"Crec que Canella no jugarà més aquesta temporada però seria el millor fitxatge si la podem recuperar"

Era necessària una aturada per agafar aire?

Jo crec que les aturades arriben quan arriben i el que cal fer és aprofitar-lo. Hi ha moltes jugadores a qui els haurà anat molt bé, perquè estaven a la vora de la fatiga. Perquè com sempre dic, quan l'equip pot mantenir el roster complet, crec que si que tenim opcions de tirar, però hem estirat moltíssim del poc fons d'armari. Hi ha jugadores, i per a mi un cas claríssim és Laura Quevedo, que havien de descansar. A Jocyte també li hem anat donant aire i s'ha pogut anar recuperant, però Laura, per exemple, és una jugadora que a penes havia pogut descansar. I per la forma com ella competeix i per la forma com ella entrena, duia molt acumulat. És impossible estar sempre en el màxim nivell.

Com ha tornat l'equip?

Ha tornat bé. Ho hem individualitzat molt perquè vam començar dijous només amb cinc jugadores. Hem donat un respir a Jocyte, Holm, Coulibaly, Quevedo... i llavors hem d'esperar com tornen les internacionals Carter, Bibby i Guerrero.

Té les eines necessàries per competir fins a final de temporada?

No entenc la pregunta.

En la prèvia del Fenerbahçe deia que tal com estava l'equip (tenia les baixes de Canella i Bibby), no guanyarien res aquest curs. A què volen aspirar?

Jo aspiro a entrenar bé avui i a guanyar cada dia al dia a dia, i ja està. Jo mai no he promès títols ni res.

Ningú no ho ha dit que hagi promès res.

Em faig gran, i la meva aspiració és fer el millor entrenament possible, i anar-me'n a casa content del que hem fet, d'aquest treball. I demà, el mateix. Això és el que he de fer, i a partir d'aquí, ja veurem fins on això ens portarà. Que ens ha portat a poder jugar una Final Six?, fenomenal. Evidentment, tenim problemes físics i això ho notem i ho notarem. Nosaltres no tenim el roster de 12 d'altres equips, i quan vas a una Copa o a una Final Six, on acumules partits si tens la sort de passar el primer, o en un playoff, això es nota. Per a nosaltres és un dèficit i hem de lluitar amb això.

Canella segueix de baixa pel cop que va rebre contra el Joventut. És recuperable?

Tinc tots els detalls que puc tenir, però el que tinc clar amb la Marta és que, primer, i el més important, és ella. Llavors això està per sobre de tot. Aquest és el primer punt. Té tot el meu afecte i la meva comprensió. Segon punt, crec que no hem fet les coses bé i m'incloc a mi, perquè no em puc quedar fora, perquè això és un treball d'equip. Llavors jo crec que no hem fet les coses bé i tercer punt, una cosa que sempre dic, el que passa fora de la pista influeix en la pista. Això és el que penso d'aquest tema.

Per què diu que no ho han fet bé?

Perquè no ho hem fet bé. No ho hem fet bé. Perquè quan analitzes com ho hem fet, hem comès molts errors, però aquests errors, han de formar part de la nostra anàlisi per a ser millors individualment cadascun en el nostre treball, i col·lectivament, en relació amb com ens comuniquem, com el que algú intenti fer-ho tan bé com sigui possible, si no compta amb els altres, no vol dir que ho estigui fent bé. Vol dir que la intenció és bona, però el resultat no. Llavors, s'han comès errors i sap què passa?, que jo tenia un mestre, Miki Vuković, que això m'ho deia molt: El principal treball d'un entrenador és prevenir, però després ell usava una frase que jo la tinc gravada amb foc, que és que els errors cal comprendre'ls, però també cal saber que es paguen cars.

És recuperable, o prefereix no aventurar dates?

Jo soc entrenador. Jo he de comprendre la jugadora i cada dia estar amb ella, però si em pregunta què intueixo o quina és la sensació que tinc, és que la Marta no jugarà el que queda de temporada i també penso que si podem recuperar-la, no hi ha millor reforç, no hi ha millor fitxatge, seria la millor notícia per a l'equip, la millor. Perquè és una jugadora que ens dona moltes coses i evidentment quan no hi és, se la troba molt a faltar.

És que a mi m'importen molt més les meves reflexions que les vostres. Les vostres 'me la traen al pairo'. Us ho vull deixar molt clar.

Roberto Íñiguez

— Entrenador de l'Spar Girona

El dia del Saragossa parlàvem de si era o no clau. Amb el pas dels dies com ha analitzat aquella derrota?

A mi només em preocupa que entrenem bé cada dia. És a dir, és que no em plantejo fer travesses i pensar en possibles resultats o combinacions. El que hem de fer és intentar anar a València i competir bé, i ja està. Per a mi el pitjor del partit de Saragossa no és perdre, jo crec que esteu molt equivocats. És que a mi m'importen molt més les meves reflexions que les vostres. Les vostres me la traen al pairo. Us ho vull deixar molt clar.

Ho deixa clar molt sovint, sí.

És perquè ho sapigueu. Per a mi l'important són les reflexions meves i les del meu staff. Això és el que realment m'ha de fer escalfar el cap. No és cap falta de respecte al que penseu, és que vosaltres no esteu en el dia a dia, no sabeu el que és l'equip, i llavors jo crec que les reflexions vostres no són les importants. A vegades t'afecta la negativitat o les crítiques, però jo crec que això és una feblesa.

Quines crítiques hi ha hagut aquesta temporada?

Jo he trobat molta falta de comprensió, i crec que quan guanyem us penseu que som millors del que som, i que quan perdem hi ha certa sensació de plof, no? Com si ja donéssiu per fet que havíem de guanyar la lliga regular...

On ho ha vist o llegit?

Començo a treure coses? Hi ha hagut rodes de premsa on ja he comentat aquests temes. No puc estar en aquesta sinergia contínuament. Per a això la meva reflexió el dia del Saragossa no és tant de guanyar o perdre, perquè fins al final del partit hauríem pogut guanyar. L'important és si l'equip va ser el que ha de ser i per a mi en la primera part no ho va ser. Aquesta és la reflexió que jo faig i el que jo haig de centrar-me a millorar. L'equip va tenir identitat, la nostra? No. L'equip es va expressar com s'ha d'expressar? És a dir, va jugar com volem jugar? Va ser el que volem ser? No. A la primera part no, i en la segona vam ser molt més el que volem ser. Això és el que em preocupa.

Què té de diferent aquest equip amb d'altres que hagi entrenat?

Jo intento enamorar-me de tots els equips que entreno. Hi ha entrenadors que sempre juguen igual, independentment de l'equip que tinguin. Tenen la seva idea i fan l'equip la seva idea. Jo intento adaptar-me a les jugadores que tinc, a com crec que amb aquest equip puc competir millor. Jo crec que és un equip molt entrenable, que el dia a dia és molt bo, molt bo. Però és veritat que necessitem l'equip al complet per estar al més alt nivell. Perquè quan no tenim a l'equip al complet ho notem molt. El dia de Fenerbahçe vaig acabar molt orgullós de l'equip perquè igual no teníem totes les armes, però l'equip sí que va intentar ser el que vol ser i vaig acabar molt més content que el dia de Saragossa, tot i que el dia del Saragossa, un triple, una safata ens podien haver fet guanyar. Però jo no hauria acabat content.

Pensava que gràcies a la fusió amb el Bàsquet Girona vindria més gent a Fontajau?

No em plantejo res, sempre dic que respecto que vingui encara que fos una persona, no soc ningú per a exigir a la gent. L'afició que ve és la millor afició que podem tenir. No tenia cap expectativa en això. Que si em pregunta si voldria veure el pavelló ple?, esclar. Les jugadores senten la gent i això és molt important. En la major part de les vegades, penso que l'afició gaudeix i s'ho passa bé. I això per a mi és molt important ara. Això per a mi és el més rellevant. Quan vaig per Girona passejant i algú m'atura per dir-me que s'ho passa molt bé en els nostres partits és l'elogi més gran. Després no sé fins on arribarem. És molt rellevant entretenir a la gent. Tu pots guanyar, però si la gent s'avorreix, deixaran de venir.

Parlem de la Copa. El sorteig sembla fet per un enemic, contra el pitjor rival i en el pitjor horari.

La Copa és un torneig diferent, únic, on el tema emocional, el tema mental és molt valuós i he guanyat copes en les pitjors condicions i les he perdut tenint el millor calendari del món. Així que tinc tota mena d'experiència. Crec que l'important és com hi arribes. El tema mental i emocional és gairebé més rellevant que qualsevol altre.

Encara falten dies, però com creu que hi arribaran?

Ara mateix no ho sé. Ara mateix estem en l'aturada i vull veure a l'equip complet quan torni tothom. El partit de València ens hauria de donar una bona sinergia, no guanyar o perdre, donar una bona imatge i ser nosaltres. És un partit molt difícil, en què València ara està tornant i amb tots els fitxatges que ha fet, torna a ser un equip molt extens, però crec que és un partit que hem de competir millor que el dia de Saragossa. Assemblar-nos més al que volem ser.

L'objectiu a la Final Six és gaudir-la?

No hi estic pensant en això, perquè tenim el partit de València, vaig molt a curt termini. Conec el Venècia, vaig veure el playoff amb l'Schio, però ara no hi penso. A una Final Six o a una Copa cal arribar-hi amb els deures fets i després incidir en alguns detalls de l'altre equip, però has de tenir molt clar el que ets i crec que més important que el que fa l'altre equip és el que fas tu. És a dir, tu has d'anar allà i jugar bé i en acabat donar quatre detalls, coses supersenzilles i bàsiques, del rival.

El dia de l'Estepona es va fer viral quan en la roda de premsa va treure allò de "uhh què?" perquè algú del públic li havia recriminat una esbroncada a les jugadores. Què volia transmetre? Ho va comunicar encertadament?

El que volia transmetre és el que vaig dir, no hi ha cap missatge de fons. Jo tinc una virtut i un defecte, que és el mateix, que és només parlar amb el cor a la mà. I a més m'agrada ser així. M'agrada. Avui dia tothom lluita per ser un mateix, però al final el món ens va posant el fila un darrere d'un altre i seguim al que està davant. Jo soc dels que estaran sempre en l'altre costat, que no vol dir ser especial, sinó ser jo amb els meus errors i les meves virtuts. Tindré errors sempre, però m'agrada ser així i sé que a vegades faré cagades, però el que he de fer és dir-ho amb el cor a la mà, perquè ho sento així. La millor manera de tractar a una jugadora de bàsquet professional és de manera professional. El bonisme no et porta enlloc. S'han de saber afrontar els conflictes. No m'agrada gens la gent d'un staff que intenta ser amic de les jugadores o jugadors, que sempre es posa al seu costat, perquè per a mi és un equip professional.

Parlem de bàsquet, no és una qüestió de sexes.

Per a mi és el mateix un equip de nois que un de noies, les nostres jugadores són professionals, aquest és el seu mode de vida. Jo no m'enfado a la pista amb una jugadora si tira i falla. M'enfado amb la falta de concentració. Amb la falta de focus, amb el no estar en el que fas. Aquestes coses són les que m'enfaden, perquè em sembla que això és una cosa que hauria d'estar de sèrie, que hauria de venir garantida, i més per jugar amb l'Spar Girona.

Està content de com comunica?

No. Sempre es pot millorar. A l'estiu, per exemple, miro de tenir temps per a mi, busco millorar aquestes coses, l'idioma, llegeixo, estudio gent que crec que és interessant. Si Doc Rivers, que per a mi és l'entrenador d'NBA que millor comunica, deia que ha de millorar la comunicació, com no ho he de fer jo? Hi ha molta gent que em diu que transmeto molt. Però jo crec que a la gent el que li transmet és quan ets tu, quan transmets realment allò que sents, i en això tinc una honestedat brutal. M'agrada i estic content de ser així.

Fa uns dies es va anunciar que el Saragossa ha renovat Cantero per dos anys. Firmaria avui la renovació amb l'Uni si li proposessin?

El meu agent està una mica atabalat perquè tinc aturades moltes coses i li he dit que fins que jo no parli amb Girona, no vull que avanci res. Això segurament fa que perdi coses una altra vegada. Jo esperaré al club i sé que el club vol parlar amb mi i a partir d'aquí escoltaré, veuré el projecte, sabré quina idea hi ha, i decidiré.

Quin ànim té, què vol, què busca?

Escoltar, escoltar. Vull sentir i veure on crec que puc ajudar més, és a dir, vull veure quin projecte hi ha, per saber si puc ser el millor entrenador possible o igual necessiten un canvi, perquè jo veig que aquí jo he tocat sostre o no hi encaixo. Vull tenir les idees clares, ser honest com he estat sempre amb el club, i jo no vull tampoc allargar-me, jo vull allargar-me si veig que puc ajudar i veig que hi ha una idea, un projecte. No sols valoro l'oferta econòmica, sinó que vull veure quin projecte hi ha. Si jo valorés només l'oferta econòmica ja hauria signat per un altre equip. També li diré que penso que el club aquest tema l'hauria d'agilitzar. Les coses cal fer-les al gener, tot i que sé que no és fàcil, i que amb la fusió hi ha moltes coses a gestionar. Llavors jo entenc que com a tècnic he d'esperar al club a veure quin projecte vol fer i quines possibilitats té, per tot seguit analitzar-ho.

Depèn de si es juga Eurolliga o Eurocup?

Doncs sincerament, no, a mi m'importa el projecte. Per què no podria anar a un equip que ni jugui a Europa si té un projecte bo si el projecta m'il·lusiona i pensen que soc l'entrenador que els pot ajudar a créixer? L'Eurolliga m'agrada i ha estat una competició molt important en la meva vida professional, però no estic en aquest punt de només voler entrenar un equip d'Eurolliga.

Què li queda per fer en el bàsquet?

Anar a uns Jocs Olímpics. És una cosa que no he viscut i que em falta fer. Hauria de trobar la selecció adequada i la meva idea de ser seleccionador és complicada que una federació l'accepti, que és exclusivitat. És a dir, vull fer el millor treball possible i això per a mi no es pot fer compartint-ho amb un club. Vaig tenir una opció molt bona, que vaig venir a Girona, i el club ho sap, per agafar una selecció nacional, però jo ara estaria fora, portant uns classificatoris de cinc partits seguits. Impossible, no ho hauria preparat bé, tornaria aquí dimecres o dijous i no hauria preparat bé l'equip per anar a València. També vaig tenir una possibilitat amb França, em vaig asseure amb ells, però els vaig dir, "haig de treballar només per a la Federació, perquè haig de conèixer a les jugadores, haig de connectar-hi". Sé que el que demano és complicat.

Subscriu-te per seguir llegint