El Bàsquet Girona desitja l’onzena victòria del curs contra el Morabanc Andorra

Tenint en compte que el precedent de la primera volta va deixar clar que en un Bàsquet Girona-Morabanc Andorra pot passar de tot, no val a badar en el duel que tindrà lloc aquest migdia al pavelló de Fontajau (12 hores, Esport3). En un llunyà 18 d’octubre, l’equip de Moncho Fernández tenia la primera victòria del curs a les mans quan restant un minut per acabar el partit, dominava 82-89. Va ser llavors quan Rafa Luz, amb un triple mentre la botzina sonava, va enviar el duel a la primera de les dues pròrrogues que va tenir, per acabar amb un increïble 115-113 que no es creia ningú, començant pel tècnic local, un Joan Plaza que ja no hi és, perquè ara entrena al Saragossa. El seu lloc l’ocupa un vell conegut de la ciutat gironina: el croat Zan Tabak, que va entrenar el Sant Josep a la LEB Or el curs 2011-12.

«Trigaré anys a oblidar aquell partit», recordava en la prèvia Moncho Fernández, que espera recuperar el capità Sergi Martínez, però ja sap que no podrà disposar, a més de Juan Fernández, de l’argentí Maxi Fjellerup per al qual queda de temporada. En aquest sentit, el Bàsquet Girona s’està movent en el mercat a la recerca d’un substitut. Tabak tampoc no comptarà de tota la plantilla al complet, perquè té l’absència de Xavier Castañeda i, sobretot, el dubte de Shannon Evans, el segon millor assistent de la Lliga ACB, amb 5,8 per partit, unes dades només superades per Marcelinho Huertas (La Laguna Tenerife), amb 6,5; i per davant de noms com Ricky Rubio (Joventut Badalona), 5,7; Dominik Mavra (Río Breogán), 5,3; i DeWayne Russell (Río Breogán), 5,2. El base del Bàsquet Girona, Otis Livingston, és sisè amb 5,1.

A Fontajau no només tornarà Tabak, sinó que també ho farà Yves Pons, que en una entrevista aquesta setmana a Diari de Girona reconeixia que «Girona va ser el començament a l’ACB, la meva primera experiència i estic molt agraït d’haver tingut aquella oportunitat. Em va permetre descobrir la competició, va ser una bona introducció i sempre portaré el club al cor. Em va fer anar pel camí correcte per poder créixer a l’ACB».

En la classificació, el Bàsquet Girona aconseguiria pràcticament mitja permanència en cas d’assolir l’onzena victòria del curs. Ara com ara és desè, amb un balanç de deu triomfs i onze derrotes, a dues victòries del tall del play-off que ocupa La Laguna Tenerife. L’Andorra, en canvi, és setzè, ben a prop del descens, amb un bagatge de sis i quinze, respectivament. Sent l’alè del San Pablo Burgos, que tan sols té un triomf menys.

L’Andorra no és un bon visitant, perquè només ha guanyat un partit: precisament va ser a Burgos, el 15 de novembre (86-93). La setmana passada va guanyar en un altre partit d’infart al Saragossa (113-111) i ha reaccionat un pèl en les últimes setmanes, coincidint amb l’arribada de Tabak, ja que dels darrers quatre duels, n’ha guanyat dos. L’altre va ser contra el Gran Canària (94-78).

El factor Fontajau, per descomptat, jugarà un paper fonamental. Al costat de l’afició, el Bàsquet Girona ha guanyat més partits (6) dels quals ha perdut (5), malgrat la patacada del cap de setmana passat contra l’Unicaja. L’ocasió torna a ser idònia per donar un cop de puny a la taula i mirar seriosament cap amunt, veient els complicats enfrontaments que tindrà pròximament: visita al Baskonia, el partit contra el Reial Madrid a casa, i doble desplaçament a les pistes del Covirán Granada i el La Laguna Tenerife.

Més enllà de si arriba o no arriba la peça que pugui substituir Maxi Fjellerup, el conjunt de Moncho Fernández està més que capacitat per mantenir el to competitiu en un any, fins ara, que frega l’excel·lent.