Tres plats forts per al març de l'Spar Girona

Roberto Íñiguez, veterà de guerra i gat vell de les banquetes, sap perfectament de què va la cosa. Ha estat sempre el primer que ha fet una crida a la calma, quan la victòria començava a convertir-se en una rutina per al seu equip. Amb l’Spar Girona embalat a la Lliga i també a Europa, ja va advertir més d’una vegada i amb tots els registres possibles que el millor era no fer volar coloms i que, en comptes de mirar el futur amb un optimisme desmesurat, era millor centrar-se en el present. Però ell, qui de batalles n’ha lliurat un grapat i arribats a aquestes alçades sap de què va la pel·lícula, aposta ara per un enfocament diferent. «Ens espera un partit important que ens servirà per decidir si tenim opcions o no de lluitar per la primera posició». Continua amb la idea de fixar-se en el present, però adverteix del que ve ara. Un mes de març transcendent; no pas decisiu, però si amb cites marcades en vermell. Dos partits clau a la Lliga amb rivals directes i d’entitat, i també la Copa de la Reina. Com hi arriba l’Uni? Amb el millor registre de victòries i derrotes dels últims cinc anys i també classificat per primera vegada a la història per la Final Six de l’Eurolliga. Poca broma.

El passat dissabte, Fontajau tornava a celebrar una victòria del seu equip i l’Spar Girona recuperava sensacions (102-70 contra Gernika) després d’haver perdut per partida doble amb el Fenerbahçe i a Salamanca en els darrers compromisos. Amb Marta Canella encara fora de combat i sense data de retorn, tornava a tenir minuts Chloe Bibby (havia estat baixa pocs dies abans a Turquia) i Axelle Merceron debutava amb la samarreta de l’Spar Girona amb un notable rendiment. Notícies positives i alhora benvingudes per al vestidor, que ara té per davant un mes de març no pas carregat de partits (hi ha aturada pel mig) però sí amb cites importants. A la Lliga, dues de pes. Començant per aquest divendres, contra el Casademont Saragossa, actual líder de la categoria. Serà a les 8 del vespre, a Fontajau. L’equip que guanyi es desenganxarà de l’altre perquè, ara mateix, tots dos conjunts presenten el mateix balanç: 20-3.

Uns números que l’Uni feia temps que no aconseguia. El 2021 va ser l’última vegada que l’equip va ser capaç de tancar la jornada 23 amb 20 victòries i 3 derrotes. Aleshores, li servia per ser tercer a la classificació. Als cursos posteriors, les coses no han anat igual de bé. L’any passat, per exemple, també era segon a la taula, però amb uns altres registres (19-4). Dues temporades enrere, la pel·lícula era una altra ben diferent: 14 triomfs i fins a 9 desfetes, amb un quart lloc momentani. Tres cursos abans, bagatge de 18-5 i també segona posició, com ara. I un exercici encara més enrere, 19-4 perquè les gironines fossin terceres.

Leite, punts i el València

Aquest divendres, per tant, duel d’alçada a Fontajau i prova de nivell per a l’Spar Girona, que tindrà a l’abast la possibilitat d’atrapar el lideratge en solitari. Es presentarà a la cita sent l’equip més anotador de tota la competició. Fins ara, acumula 1904 punts, el que significa una mitjana de 82,8 punts per partit. Cap altre conjunt de la Lliga Femenina en fa tants. El Saragossa, per exemple, té un promig de 77,9. És més: l’Spar té actualment a la seva plantilla les dues màximes anotadores. Axelle Merceron, fins ara al Gran Canària, en fa 18,33 per partit i Mariam Coulibaly, 16,95. Dades que, per elles mateixes, no guanyen partits ni molt menys campionats, però que dibuixen quin és el present d’aquest equip i de quines armes disposa per intentar doblegar un dels màxims aspirants al títol. Perquè el Casademont Saragossa ja no és un projecte, sinó una realitat. Una plantilla farcida de bones jugadores, que també ha guanyat 20 partits i només ha encaixat 3 derrotes, a part de tenir a la butxaca la classificació per a la Copa de la Reina i per a la Final Six de l’Eurolliga on, a més a més, farà d’amfitrió.

Si l’Uni buscarà divendres la victòria per ser líder, les aragoneses faran tres quarts del mateix. Venen de guanyar de deu punts a la pista de l’IDK Euskotren (73-83). El partit se’l va perdre una de les seves jugadores més destacades, Carla Leite. La base francesa pateix una sobrecàrrega muscular. No va jugar el darrer cap de setmana, però la previsió és que estigui a punt per viatjar fins a Girona i, per tant, hauria de tenir minuts.

Cita d’alçada la d’aquesta setmana, com també ho serà la de la propera jornada. El 22 de març, diumenge, torn per a una altra prova de foc. L’Uni visitarà la pista del València Basket, un altre dels pesos pesats de la competició. El vigent campió de Lliga no està rendint com ara fa un any (té dues victòries menys que aleshores), però continua sent un dels candidats al títol i disposa d’un roster amb noms propis destacats. Les de Rubén Burgos són terceres, actualment un bagatge de 18-5.

Una «barbaritat» i la Copa

Entre Saragossa i València, petit parèntesi. I després del Roig Arena, moment per canviar el xip i afrontar la Copa de la Reina. Tercer round i dels que fan patxoca d’aquest mes de març per a l’Uni, perquè els quarts de final de divendres 27 (21;30 h) seran contra l’Avenida. Un altre dels noms propis estatals.

Però això queda encara lluny. Abans, però, és moment de centrar-se en la Lliga. Per fixar el focus en el present i, si s’alça el cap, fer una mirada només a curt termini. A l’espera d’entrenar en condicions i de tenir disponibles el màxim nombre de jugadores, Íñiguez passa revista i veu amb bons ulls què és el que s’ha aconseguit fins ara. Amb treball, suor i també llàgrimes, veient les circumstàncies. El mateix context complicat que ha reiterat en nombroses ocasions a la sala de premsa. «Estic content per veure on estem. Un balanç de 20-3 és una barbaritat, sobretot perquè estem parlant d’una temporada molt difícil, amb l’Eurolliga pel mig. És un registre molt alt si tenim en compte situacions com les de València o Avenida. Això ens demostra que si bades, tens problemes o el cansament per jugar a Europa et passa factura, la lliga se’t complica. Per això valoro molt estar així. Hem tingut molts problemes amb jugadores que ens faltaven, però estic satisfet amb el balanç i amb la manera d’haver-lo aconseguit».

Subscriu-te per seguir llegint