Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’Olot topa amb el Terrassa d’Oriol Alsina (1-0)

Els garrotxins cauen per la manca d’efectivitat després de dominar un partit que ni Maffeo ni Soler poden acabar

Arumí disputa una pilota.

Arumí disputa una pilota. / Pau González / UE OLOT

Lluc Perich Pérez

Lluc Perich Pérez

Olot

El fantasma de la manca d’efectivitat va tornar a perseguir l’Olot en la visita al Terrassa d’Oriol Alsina. Els garrotxins van insistir i insistir però van marxar sense recompensa d’un partit que van dominar, sent especialment incisius des de les bandes, però on van acabar caient per la mínima. La diana de Mario Domingo a la mitja hora de joc aprofitant una desconnexió en la defensa volcànica va desequilibrar el marcador.

El primer tram del matx va ser pels locals, que van trobar un Ballesté molt concentrat davant les arribades de Nahuel a la contra i Beamonte de córner. Poc va poder fer, però, en la rematada amb què Domingo va obrir la llauna. Amb el resultat a favor, Oriol Alsina va ordenar el bloc plantejant una defensa que els garrotxins no van aconseguir trencar tot i gaudir de moltes oportunitats. D’ocasions, no van faltar-ne, especialment generades des de les bandes.

L’home del partit va ser el porter del Terrassa, Marcos, que va fer tres aturades de molt mèrit davant Albert López, Pedro del Campo i, ja en la segona meitat, Enri. El joc, en la represa, va ser d’allò més travat per les lesions de Maffeo (en una acció dolorosa que apunta a llarga durada) i Martí Soler (va tenir un xoc dur amb Marcos). Tots dos jugadors van necessitar atenció i el partit va haver d’allargar-se fins passat el minut 103 en un afegit on Carlos va enviar al pal una acció de gol. Però no va ser pel temps, sinó per l’efectivitat, que l’Olot va acabar capcot.

Tracking Pixel Contents