«M’havia visualitzat guanyant, però no imaginava tot el rebombori de després»

Tenia ganes de tornar a casa? O es quedaria permanentment a Bormio?

En tenia ganes. Tenia moltes ganes de tornar. Tot ha sigut molt intens i ràpid. Potser m’hauria agradat estar uns quants dies més allà per viure més l’experiència, però al final hem tancat els Jocs i ja no quedava ningú... Per tant, hem hagut de tornar.

Ja ha pogut menjar algun croissant de xocolata de Cal Flequer?

(Riu). Sí, aquest matí (l’endemà mateix de tornar d’Itàlia). És el primer que he fet. Tenia ganes de tornar per això; per descansar, menjar bé i estar amb la família. He d’anar paint de mica en mica totes les emocions.

Com ha estat l’experiència als primers Jocs? Hi anava com un dels favorits, però no sé si s’hauria imaginat abans fer història d’aquesta manera...

El que no m’imaginava era el que venia després. Sí que havia pensat molt en la cursa, m’havia visualitzant guanyant i, fins i tot, hi havia somiat, però no m’imaginava tot el rebombori i la repercussió que tindria després. Això sí que no.

Què va fer per aguantar tant la pressió?

Vaig intentar anar centrant-me en el dia a dia i en els entrenaments que anava fent. Els dies abans de la cursa hi va haver alguns moments de dubtes o nervis, però el dia de la cursa, com que em trobava fort, estava en forma i estava alegre i feliç. Va desaparèixer tota la pressió.

Què signifiquen aquestes dues medalles? Més enllà del fet en l’esport espanyol, amb un or per a l’olimpisme hivernal 54 anys després del de Paquito Fernández Ochoa, què són per a vostè?

Són molts anys de treball, molts anys de feina. Representen tot el sacrifici, l’esforç i la dedicació que he posat en aquest esport. Són la recompensa de tants i tants anys d’esforç, que realment hi són. Ja sé que és un dir, però és que realment és així.

Sap on les guardarà? Crec que, de moment, no s’ha separat d’elles...

No... Suposo que les emmarcaré o les posaré en algun lloc on les pugui veure. Les deixaré a casa i a la vista estaran, segur.

«L’or té un significat diferent. Perquè és un primer lloc i és en una cursa en la qual em vaig trobar molt bé»

Alguna és més especial que l’altra?

Sí, evidentment, la medalla d’or per mi significa molt. Primer perquè és un primer lloc i és en una cursa en la que jo em vaig trobar molt bé i ho vaig donar tot. Bé, a les dues curses ho vaig fer bé i ho vaig donar tot, eh?! Però, al final, l’or té un significat diferent.

Comentava que hi ha molta gent al darrere dels èxits als Jocs i va recordar-se del seu avi just després de guanyar l’or. Ell també tenia passió per la muntanya?

No, era una persona que no tenia res a veure amb l’esport ni amb la competició. Tot el contrari. Era una persona molt tranquil·la que portava una botiga de queviures aquí al carrer Porta Turers de Banyoles. No tenia res a veure amb l’esport ni la muntanya, però li vaig dedicar a ell perquè és la millor persona que he conegut mai i com a persona ha sigut un referent. És una persona que he trobat molt a faltar i, per això, vaig pensar en ell quan vaig guanyar.

Va ser el seu pare qui el va introduir en aquest món, deu ser també un dels seus referents.

Ho és per la manera que té de viure la vida. És molt actiu, es mou molt, està sempre amunt i avall i gaudeix de la muntanya amb l’edat que té (67). Però com a esportista també ha estat un referent perquè l’actitud competitiva que ha tingut és la que ens ha traslladat tant a mi com al meu germà (Nil). És el que m’ha fet arribar aquí, per tant sí. És un dels meus referents.

Durant aquest camí, n’han aparegut d’altres com Kilian Jornet.

Sí, evidentment. Quan vaig començar a fer esquí de muntanya, hi havia en Kilian, que ja estava guanyant copes del món i curses. Tenir una persona de Catalunya, del mateix país que tu, que ho està guanyant tot a nivell mundial... Doncs és una persona amb la qual m’hi he emmirallat i me l’he agafat de referent per dir, va, jo també ho puc aconseguir.

En el seu cas, però, crec que no ha estat mai portada de l’As ni el Marca com vostè. Què se sent posant l’esquí de muntanya per davant del futbol?

(Rumia). No sé què dir... Ni que sigui per un cop cada no sé quants anys que això passi, doncs me n’alegro molt i em fa feliç. Representa molt, tant per mi com per l’esport en general. Posar l’esquí de muntanya en el punt de mira de tot l’estat i tot el món amb aquests Jocs és una cosa molt positiva i un pas endavant per nosaltres com a comunitat esportiva.

L’efecte mediàtic l’està sobrepassant un xic?

Sí... La veritat és que no m’esperava tant, però, bé, ho estic gestionant de la millor manera que puc i benvingut sigui. Al final, és per un fet molt positiu. Jo crec que és la manera de fer créixer l’esport més enllà del futbol.

Què el posa més nerviós: anar a la catifa vermella amb la seva parella (l’actriu Amaia Aberasturi) o competir als Jocs? Potser ella l’ha ajudat amb la premsa...

Hi ha més feina en això de la premsa... (Riu) Em posen més nerviós els Jocs i competir, però trobo més dur gestionar tots els mitjans de comunicació i totes les entrevistes.

Sempre ha estat una persona més aviat tímida, els Jocs també l’han fet superar-se en aquest sentit?

No tinc problemes per parlar. Em costa més estar davant de molta gent i parlar davant de molta gent, però si és darrere d’una pantalla no tinc problemes.

Les medalles han servit per posar Banyoles al mapa. Ha sentit que la seva ciutat li donava suport aquests dies?

Sí. De fet, va venir en Miquel (Noguer) per la cursa de relleus. Va agafar un vol el dia abans i va venir. Al final, Banyoles és on he crescut jo com a esportista i on vaig començar. Els meus primers anys van ser aquí, a la secció d’atletisme del Club Natació Banyoles. Ha tingut un significat molt gran ser de Banyoles.

Camprodon potser ha quedat més al marge.

Bé, al final, Camprodon és allà on em trec la llicència i d’on és el meu club (Ski Club Camprodon). La relació que hi tinc és d’haver-hi esquiat des de petit, d’haver pujat molts i molts cops a Vallter. Tinc amics a Camprodon i el club m’ha aportat molt, però les meves arrels són a Banyoles.

«Vaig apostar per l’esquí quan vaig saber que seria olímpic. Volia anar per uns Jocs»

L’any 2021 va centrar-se en l’esquí de muntanya després que anunciessin que seria disciplina olímpica. La millor decisió que ha pres mai...

Vaig apostar per l’esquí de muntanya quan vaig saber que seria olímpic. Fins llavors, anava compaginant trail, running i esquí de muntanya. Jo porto fent les temporades d’hivern des que soc un nen, des que tinc 13 anys, i no me n’he saltat mai cap. Estava en un punt que volia encaminar la meva vida més cap al córrer, però quan ens van donar la notícia el 2021 vaig tenir claríssim que volia anar a per uns Jocs. Ha sigut la millor decisió. Sí, sí. Era una cosa que realment perseguia. Volia viure l’experiència i anar per unes medalles en uns Jocs. Al final, ha valgut la pena.

Així, quan era petit, es veia competint en uns Jocs i pujant a dalt del podi.

No seria així perquè el meu esport mai ha sigut olímpic. Sí que l’atletisme ho és, però no he competit tant en atletisme. Els de muntanya no ho eren i, és clar, al no ser olímpics tampoc hi somies. Fins quan es va començar a parlar que podria arribar a ser-ho i em vaig il·lusionar. Quan van confirmar que seria olímpic, ja va ser tot un objectiu.

Encara fa classes de piano?

No, no.

Li canviarà gaire la vida? Tot i que acaba d’aterrar per saber-ho amb exactitud...

Espero que si canvia sigui a millor. Aquests dies estaré molt amunt i avall, però quan es calmi tot miraré enrere, reviuré tots els moments i a veure què m’espera en el futur.

Té alguna previsió per aquest any? Farà temporada d’estiu?

Volia fer alguna cursa corrent sense pressa. Alguna cursa, potser curta, per no lesionar-me ni fer-me mal. Alguna coseta m’agradaria fer.

Només acabar els relleus va dir molt clar que volia anar pel segon or. Es veu arribant als Jocs d’hivern 2030, eh?

Tinc ganes de ser-hi. Tinc ganes d’aguantar aquests quatre anys esportivament parlant i vull seguir guanyant i competint a tope durant el cicle olímpic. Sí, evidentment, m’agradaria tornar a viure l’experiència i tornar a estar als pròxims Jocs d’hivern.

Veu possible que introdueixin com a olímpica la cursa individual?

Seria genial. La meva especialitat engloba l’esprint i els relleus, però d’aquí a quatre anys seré més gran (35) i potser una cursa més llarga s’adaptarà més a les característiques que tingui.

Encara vol fer una expedició d’alpinisme amb el seu pare o més endavant?

No, això encara no. Quan deixi de ser olímpic, m’agradaria.

Subscriu-te per seguir llegint