El Palafrugell somia amb l’OK Lliga i el Girona s’embardissa

El SHUM és, enguany, l’únic representant gironí a l’OK Lliga, la màxima categoria de l’hoquei patins estatal. Per contra, l’OK Plata està farcida d’equips de la demarcació. Fins a cinc n’hi ha, a més a més del Tordera, i tots, és clar, amb trajectòries ben diferents. D’una banda, al Grup Nord, el Lloret és tercer i lluita amb el Mataró i el Vic per la plaça de play-off d’ascens, mentre el GEiEG ocupa la desena posició, avantpenúltim, però amb un bon coixí respecte a l’Alpicat, cuer i únic que baixa. Mentrestant, al Grup Sud, el Corredor Mató Palafrugell manté una lluita interessant i atractiva amb el Vilafranca per la segona posició, una plaça que podria valer l’ascens directe perquè el líder és el filial de l’Igualada, que no pot pujar perquè el primer equip ja és a OK Lliga. Per contra, l’altra cara de la moneda és el Girona que no se’n surt, encadena set derrotes i ha dit adéu a qualsevol possibilitat de pujar. Els de Xavi Garcia Balda són desens, amb dotze punts, tres per sobre de l’Alcorcón, cuer i únic que baixaria. L'Olot, per la seva banda, ha reaccionat i camina cap a la tranquil·litat.

Anem per parts. Al Baix Empordà la temporada és de matrícula tenint en compte el reguitzell d’entrebancs i contratemps que ha patit l’equip des de l’estiu. Una lesió de lligaments de genoll, Mir amb dues costelles trencades en un accident de cotxe, els germans Torres que se’n van anar per Nadal i per acabar-ho d’adobar la setmana passada Víctor Reig es va trencar el fèmur durant un entrenament. Això, a més a més, del canvi forçat a la banqueta de Franc González per David Noguera, per temes de salut. Amb aquest panorama, qualsevol hauria llençat la tovallola. No ha estat així i el Palafrugell s’ha mantingut sempre en posicions capdavanteres. Els gols d’Eloi Matas i Gerard Pujol hi ajuden però al darrere hi ha la tasca de tot l’equip. A més a més, el club va reforçar-se amb Gerard Aragay que ha donat «un nivell impressionant».

Per tot plegat, ha de somiar el Palafrugell amb l’OK Lliga? «Pujar no és l’exigència i l’objectiu del club. A l’estiu ens vam marcar el repte de fer bon hoquei, que el públic gaudís i no baixar. De moment, es compleix al mil per mil. Si pugem, cap problema; endavant. Tot i que no és cap exigència del club, que som conscients de les limitacions», assegura el president Francesc Borrell. En principi, si l’Igualada queda primer, el segon hauria de pujar directe, tot que des del club baix-empordanès no ho tenen del tot clar. Perquè si el campió no pot pujar, pot cedir la plaça d’ascens al següent classificat com va fer el Barça el 2016 i seria el més natural, o bé vendre-la al millor postor. Caldrà saber, quan arribi l’hora, les intencions de l’Igualada.

Mentrestant a Girona, l’escenari és ben diferent. Les set derrotes han deixat l’equip molt avall a la taula en una desena posició que «fa mal d’ulls», admet Eduard Recio. El president reconeix que hi ha «preocupació» per la situació actual i alhora també confiança en què l’equip mantindrà la categoria sense patiments. «Evidentment que estem amoïnats perquè no ens agrada perdre. D’aquesta sèrie de partits n’hi ha hagut alguns que hauríem d’haver guanyat i se’ns han escapat punts que ara trobem a faltar», diu Recio.

El president lamenta que l’equip noti tant la baixa per lesió del capità Moi Aguirre. «Un jugador com ell arrossega per qualitat i veterania en un equip tan jove com el nostre». Els de Garcia Balda, sancionat els dos darrers partits, reben el Barça dissabte en un partit ben complicat. On no es podrà fallar serà a la pista de l’Sporting Alcoi, d’aquí a quinze dies.