Llicència per a somiar d’un GEiEG que contagia convicció

«Si abans de començar la Lliga m’haguessin demanat que somiés, no hauria arribat tan lluny», explica Pau Fuster, l’entrenador del GEiEG Pacisa de la Lliga Femenina 2, que aquest cap de setmana va certificar la seva presència matemàtica en el play-off d’ascens a la Lliga Challenge amb quatre jornades d’antelació. Les grupistes són segones del grup A, amb un balanç de disset victòries i cinc derrotes, però ara com ara serien primeres pel que fa a les eliminatòries, perquè el líder és el Segle XXI, que no pot fer-les perquè no pot pujar. «Estem molt contents, molt. Les jugadores, el cos tècnic, el club... Tothom està encantat», resumeix Fuster.

Un mes de la salvació

Les gironines han anat consolidant objectius a mesura que han transcorregut les jornades. «Tot ha anat molt de pressa, fa quatre dies que vam celebrar la permanència matemàtica», exposa l’entrenador. Aquests quatre dies, en realitat, són un mes. «Això és la conseqüència no només del treball d’aquest any, sinó a la feina que ha fet el grup durant les set temporades que fa que està a la categoria». El factor clau, per descomptat, no és cap altre que «la relació que hi ha entre les jugadores. El vincle va molt més enllà de ser unes simples companyes d’equip. Elles són amigues. I quan passes tant temps amb amics, tot és més fàcil».

La ratxa actual del GEiEG és de sis victòries consecutives, la millor de la categoria, juntament amb el Cortegada, del grup B. «Si una cosa tinc clara és que, arribats a aquest punt, el vestidor no es relaxarà. Sempre hem defensat que hem de ser un equip difícil de guanyar. En els dies en què les coses no ens van tan bé, quan no anotem o no tenim l’habilitat d’estar encertades ofensivament, al rival igualment li ha de costar un món derrotar-nos. És el que hem fet durant tota la temporada i el que continuarem fent fins al final». Fuster diu que «no hi ha pressió ni obligació per pujar, el que volem és mantenir la nostra identitat i ja veurem què passa. Jugarem les eliminatòries sense fer-nos petites ni creure’ns menys que ningú. El principal propòsit és no perdre mai la filosofia».

Una eliminatòria, o tres

Com funcionen, les eliminatòries? El primer i el segon de cada grup s’enfronten entre ells en una eliminatòria a anada i tornada, amb el factor pista per a l’equip que presenti un millor balanç de victòries i derrotes. El guanyador, puja directament; mentre que el perdedor, s’arrossega amb els tercers, quarts i cinquens, el camí difícil per canviar de categoria perquè s’han d’afrontar un total de tres rondes. «Amb l’afegit, esclar, que per a aquests equips, tot el que ha passat durant l’any ha girat al voltant d’aquestes fases i per nosaltres no ha estat així».

El GEiEG intentarà explotar les seves armes per contrarestar la suposada inferioritat amb la qual afrontarà el repte d’ascendir, ja que s’enfronta a clubs amb un potencial econòmic molt superior. «La nostra fortalesa principal és la química que desprenem, que ens converteix en un equip molt resilient en els moments de dificultat. De fet, venim d’encaixar dos cops duríssims, amb les greus lesions de l’Agustina Talasimov i la Núria Bagaria, que es perdran tot el que queda de curs. Doncs pel que fa a resultats, vivim la millor dinàmica de l’any. Les jugadores ho estan posant molt fàcil: les mires als ulls i veus convicció i resistència. Si les persones que ho han de tirar endavant senten això, contagien a la resta, perquè fan creure que aconseguir-ho és possible», valora Fuster.

«L’Agus i la Núria no ens ajudaran des de la pista, però sumaran pel que fa a l’àmbit emocional. Ens estan donant un motiu més per afrontar l’adversitat des d’un punt de vista més constructiu. Són físicament amb nosaltres als entrenaments, al gimnàs... El nivell de comunió que tenim és preciós», destaca el tècnic d’un GEiEG que ha fet una temporada meravellosa. «Intentar pujar és un premi, sí. És un premi», finalitza.

Subscriu-te per seguir llegint