El Bàsquet Girona està a punt d'obrar el miracle, però s'acaba quedant a les portes de la remuntada (83-90)

Hi havia ganes de tornar després d’una pausa tan llarga. Entre la disputa de la Copa del Rei i la finestra FIBA, l’equip retornava al temple gironí, on sovint s’hi viuen dies màgics. Ara bé, al davant hi havia l’Unicaja Málaga, amb baixes, però l’Unicaja al cap i a la fi. Enguany, per a l’equip de Moncho Fernández, tant se val qui hi hagi al davant; sempre que sigui la versió que vivia un gran moment abans de l’aturada. En aquesta ocasió, però, aquesta versió no ha aparegut durant la primera part, en què els gironins no han trobat el ritme ni les sensacions que venien mostrant abans de l’aturada. Tot i això, a la segona meitat l’equip ha reaccionat i, quan el partit semblava pràcticament decidit amb un desavantatge de 19 punts, ha canviat el rumb del duel i ha tornat a competir fins al final. També és cert, però, que és molt difícil guanyar contra un dels grans de l’ACB amb tres baixes molt importants com les de Juan Fernández, Fjellerup i Sergi Martínez.

Al davant, els rivals també tenien absències, però és complicat aspirar a la victòria si a la primera part l’Unicaja desmunta amb facilitat la defensa gironina, domina amb claredat el rebot i, a més, es troba amb el desencert dels locals des de la línia de tirs lliures, amb només 6 encerts de 12 intents en la primera meitat.

El Bàsquet Girona, de fet, havia començat el partit amb la directa posada i mostrant el seu potencial des del llançament exterior. Els de Moncho Fernández, guiats per Susinskas —amb dos triples— i Livingston, han signat un impecable 3 de 3 des de la línia de tres per obrir la primera escletxa al marcador (13-5). Tot i això, la reacció de l’Unicaja ha estat immediata: els errors en el tir dels gironins han facilitat les transicions ràpides dels malaguenys i, en menys de quatre minuts, han capgirat el partit amb un parcial de 2-15 per posar-se per davant per primera vegada (15-20).

Quan els gironins han aconseguit frenar el ritme de transició dels homes d’Ibon Navarro, el duel s’ha tornat a equilibrar. Amb tot, a poc a poc l’Unicaja ha anat trobant espais en la defensa local i ha tornat a decantar el partit al seu favor. Això ha permès als visitants ampliar diferències i, a 2:07 per al descans, Rubit ha situat el seu equip per sobre de la barrera dels deu punts amb dos tirs lliures (33-47).

A la represa, els gironins han intentat reaccionar amb un triple d’Otis, qui més ho ha intentat dels locals. Però durant molts minuts el guió s’ha mantingut i els malaguenys han continuat dominant el partit. Quan amb més de 25 minuts jugats només han anotat 6 jugadors del teu equip és molt complicat trobar continuïtat en atac, i això ha provocat que els visitants ampliessin encara més la diferència fins al 42-61 quan faltaven quatre minuts per acabar el tercer quart.

A partir d’aquí, però, el Girona ha canviat la dinàmica del partit. Amb una clara millora defensiva i més encert en atac, els gironins han iniciat una reacció que ha tornat a encendre Fontajau. Un parcial de 8-0, amb triples de Livingston i Vildoza, ha reduït ràpidament les diferències (51-61). Els triples de Hughes i de Ferrando als darrers segons del període han acabat d’estrènyer el marcador abans dels últims deu minuts (56-64).

Ja amb la màxima tensió possible, Maric ha tingut una opció sota cistella per posar la diferència a tan sols cinc punts, però el pívot no ha pogut encertar i els visitants han sabut aprofitar l’acció per tornar a posar terra pel mig en l’electrònic amb un +12 (62-73). Però des de llavors l’equip no ha deixat de creure-hi i ni de bon tros ha dit l’última paraula. El triple de Needham i l’encert de Susinskas han tornat a situar una diferència mínima de cinc punts a cinc minuts pel final (68-73). De nou Susinskas amb un 2+1 posava el partit a 3 punts, però l’Unicaja ha mantingut el marge i ha estat capaç d’ampliar-lo gràcies a que les últimes accions dels gironins no han trobat el cèrcol. Tot i axiò els homes de Moncho ho han lluitat fins al final demostrant el càracter d’un equip competidor.