L’eufòria del CTT Olot, gran campió de la Copa del Rei de tennis taula

«Anem sobrepassats. Em trobo gent pel carrer que no sé ni qui és, que em diu que ens ha vist a TV3, o que va seguir el partit online. És una passada», explica Marc Costa, l’entrenador de l’Olot de tennis taula, recentment guanyador de la Copa del Rei. «És un triomf totalment inesperat, com caigut del cel. Ni ens ho imaginàvem, perquè ni érem favorits, ni res de res. Ens fa una il·lusió immensa», afegeix, encara en un núvol. El conjunt garrotxí va eliminar el Les Borges a quarts de final, el Priego a semifinals i l’Irún a la final. Costa reivindica que «ens tripliquen en pressupost». Aquest és el segon títol de la història del club, el primer a la Copa, després del campionat de Segona assolit l’any de l’ascens a l’elit.

Demà, l’equip oferirà el trofeu a l’afició en el duel de Superdivisió contra el Burgos i dissabte tindrà lloc una merescuda festassa. «Encara no ho hem celebrat gaire, però ja arribarà, ja», comenta Costa, que recorda els instants previs a la confirmació del fet que l’Olot era campió. «No sabia ni on mirar, estava ben quiet. La totalitat dels jugadors estaven dempeus, nerviosos. Abans no vam tancar-ho, vam tenir vuit pilotes de partit. Crec que va guanyar qui va gestionar millor la pressió, perquè no va ser un duel bonic. Va ser molt tens».

«La proesa va ser passar les semifinals, perquè el Priego semblava imbatible. Compten amb una plantilla feta per guanyar. De fet, tenen dos estrangers que són top mundial: un té el millor percentatge de victòries a la Lliga en l’última dècada, i l’altre és or olímpic per equips». Per tenir-ne una idea, «el desembre vam jugar a Olot, on ens disputàvem el lideratge, vam fer el millor partit de la temporada i vam perdre 0-4», concreta el tècnic de l’equip garrotxí, que va entrar directament al quadre dels quarts de final pel fet d’haver acabat la primera volta en quart lloc, empatat amb el segon i el tercer. L’Olot va jugar amb Rafael de las Heras, que també va ser campió de dobles, Damien Provost, Arnau Pons i Miguel Ángel Pantoja, tercer en individual.

Costa diu que «es va alinear tot, tot. Era una quimera, però ha anat rodat». Un cop feta la gesta de plantar-se a l’enfrontament decisiu «calia rematar-ho. Teníem una oportunitat d’or i l’havíem d’aprofitar. Era la nostra primera final. La trajectòria dels darrers anys és ascendent i hem anat fent petites passes endavant, però això…». Per a l’Olot significa «un gran aparador, molt prestigi i un petit premi econòmic».

Vius a Europa

Durant la nit abans «vam fer un treball mental molt important. És cert que no teníem cap mena d’exigència, però no ho volíem deixar escapar». I ara, què? «A la Lliga continuem quarts, però el nostre propòsit és acabar en el top-sis per mantenir posició europea». Sí, han llegit bé, l’Olot de tennis taula és un habitual a Europa. «Aquest curs hem guanyat la fase regional de l’Europe Trophy, que és la tercera competició continental, i estem classificats per a la fase final, on serem caps de sèrie a Sèrbia. Però allà venen els conjunts rebotats de la segona competició i són molt bons. M’encantaria quedar entre l’u i el quatre, però suposo que lluitarem per estar entre el cinc i el vuit».

I una cosa més. «Com a entitat ens encantaria guanyar el Campionat de Catalunya absolut que es farà a finals de maig. És un títol del país, nosaltres som del país, i no el tenim. Intentarem endur-nos-el», finalitza, amb una ambició sense límits.

Subscriu-te per seguir llegint