"La comunió al vestidor fa diferent l'Spar Girona"

Les expectatives que tenia quan va decidir venir a Girona s'han complert?

Jo crec que sí, de llarg, al cap i a la fi, sabem que era un equip mig nou, sí que es va mantenir una mica el bloc de l'any passat, però s'hi van afegir moltes jugadores, jo entre elles. L'equip va connectar molt bé des del principi, crec que la nostra primera part de la temporada va ser espectacular, i ara tots els equips s'estan posant una mica a to, la gent ha fitxat i nosaltres continuem treballant. Però no hem fet res encara, a pesar que hem guanyat partits molt importants. No crec que ser a la Final Six de l'Eurolliga fos un objectiu per a ningú, simplement hem anat partit a partit i s'han donat així les coses.

El procés de fer un equip va evolucionar molt de pressa.

Sí, jo crec que ha estat un procés bastant natural, un procés molt fàcil, sí que és veritat que Roberto (Íñiguez) té molta culpa en tot això. A les noves ens va deixar molt clar el que volia de nosaltres i ens va dir el que ens havia de dir per què entréssim de la millor manera a l'equip. Llavors per a mi sí que ha estat una adaptació fàcil, sí que és veritat que jo ho puc tenir una mica millor perquè ja havia jugat la Lliga Femenina Endesa altres anys, però tothom està content amb el seu rol, tothom té el seu espai i no podem demanar massa res més.

A vostè què li va demanar l'entrenador?

Molt fàcil, simplement em va dir que fos jo mateixa i a mi que un entrenador em digui que simplement sigui jo és el millor regal que em poden fer. Íñiguez és un tècnic que em coneix, al cap i a la fi, són molts anys els que fa que jugo, i simplement em va dir que donés la millor versió de Laura Quevedo possible. Això és el que he estat intentant fer fins ara.

Què implica ser vostè mateixa, donar la millor versió de Laura Quevedo?

Si alguna cosa em defineix és que em deixo el cor en la pista cada dia, donar el 100%, intentar ajudar a l'equip en el que aquell dia necessiti, un dia pot ser defensar, un altre dia pot ser anotar, és a dir, pot ser tot aquest tipus de coses, una mica de versatilitat. Això és el que em defineix a mi i jo crec que per això és fàcil adaptar-me a un equip que ja té moltes peces i simplement donar-li un extra.

Ja havia disputat l'Eurolliga amb altres equips, però aquesta temporada és la que més ha gaudit l'experiència?

Sí, totalment, la temporada passada des de França ja tenia la mirada posada a poder jugar Eurolliga. Quan es van iniciar els contactes, el Girona ja estava primer en la lliga regular i tot semblava de cara. Veia els partits esperant que no perdés i que l'equip guanyés la lliga regular per també fer realitat el meu objectiu. Sí que és veritat que l'havia jugat en el passat, però no amb el paper que tinc avui dia. Vaig tastar l'Eurolliga amb Rivas, però jo era molt joveneta, encara júnior, i després també amb Avenida i Asvel, tot i que en aquest darrer cas, em vaig lesionar i no ho vaig poder gaudir massa. Per a mi és la millor competició i poder tenir el paper que tinc dins de l'equip m'omple moltíssim.

El març es presenta potent: Saragossa, aturada, València i Copa de la Reina. Déu n'hi do...

Sí, són partits molt importants i crec que són determinants per a l'esdevenir de la temporada. Tenim el Saragossa aquest divendres, avui dia són les líders, ja vam perdre a casa seva, i sabem de la importància d'aquest partit. Vam aprendre molt de la derrota a Saragossa en la primera volta, ens va servir com a lliçó, i veurem què passa divendres. Aquí pot ser diferencial, també, el factor Fontajau, el fet de jugar a casa. Després vindrà l'aturada FIBA, necessària, perquè sempre va bé respirar, són molts mesos de no parar, i hem tingut un febrer dur. Ha estat una marató i penso que agafar aire, no veure'ns les cares durant uns dies, a tothom li anirà bé. Posteriorment anem al Roig Arena, juntament amb el Príncipe Felipe una de les pistes més dures de la lliga, i juguem contra l'Avenida a la Copa.

El partit de divendres és definitiu o passi el que passi encara no hi haurà res decidit? Hi pensen en l'average (a Saragossa l'Uni va perdre de 5, 77-72)?

No el veig definitiu, encara, perquè quedaran sis partits i poden passar moltes coses. Ja s'ha vist aquesta temporada. Sobre el partit, el primer és guanyar-lo i després ja pensarem si s'escau en aquests cinc punts d'average. Guanyar és sempre l'objectiu. Ara estem empatats i guanyant sí que ens posaríem per davant, però tampoc seria definitiu per a res, de fet no ho enfoquem així, ho enfoquem simplement com el partit que és, un partit de lliga regular que té molta importància, però com la tenen uns altres. Ens queden sortides complicades com les de València i Lugo, per tant, encara hi haurà duels difícils per davant. La Lliga femenina ja veiem com està, no sols per la part alta, sinó per la part de baix, hi ha molta gent jugant-se la vida i tothom necessita la victòria.

En tot cas, la lluita per guanyar la fase regular la redueix entre Saragossa i Girona o també dona opcions al València?

Nosaltres hem de rebre el Saragossa i anar a València, per tant, poden passar moltes coses. El València també s'hi pot posar, en la pugna. Serà un final de fase regular molt bonic per a l'espectador.

Què té aquest equip, aquest Spar Girona, que no tinguessin uns altres on ha estat?

La comunió que s'ha creat dins del vestidor, una cosa que no es veu, però que hi és. Tenim molta exigència de portes enfora, tots els entrenaments són molt exigents, tots els partits són molt exigents, però el que ens fa diferents és la unió que tenim dins. He estat en vestidors molt competitius, amb estrelles, i potser no hi havia aquesta comunió. Després això es nota a la pista, ens ajuda a afrontar moments fotuts. Sabem com reaccionarà cadascuna o com és cadascuna en aquesta mena de situacions, i aquestes coses fa als equips més grans, et dona un extra.

Què destacaria de la plantilla del Saragossa?

Penso que té la plantilla més llarga i més extensa de tota la lliga amb diferència, tenen 12 jugadores que podrien ser titulars en qualsevol equip. El que les fa molt fortes és que tenen un roster curt on la seva rotació baixa, la plantilla és molt àmplia. Amb Mariona Ortiz disposen d'una de les millors bases de la lliga, que en els moments complicats és capaç de posar-se l'equip a l'esquena i estirar-lo. I després hi ha jugadores com Leite, que té un talent descomunal, sí que és veritat que continua sent jove, amb camp de millora, però ja és determinant.

Superat el Saragossa, l'aturada, i el València, vindrà la Copa. Què n'espera?

Em considero una jugadora guanyadora, jo vull guanyar-la, aquest és la meva ambició personal. És una de les competicions més boniques, sobretot per a la gent que mai l'ha viscuda, tot i que el primer partit contra Avenida serà molt dur, no és el mateix equip que fa unes jornades, s'han reforçat molt bé, i a l'interior estan molt millor, són molt més competitives. Per si no fos prou hi ha també l'horari, divendres 21.30h, i si passem a semifinals serien l'endemà a les 20h, no haurien passat ni 24 hores...

I després de la Copa, i abans del play-off, tocarà la Final Six.

L'enfocament de l'Eurolliga és per a mi bastant diferent, estem jugant contra els millors equips d'Europa, contra pressupostos molt més alts, contra les millors jugadores, les millors estrangeres i simplement estar en la Final Six per a nosaltres ja és un èxit. Ningú ho podia esperar que hi arribéssim. Dit això, una vegada allà, ho lluitarem, no sé fins on es podrà arribar, però sí que és veritat que som un equip molt competitiu, ja ho hem demostrat. El Venezia, que ens trobarem a quarts, ha eliminat l'Schio, i nosaltres hem sigut capaces de guanyar també l'Schio. Competirem segur. Ara la gran pregunta és si era millor tornar a trobar un rival conegut o el Venezia amb qui no ens hem enfrontat. Al final penso que tant hi fa, les analitzarem el millor possible i anirem a competir. Nosaltres també som un rival complicat de guanyar i ja es va veure contra el Fenerbahçe, a Fontajau, tot i les baixes de Canella i Bibby.

Abans d'anar tres anys a França, a l'Asvel, havia jugat en molts equips d'Espanya, Rivas, Bembibre, Avenida, Araski, Ferrol, Al-Qazeres, Estudiantes... sense tenir massa continuïtat en cap club. Girona seria un bon lloc per estabilitzar-se?

Sí, sí que és veritat que estic molt contenta aquí a Girona, em sembla una gran ciutat, em sembla una ciutat de bàsquet on es cuida molt a la jugadora. Ho considero com un lloc de continuïtat. Quan era més jove i jugava a Madrid amb l'Estudiantes pensava que em retiraria allà, i estava equivocada. Va arribar l'oferta de França i vaig marxar. Complerta l'etapa de tres anys a l'Asvel volia tornar, i Girona ha sigut una molt bona oportunitat.

S'esperava formar part de la selecció espanyola en aquesta imminent finestra FIBA?

Sí que és veritat que jo hi volia anar. He tingut la sort de disputar un Europeu i uns Jocs Olímpics, però mai un Mundial. Hi hauria pogut ser a la llista, però tampoc no jugo pensant que si ho faig bé em cridaran a la selecció, en absolut, jo jugo per poder ajudar l'equip i crec que això és el que em fa diferencial. De tota manera, de la mateixa forma que hi podia haver anat jo, també hi poden anar moltes altres companyes, al cap i a la fi, és molt complicat entrar en una llista de 12. M'hauria agradat anar-hi i veurem si hi puc ser en el futur.

Subscriu-te per seguir llegint