Un penal blanqueja un mal dia

Kevin Keegan, llegenda amb estàtua aquí a Newcastle i cèlebre pel seu gust per les frases desenraonades, va dir un dia: "Sé el que hi ha a la cantonada, el que passa és que no sé on és la cantonada". Una cosa semblant li va passar a Hansi Flick. Sabia que per derrotar l’equip anglès calia pressionar bé a dalt, després dominar la pilota i no deixar-se intimidar per l’ambient de Saint James’ Park. Bé, ni la pressió ni el control va trobar mai el seu equip i no es va emportar una derrota, després d’un gol de Harvey Barnes als 86 minuts, perquè un penal en l’últim segon a Dani Olmo transformat per Lamine Yamal va blanquejar una actuació deficient. Farà falta alguna cosa més al Camp Nou en la tornada (1-1) per passar a quarts.

Deien les anàlisis angleses prèvies que el Newcastle era un equip extenuat pel calendari i delmat per la propietat saudita, menys propensa al malbaratament de l’esperat. No es va notar. En la seva gran nit europea –"el partit més important de la història del club", havia dit el tècnic Eddie Howe–, va excitar la seva parròquia, que fins i tot va desplegar una pancarta plena d’optimisme. "Budapest m’espera", es llegia en gran. Budapest és la seu de la final de la Champions.

Els discursos motivacionals li van funcionar. I l’evocació a l’esperit d’Asprilla, botxí del Barça de 1997 amb tres gols i present a la grada, d’alguna manera també. Li va sobrar un segon, un penal matusser sobre Olmo, per emportar-se la victòria. Però va atropellar físicament els blaugranes. Si hagués comptat amb més talent a les seves files, ves a saber de què estaríem parlant ara.

El Barça es va sentir ofegat gran part del partit, com si no sabés nedar per Europa, escenari de tantes decepcions inesperades. Va arribar un punt que va transitar pel partit pensant a sobreviure, pensant que ja hi haurà una tornada al Camp Nou.

Després de tres dies allotjat en un retir de conte de fades, era d’esperar que el Barça aparegués fresc i tonificat. Va aparèixer en realitat entumit, bloquejat i amb una baixa d’última hora, la d’Eric Garcia. Li van sobrevenir unes molèsties musculars i es va quedar a la banqueta. La línia defensiva,i la posició del lateral dret en particular, té molt mala sort. El va reemplaçar Ronald Araujo, desentrenat per al foc de les batalles d’altura. No va desentonar en una cita d’alt voltatge.

Saint James’ Park és per si mateix al complet una grada d’animació. La del Barça, una balada al seu costat. Vociferen i criden fins i tot als focus de la llum. Cada córner a favor del Newcastle era com un gol de filigrana. El més melós va ser el Local hero, l’himne oficiós de Mark Knopfler que sona al principi del partit. A partir d’allà, tralla amb pirotècnia.

Lògic que amb aquest entorn tan exclamatiu Flick temés l’arrencada. Entre el soroll i la tendència blaugrana a la migdiada, el Barça es va veure de seguida despentinat per una tramuntana. L’alemany, a la banda, tenia cara de qui acaba de rebre una multa d’Hisenda. Li va durar tot el partit. El conjunt blaugrana sempre va estar més a prop del desgavell que de l’equilibri.

Tota la pressió que va reclamar en la prèvia, tot l’esforç solidari que esperava, es va veure intermitentment. I el centre del camp va naufragar en el seu intent d’amansar les feres angleses. De fet, la pilota li va semblar com un gat revoltós i ingovernable. El primer xut a porteria no es va comptabilitzar fins al minut 35, una bona recuperació de Cancelo, una bona passada de Raphinha i una rematada de Fermín tova que Ramsdale va parar badallant.

Por al cos

Sense capacitat d’enllaçar tres passades seguides gairebé tot el partit, al Barça li van faltar massa coses. Olmo i Rashford van entrar a falta de 20 minuts per un Pedri cansat i un Lewandowski que una mica abans va tenir a la punta de la bota l’ocasió per guanyar-se la renovació que li vol donar l’expresident Laporta. La rematada va ser ortopèdica i la substitució, merescuda.

I el Barça va continuar convivint amb la por al cos i els llums de la inspiració apagats. Li van anul·lar un gol per fora de joc a Ramsey, agitant les pulsacions blaugrana. Es van desbocar amb el gol de Barnes a quatre minuts de la conclusió. El Newcastle, finalment, va pressionar al principi i també en el desenllaç, desmentint l’atribuïda fatiga.

Sort del penal quan no veia res, ni la cantonada metafòrica de Keegan, ni la intensitat reclamada per Flick, que va fer debutar Xavi Espart. Lamine Yamal no va fallar i el Camp Nou, ja amb més de 62.000 espectadors i un flamant president, decidirà.

Subscriu-te per seguir llegint