Oyarzabal condueix la Reial a la final contra l’Atlètic
Un gol de penal del seu capità segella el pas del conjunt donostiarra, superior a un trist Athletic en els dos partits de la semifinal.

Oyarzabal saluda l’afició després d’aconseguir el gol. | JAVIER ETXEZARRETA/ EFE
Sergio R. Viñas
De la semifinal del deliri entre l’Atlètic i el Barça es va passar a una sense història entre la Reial Societat i l’Athletic, per molt que el derbi basc emani èpica i el marcador final (2-0) suggereixi certa competitivitat. No va haver-hi ni una cosa ni l’altra. Van ser els donostiarres superiors al seu etern rival en l’anada de fa tres setmanes a San Mamés i en la tornada d’ahir a la nit a Anoeta. I el premi és la classificació per a la final del 18 d’abril a Sevilla, on buscarà el títol de campió de Copa contra l’Atlètic.
Oyarzabal, de penal, va certificar la justa classificació d’aquest equip que Pellegrino Matarazzo ha tret de l’estat depressiu en el qual es va instal·lar en la primera meitat de la temporada. D’allà no surt un Athletic que sospira per l’arribada de l’estiu perquè s’acabi aquesta temporada de malson, en la qual la realitat ha bufetejat les esplèndides expectatives que, amb justícia, acollia l’afició bilbaïna. L’equip de Valverde no va tenir ni amor propi per rebel·lar-se davant la possibilitat de jugar una final de Copa que ajudés a eixugar tanta decepció acumulada.
Serà la segona vegada en la història en què la Reial i l’Atlètic s’enfrontin en una final. L’únic precedent és la victòria txuriurdin als penals (2-2 al final de la pròrroga) el 1987 per guanyar la segona de les tres Copes que figuren en el seu palmarès. En la seva tercera semifinal consecutiva, a la fi aconsegueixen els donostiarres tenir l’oportunitat de tornar a ser campions després de guanyar l’edició del 2020, resolta el 2021 per la pandèmia, precisament contra l’Athletic.
La Reial Societat va governar la primera meitat, només equilibrada tímidament en els minuts finals per part dels blanc-i-vermells. Sempre van tenir més clar els donostiarres què fer amb la pilota i si no van ampliar l’avantatge en aquest tram va ser perquè Barrenetxea va relliscar en el pitjor moment, amb Padilla vençut després d’un centre lateral. O perquè l’internacional mexicà va aconseguir treure un lliure directe amb verí de Soler.
Impotent i inapetent
Era una gran notícia per a l’Athletic que, després del que es va veure en els tres primers quarts de l’eliminatòria, només anés perdent 0-1 en el global. És d’aquestes oportunitats que cal aprofitar, però a l’equip de Valverde li faltaven dues marxes per suposar una amenaça per a una Reial que en el segon temps va començar a jugar pensant en l’avantatge que portava de San Mamés.
Impotent i inapetent, l’Athletic va rebre la seva merescuda punta en un penal de Galarreta a Yangel Herrera sancionat al VAR. Oyarzabal, l’ànima de la Reial Societat moderna, el va transformar per segellar el pas dels donostiarres a la final de Sevilla.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'històric restaurant-estanc l'Avellaneda de Girona tanca per falta de relleu generacional
- 365 Obrador s'instal·la a Olot malgrat algunes queixes locals
- Els Mossos alerten del 'mètode de la sembra': el robatori silenciós que cada cop és més habitual als aparcaments
- Enxampen un cotxe esportiu d'alta gamma en sentit contrari a la Jonquera amb 95 quilos de droga
- Necrològiques del 21 de juliol de 2026 Necrològiques del 20 de juliol de 2026
- Vinícius passa per quiròfan: així li ha quedat el seu nou rostre
- El gest de Pedro Porro a la final del Mundial: «Hola, Peralada! Una abraçada a tots»
- Els aliments que ajuden a combatre la inflamació crònica, segons l’OCU