"Em sento un gironí més"

Una pausa de dues setmanes en plena lliga fa més nosa que servei?

Bé, no ho saps mai. Jo hauria preferit, lògicament, que no hi hagués hagut aturada perquè la veritat és que no entenc massa bé això de de les finestres. Penso que els riscos que corren els clubs en aquest moment de la temporada són molt grans. Qualsevol problema que pugui ocórrer faria moltíssim mal. Però també és cert, i ja sap quina és la meva filosofia, que el que no depèn de mi, perquè no és a les meves mans, ho assumeixo amb la normalitat. Quan se'n van molts jugadors significa que són bons, que tenen qualitat per defensar la samarreta dels seus equips nacionals. Els que ens hem quedat hem fet com en la primera finestra, hem donat uns dies de de descans, hem treballat, i també vull posar en valor l'existència de l'equip U22 i que diversos júniors han pogut treballar amb nosaltres, fent que la nostra feina fos possible tot i les baixes dels internacionals.

Una mica ja ho ha dit, però que sis jugadors vagin a la seva selecció és un problema, però també és un en reconeixement?

Sí, exacte. Aquí estem fent les coses bé i jo crec que, en alguns casos, encara que no sortissin tan bé les coses, segur que també hi anirien. Més enllà del Bàsquet Girona, a la lliga ACB hi ha molta qualitat, i els nostres jugadors no en són cap excepció. Llavors és una cosa molt normal, jo crec en tots els equips, excepte aquells d'Eurollig. És normal que vagin amb els seus equips perquè són jugadors de gran talent.

Va anar a la Copa del Rei a València?

No. Vaig aprofitar per viajar a Galícia, veure la família i descansar. Pero la vaig seguir, òbviament.

Quan arriba la Copa o els play-off, s'hi veu, s'hi imagina?

Sí, clar, sempre t'hi imagines, sempre tens l'enveja sana d'algun dia poder acudir-hi amb el teu equip. Vaig jugar una Copa amb l'Obradoiro. És un esdeveniment únic. Jo crec que és un sistema de competició fantàstic. Cada partit té moltíssim valor pel que hi ha en joc, perquè són finals, és camina o mor, com diuen els americans. I aquesta Copa en concret ha tingut una qualitat enorme, amb partits de molt alt nivell basquetbolístic, però també amb alt nivell d'emoció, que realment és el que busca el públic. És un producte esportiu fantàstic i així es demostra quan veus a la grada samarretes de moltíssims equips, fins i tot, del Girona. Molts aficionats a l'esport, que potser no segueixen l'ACB perquè no tenen equip a la seva ciutat, hi acudeixen. Crec que la Copa és realment única, un producte estupend i la gaudeixo com a entrenador, però també com a aficionat al bàsquet.

Després del que es va patir l'any passat per salvar-se, com es viu un any amb la placidesa d'un 10-10 a la jornada 20, i el descens ben lluny?

Sap que ho dic sovint a les rodes de premsa, sempre penso en l'esport com una cosa immediata. El que tens per davant. Estem molt contents, lògicament, pel balanç que portem.

Sí, vostè parla de l'immediat, però també de que això és "entertainment". Com es pot engrescar l'afició? Què ambicionen aconseguir?

Nosaltres ambicionem ser millors cada dia. A vegades es comet l'error de menysvalorar el que tens, i com deia en l'anterior resposta, hi ha moltes ciutats de l'Estat que desitjarien estar com el Girona a la Lliga Endesa. Estar a la Lliga Endesa és complicadíssim, perquè és una lliga molt bona, el millor campionat domèstic d'Europa sense cap mena de dubte, dit pels protagonistes, els jugadors i els entrenadors. Llavors estar a l'ACB amb un projecte com el del Girona, que busca consolidar-se i créixer, és la llet, si em permet l'expressió, i a vegades ho oblidem. La nostra ambició és créixer com a equip i com a club i, en el meu cas concret, com a responsable del primer equip, és millorar i poder gaudir cada partit sabent la dificultat que té perquè creiem cegament que si fem bé el procés del dia a dia, el final estarà bé. Llavors, en lloc de pensar com acabarem la marató, el que pensem és, vinga, continuarem corrent, següent pas, el següent pas, el següent pas per poder arribar a la meta.

És un any molt tranquil també a la plantilla, amb només l'arribada de Hollanders per la lesió de Fjellerup. Ara però unes declaracions de Pepe Vildoza a l'Argentina han deixat entreveure que el jugador voldria tornar a Boca.

Miri, un equip és com un com un ésser viu, va evolucionant. No responc a les declaracions de Vildoza perquè no les he vist. Soc una persona que no consumeix res de xarxes socials, tot i que a vegades sí que m'arriben coses. Com li deia l'equip és un ésser viu, que madura, que creix, on a vegades entren uns, n'entren uns altres i sempre parteixes d'uns rols apriorístics, però que gairebé sempre canvien perquè entens que per a l'equip és millor que entri un jugador determinat que un altre i vas fent i vas provant situacions. Que Pepe digui que porta Boca en el seu cor és normal, l'il·lògic seria que no fos així. Ha estat tota la vida allà i és comprensible.

Dit d'una altra manera, hi compta?

És clar que hi compto, és jugador del Bàsquet Girona, com no hi he de comptar?

Ara hi ha lesionat Juan Fernández, han aprofitat l'aturada per avançar en la seva recuperació?

Sí, està en procés de recuperació. Té uns problemes en les plantes del peu i hem aprofitat, lògicament, l'aturada per a posar tots els mitjans mèdics i fisioterapèutics al nostre abast. Tot el focus està en el cos mèdic i els fisios, que està treballant amb ell. No ha deixat de fer treball físic, fa tot el treball físic que pugui fer i esperem l'evolució sigui bona i més aviat que tard ens pugui tornar a ajudar.

Vildoza? no he vist les seves declaracions i, per tant, no les puc valorar, però és normal que digui que porta Boca al cor. Compto amb ell, és jugador del Bàsquet Girona"

Moncho Fernández

— Entrenador del Bàsquet Girona

Una de las claus d'aquest pas endavant que s'ha fet aquesta temporada és la continuïtat seva i de set jugadors?

Jo crec que la continuïtat sempre, a priori és bona. Perquè com bé ha dit, et permet no començar de zero. Hi ha hagut molts jugadors que s'han mantingut de la temporada passada, que lògicament han fet més fàcil la feina als entrenadors i als companys que arriben. Els jugadors que porten temps en un club també tenen una tasca de mentalització i d'ajudar als nous. També destacaria l'actitud amb la qual han vingut tots els fitxatges, amb ganes de fer-ho bé, s'han integrat rapidíssim en l'equip, a la ciutat, al club, i aquestes ganes que tenen de fer-ho bé ajuden moltíssim. Que les peces s'encaixin no sols depèn del treball tècnic dels entrenadors, depenen de moltes més coses. Aquesta continuïtat, sens dubte, ha ajudat perquè molts jugadors ja coneixien el que volíem fer, encara que cada any és diferent, però les línies mestres són les mateixes.

L'ha sorprès especialment algun dels nous fitxatges?

Mai acabes de conèixer a les persones i als jugadors fins que els els entrenes, convius amb ells. En l'aspecte tècnic sabíem que eren jugadors que tenien capacitats sobrades per jugar en aquesta lliga, ho havien demostrat, i en l'aspecte humà també sabíem que fitxàvem bones persones, bons professionals, però hem fitxat realment persones excel·lents amb un nivell de compromís enorme, amb un nivell d'integració enorme, amb un nivell de valors admirable. Això es transmet a la gent. La idea de qualsevol entitat esportiva és tenir una filosofia, tenir uns principis, tenir el que es diu estratègia, no? Que és el llarg termini, som així i fem així les coses. Després ve la tàctica que és el curt termini. Però el que tothom vol és que t'identifiquin amb un estil i jo crec que nosaltres tenim clar què volem i com volem que ens identifiquin.

Parla molt sovint amb Marc Gasol? Què li demana?

Sí, clar. Ell té un gran projecte al seu cap. És una persona molt intel·ligent i que ens dona el seu suport constantment. A les converses que jo pugui tenir amb ell m'aporta molt parlar amb el president, lògicament, però també m'aporta molt parlar amb la super estrella del bàsquet, per tota la seva experiència. Poder parlar amb ell de tot el que ha viscut com a jugador és enorme, perquè clar, Marc Gasol és l'exjugador però també el president del Bàsquet Girona. La nostra relació és molt cordial, però com he dit moltes vegades no sols parlem de bàsquet, parlem de moltes altres coses.

Moncho ha trobat Girona, i Girona ha trobat Moncho. El matrimoni perfecte. S'hi veu per temps aquí?

Aventurar el que pugui passar en el futur sempre és complicat, per això m'agrada parlar sempre del present, estic super feliç de ser aquí, sento que porto més temps del que en realitat porto, perquè des del primer moment m'he sentit molt ben acollit en aquests catorze mesos a Girona. Em sento un gironí més i m'agrada involucrar-me no només amb el club, que és el meu lloc de treball, on tinc els meus companys i tota la gent de l'organització. Perquè no sols és l'esportiu, hi ha moltes coses al voltant. Aquí estic superbé i supercòmode, amb una afició que ens dona molta escalfor. Als meus amics quan em pregunten com és viure a Girona els dic que que és magnífic, perquè la ciutat és preciosa, i per moltes coses em recorda la meva Compostel·la, excepte per la pluja, que aquí és menor i s'agraeix. Però aquesta ciutat té vida pròpia, té moltíssima història, estem parlant d'una ciutat amb orígens romans i amb una cultura fortíssima, no només en la llengua, la gastronomia, la música, el teatre, i tantes altres coses.

Complir 500 partits a l'ACB em demostra que el temps passa molt ràpid i ho valoro per haver convertit en el bàsquet, que és el que més m'agrada, en la meva professió"

Moncho Fernández

— Entrenador del Bàsquet Girona

Va al teatre, a concerts, a exposicions?

El problema és que com que nosaltres som entreteniment, sovint coincidim amb les arts. Alguna obra de teatre que m'hauria agradat m'ha agafat de viatge amb l'equip, però per exemple gaudeixo molt de passejar, no només per la ciutat, també per la comarca i els pobles veïns.

Té al cap que en la penúltima jornada, contra el Bilbao, complirà 500 partits a l'ACB?

No, no hi penso massa, tot i que sabia la dada, no sabia en quin moment es complia. Estaré molt content d'arribar a aquests 500 partits però perquè són reflex de la meva vida adulta dedicada a allò que més m'agrada, que és treballar en el bàsquet i que s'hagi convertit en la meva professió. Em fa feliç i em recorda, de passada, que el temps passa molt ràpid.

Segueix l'Obradoiro a Primera FEB? L'ascens directe va car...

Sí, és clar que segueixo l'Obradoiro i la Primera FEB. El partit Corunya-Obradoiro de la segona volta, perquè a la primera Obradoiro va guanyar a Santiago, marcarà molt l'ascens directe. Ara mateix sembla que Corunya està en la millor situació per a fer-ho. Jo crec que Obradoiro té una plantilla enorme i que serà capaç d'aconseguir l'ascens. Seria una gran notícia per al bàsquet gallec l'ascens de tots dos, per afegir-se al Breogán, a l'ACB, i sense oblidar l'Ourense que també està fent una campanya molt bona a Primera FEB.

Subscriu-te per seguir llegint