"He tingut tres ofertes per marxar però no em passava pel cap saltar del vaixell i dir 'aquí us quedeu'"

Què ha trobat a la Bisbal, aquesta temporada?

Hi he trobat una ciutat i un club bolcats en aquest projecte. Això és fàcil de veure en els partits, en el dia a dia, en com es viu un partit al pavelló Vell. El club és un equip, és com una família ben avinguda on tothom rema en la mateixa direcció, on tothom es desviu per la subsistència i perquè als jugadors no els hi falti de res, perquè els equips base i l'afició estiguin contents, i per fer que el Bisbal cada dia sigui una mica millor. I la veritat és que això ha sigut impactant en aquest sentit, perquè veus molta gent implicada remant cap allà mateix i que tots som un. Fa goig.

Li ha xocat tornar al bàsquet semiprofessional masculí després de molt temps al bàsquet professional femení?

Sí, xoca, xoquen algunes coses pel que fa a explotació de recursos i a les eines que tu tens en el dia a dia, però quan vaig fitxar i vaig escollir venir al Bisbal, ja era sabent aquestes coses, és a dir, no és res que m'hagi sorprès, que digui ostres, això no m'ho van dir. No, m'ho van dir, o jo ja ho sabia que hi hauria aquest puntet que et falta per ser un club de funcionament professional al 100%. I aquestes coses s'han de suplir amb esforç. Evidentment, a vegades et condiciona, potser et xucla una mica més d'energia amb aquestes altres coses que s'han de fer, però un cop hi ets, ho fas. Abans de ser entrenador professional ja havia passat molts anys en la batalla de ser entrenador amateur, de ser entrenador de formació, principalment en el GEiEG, i després abans de fer el salt a l'Uni, treballant en equips sènior amateur com el Salt. Per tant, en aquest sentit, ja venia avesat, que la gent no pensi que jo ja havia debutat directe en categories professionals. En els més de 25 anys que porto en aquest món he passat per totes les etapes.

Quin repte es va proposar, què pretenia aconseguir fitxant pel Bisbal?

Hi ha un repte col·lectiu molt maco, la permanència a Segona FEB, que el Bisbal pugui competir en aquesta tercera categoria del bàsquet masculí per tercer any, i és bonic perquè veus com d'implicada que està tota la gent del club. A més a més, veus que arrosseguen cicatrius de la batalla anterior on, per mala sort, no van poder salvar la categoria esportivament (després es va recuperar als despatxos) i m'agrada estar implicat en això, amb la responsabilitat de fer-ho possible. Aquest és el repte col·lectiu, i en l'àmbit personal, també és assolir la permanència, a la vegada que aquest any em permeti créixer com a entrenador, en aquest cas, en la modalitat masculina després d'una trajectòria en el bàsquet femení. És bàsquet igual, però ara són nois. En masculí havia entrenat fins a EBA (ara Tercera FEB), i per tant és un pas més. De totes maneres, no m'agrada tipificar-me ni catalogar-me d'entrenador masculí o femení, tot és bàsquet. Quan vaig fitxar per l'Uni venia del Salt masculí a EBA i molta gent em preguntava, 'ostres, com ho afrontaràs això? Jo els deia que havia entrenat molts anys júniors, cadets i totes les categories de femení. Ara venia del femení i torno al masculí. Jo no hi veig cap dificultat, més enllà d'adaptar-se a la situació, que això al final és el que penso que un entrenador ha de fer sempre: adaptar-se als seus recursos i al seu entorn, al seu context i a les peces que tens. I a partir d'aquí, treure el màxim rendiment de la plantilla.

Es veu a la Bisbal en un projecte a mitjà/llarg termini?

Inicialment, vam firmar per un any i ara estic al 100% focalitzat a aconseguir la permanència. Després serà moment de prendre'm uns dies, agafar aire i reflexionar, però, evidentment, el primer amb qui parlaré i escoltaré les intencions és el Bisbal i el que proposi en Joan (Ferrer). Això per descomptat. Penso que el club té molt marge de creixement, sempre és important fer-ho a poc a poc i bona lletra, perquè evidentment els recursos no són infinits. És un club volgudament modest i amb filosofia molt casolana, però hi ha passos a fer que el club pot anar assumint de mica en mica per ser més gran i estabilitzar-se a la categoria, que és molt difícil. La Segona FEB és una de les principals portes d'Europa al bàsquet professional. Llavors, jugadors de tot el món veuen amb molta atracció entrar a la lliga i al bàsquet espanyol. Això té molt de risc, perquè al final els que tenen més diners fitxen més sobre segur. I els que tenen menys diners, òbviament, hem d'intentar fer apostes més arriscades, que sempre s'intenta que siguin segures, però que no ho són, i a vegades et trobes que si et surten bé, amb les teves capacitats i recursos econòmics, et volen ràpid cap a un altre club, i els que no et surten bé, doncs tu t'has d'espavilar per treure-hi rendiment o bé trobar alguna peça per solucionar-ho.

Vam firmar per un any i estic focalitzat al 100% en aconseguir la permanència. Seria un èxit i tindria molt mèrit

Èric Surís

— Entrenador del Solgironès Bisbal

Ha pogut marxar aquest any?

Sí. He tingut tres cosetes, dues de fermes, per poder marxar durant la temporada. Tenia una clàusula per marxar si tenia ofertes de clubs superiors, però penso que tal com hem estat fotuts durant la temporada, tal com veus la gent trencar-se la cara i remar pel club, no podia marxar. Quan he tingut la possibilitat de marxar, sincerament, èticament, i en l'àmbit de valors, no ho he fet. Sovint has de valorar i posar sobre la taula més coses que una simple proposta del que és immediat i al final no em podia passar pel cap saltar ara del vaixell i dir, 'aquí us quedeu'. Hi havia jugadors que no estaven focalitzats amb el projecte comú i van marxar, i vam passar moments molt durs en el dia a dia. Ara que estem fent una gran segona volta, amb una dinàmica positiva, allò potser es veu com una anècdota, però hem passat moments duríssims, les hem estat passant canutes, i no era moment per marxar, a mig trajecte. Acabarem el trajecte i llavors ja ho veurem.

Ofertes d'equips femenins o masculins?

Femenins.

Quatre victòries en els últims cinc partits. La revolució d'hivern a la plantilla era necessària?

Sí, sens dubte, això ho vam veure de seguida amb en Joan (Ferrer) quan ens vam posar en aquest túnel desagradable de jugadors que no estaven focalitzats, que no volien entrenar per poder marxar, que al final volien forçar una mica la seva sortida a altres clubs. Es feia dur, veies que no treballaves com havies de treballar.

També et podia portar mal ambient, no?

Quan veus que el dia a dia és un calvari, que no es treballa amb qualitat, saps que això no et portarà a competir amb garanties. No hem estat mai en situació dramàtica d'anar últims ni res, però sí que estàvem més enganxats a la zona baixa i teníem clar que la direcció que portàvem, segur, no era la que ens havia de fer créixer. Era molt subsistint el dia a dia i a veure què passava. Amb aquests canvis que hem pogut fer, penso que encertats, hem dut jugadors que no tenen més catxe dels que teníem, però que sí que tenen més il·lusió, més ganes i, sobretot, més ganes d'arremangar-se i de pelar-se els genolls. El treball del dia a dia sempre és molt millor. Es pot construir més, per exemple, havíem de ser molt millors defensivament. Ara ja som dels millors equips de la lliga en aquest aspecte. A partir d'aquí, volem gaudir d'aquest trajecte, perquè encara no està l'objectiu assolit, però ens hi estem apropant i el més positiu és que estem en una dinàmica molt bona.

Ha fet números? Els falten dues o tres victòries per salvar-se?

Aquesta temporada, gent del club i jugadors que repeteixen del curs passat ja a la primera jornada estaven mirant què havien fet els hipotètics rivals directes nostres. Jo els vaig dir 'oblideu-ho i centrem-nos en nosaltres mateixos', que pot semblar tòpic, però és que és la veritat. Desgastar-nos mirant coses que no depenen de tu i més al principi era absurd. L'important era trobar que el camí fos el correcte i al tram final ja farem números. Evidentment, ara ho comencem a mirar, tot i que queden set jornades i són moltes.

La lliga és tan boja que, de fet, tenen més a prop el play-off d'ascens.

Sí, en aquests moments estem empatats amb el Saragossa i a una victòria del Getafe, que marca el tall. Els hem guanyat els dos partits, per tant, també hi tenim a favor l'average. I és l'equip que marca el tall de play-off. Per tant, és obvi que comences a mirar coses, però tampoc ens hem d'emparanoiar perquè queden set partits i pot passar de tot. La lliga és molt boja. Estem empatats a la classificació amb el Saragossa, que és un equip pensat i dissenyat per lluitar l'ascens, i amb tres de marge sobre el descens i el play-out. Ara rebem el colíder, el Castelló, que juntament amb el Sant Antoni d'Eivissa, són els dos grans favorits.

La permanència s'hauria de celebrar com un ascens?

Aconseguir la permanència seria un èxit i tindria un mèrit increïble, i a mi em fa molta il·lusió assolir-ho. I més amb tot el que hem passat.

L'ha sorprès el nivell de la Segona FEB?

Sobretot m'ha sorprès el nivell físic. Ja sabia que seria una lliga física, que hi hauria cincs enormes, però crec que la creació de la lliga U22 ha fet que molts joves entre 18 i 22 anys amb talent i projecció hagin anat allà i, per tant, els equips de Segona FEB, i sobretot els equips amb més diners, ho han suplert amb homes més grans, en molts casos cotonous, molt forts. Hi ha jugadors amb més edat i amb més músculs i han fet enfortir sobretot ja no la posició de cinc, que és una obvietat, sinó les posicions 2, 3, 4 que són les que fan fer un salt a la lliga bestial en l'àmbit físic. Els àrbitres xiulen el que poden en partits que són molt durs i costa adaptar-s'hi per a alguns jugadors.

Segueix l'Spar Girona? L'equip ha tornat a fer història amb la classificació per a la Final Six.

Segueixo tota l'actualitat del bàsquet tant masculí com femení i en especial dels equips gironins. Els dos equips del Bàsquet Girona estan fent una gran temporada, cadascú amb els seus objectius. Té molt mèrit això de la Final Six de l'Uni i el que s'ha de fer és gaudir d'aquesta experiència. Ara ve l'hora de la veritat, de jugar-se coses importants.

Subscriu-te per seguir llegint