Però si a Bormio s’escrivia la gesta sobre la neu, a Banyoles s’escrivia en paral·lel una altra història: la d’una família, uns amics i tot un municipi bolcats amb l’esquiador gironí, que va culminar una fita majúscula amb un or i un bronze i amb tothom esperant el seu retorn d’Itàlia per celebrar-ho com es mereix.

El suport des de Banyoles

Durant tot aquest temps, Cardona ha tingut el suport incondicional de la seva família. Tal com explicava a Diari de Girona un dels seus cosins, «el que ha aconseguit és espectacular», i afegia orgullós que «ha treballat molt per aconseguir el que ha aconseguit, ja que els Jocs Olímpics eren el que li quedava».

Per la seva banda, Lluc Coll, també cosí de Cardona, admetia que amb l’or «no érem conscients de la gesta» fins que van sortir al carrer i van veure que era notícia a tot arreu. Ahir, però, reconeixia haver «patit més» que dijous, sobretot en els instants d’incertesa per la penalització. Ara només pensen en el retorn i asseguren que el rebran amb «una bona festa, que s’ho mereix», concloïen.

Subscriu-te per seguir llegint