València-Spar Girona (71-74): Exercici de fe i supervivència al Roig Arena

Hi ha victòries i victòries. Totes valen el mateix, però no totes s'assaboreixen igual. Vèncer al Roig Arena, contra tot un València, sempre aporta un extra de confiança. Però, a més a més, fer-ho sense tres jugadores (Canella, Quevedo i Bibby), brillant durant un bon grapat de minuts i al mateix temps aprenent a patir per sobreviure, justifica (sobradament) l'alegria de les jugadores de l'Spar Girona al damunt de parquet just després de la botxina final. L'Uni ha guanyat (71-74). Amb autoritat? Durant un parell de quarts, un sí rotund. Patint? També, perquè dir el contrari seria mentir. 40 minuts són molt llargs i molt més si al davant hi tens un rival d'entitat i l'afrontes amb una rotació escapçada. L'equip ha estat brillant els dos primers quarts, ha dominat amb mà de ferro i ha estat capaç de gaudir d'un avantatge de 18 punts (24-42). Però també ha hagut de tastar moments amargs, de patir, de treure l'orgull i de fer el possible per no perdre. A mesura que ha passat el temps, la benzina s'ha anat esgotant i el València, entonant. Tot s'ha igualat tant, que el duel s'ha resolt al darrer sospir, en les últimes accions. Un rebot valuós de Guerrero (excelsa, ha fet 15 punts) i els tirs lliures de Holm han estat determinants, abans que Leti Romero fallés el cara o creu.

Potser seria massa agosarat posar-li una matrícula d'honor al primer temps de l'Uni. Sempre hi ha coses a millorar o detalls inesperats i alhora incontrolables. Però enfilar el camí dels vestidors amb un 29-42 al Roig Arena ja diu moltíssimes coses positives. Un avantatge així d'ampli (que ho ha arribat a ser més, amb el 24-42) s'explica a partir de l'encert (la meitat dels tirs han anat cap a dins) i d'un control insultant del rebot (al descans no hi havia color amb el 15-30). Però com que no tot són números i les sensacions també hi tenen molt a dir, aquestes eren favorables (i de quina manera) a un Spar Girona que s'ha cruspit el València. Coulibaly ha estat imperial al primer acte (11 punts) però seria injust destacar només aquest nom, com ha passat altres dies. Sí, la pivot malià ha desesperat Awa Fam només començar, però seria injust no subratllar també l'aportació d'Arica Carter, Juste Jocyte o també de Carolina Guerrero, un factor diferencial sobretot al segon període, quan un parcial de 7-0 ha transformat el 17-32 en el 24-32, obligant Íñiguez a demanar temps mort. Aleshores, l'omnipresència de Guerrero ha estat fonamental (dos triples i un rebot) per col·locar el màxim avantatge fins aleshores (24-42). Un marcador ni de bon tros exagerat, sinó fidel al que estava passant. Perquè València, un equip d'una qualitat indiscutible i amb una plantilla que molts equips ja voldrien, estava funcionant a batzegades, a mig gas. No perquè no hi posés empenta, sinó perquè l'Uni l'impedia anar més enllà. I si apareixia era pel munt d'individualitats que té en el roster. Quan no eren les guspires de Buenavida o Carrera, era Hillsman qui treia el cap per fer mal. I si no, l'arbitratge ja hi posava cullerada: l'exemple més clar, el dels últims compassos del segon acte. A Carrera i Buenavida els han xiulat a favor un parell de 2+1, mentre que Coulibaly ha estat víctima d'estar-se 3 segons a la zona. Això, en un tancar i obrir d'ulls, minimitzant un xic la diferència i enviant el partit al descans amb el 29-42.

El que passa, és que València és molt València. I no és gens fàcil aguantar un ritme així durant tot el partit, sobretot quan l'encares amb tres jugadores importants descartades. Amb encara molts minuts per davant, a l'Uni se li ha començat a fer llarg el partit i ha patit força en un tercer quart de color taronja (23-17). Les cistelles que ni de bon tros li entraven abans a les locals, aleshores han anat cap a dins. Aquella pausa, serenor i encert de l'Spar Girona, s'han esfumat per culpa de la precipitació i la fatiga. La benzina, com és lògic, mica en mica s'anava esgotant i això li ha passat factura a l'equip que, malgrat tot, ha sabut mantenir el tipus a mesura que anava rebent garrotades. Coulibaly s'ha carregat de faltes aviat, les pèrdues s'han acumulat i el capítol de rebots s'igualava ràpidament. L'Uni s'ha precipitat en excès, ha perdut brillantor i això ho ha aprofitat València per acostar-se perillosament (52-56). Per posar-hi un xic de pausa, Merceron ha convertit un triple d'or que ha tancat el tercer període (52-59), abans que Holm i Ainhoa obliguessin Rubén Burgos a demanar temps mort a l'inici del quart acte (52-64). De nou Merceron ha tret el cap per aportar el seu granet de sorra i l'Spar Girona ha atrapat els darrers 5 minuts del duel amb un avantatge de 9 punts (59-68). A partir d'aleshores, l'emoció s'ha multiplicat. Amb el patiment ha passat tres quarts del mateix. Un 2+1 de Leti Romero ha col·locat el 71-72 abans que l'Uni esgotés la possessió sense trobar petroli. Era un cara o creu i allà ha aparegut Guerrero per capturar un rebot d'or, mentre que Holm ha anotat dos tirs lliures clau (71-74). Amb 4 segons i escaig, Romero no ha estat capaç de trobar el triple que hauria dut el partit a la pròrroga i l'Spar Girona ha celebrat com si d'un títol es tractés una victòria molt treballada i també soferta en un escenari de primer nivell.