«El cost personal que vaig haver de pagar va ser alt»

Juanjo Brau va estar divuit anys al departament de recuperació i fisioteràpia del Barça. Temps suficient per tenir molt a explicar. Ara publica Lo que el fútbol no ve.

El títol va referit a allò que els de fora d’aquest entorn no veiem?

Són les coses que, si se sabessin, es relativitzarien més. Explico com ho interpretava i què m’angoixava allà a dins, la responsabilitat que tens, el patiment perquè tot té molta transcendència i sovint hi ha interessos des de fora que perjudiquen a dins.

El soroll extern llasta molt?

Hi ha molt soroll. El Barça genera sempre estat d’opinió i darrere de les crítiques sempre hi ha algú que se’n beneficia.

Algunes crítiques dels mitjans són més per interès que per desconeixement?

Això mateix. I el perjudicat és el més dèbil, que és qui té menys poder de decisió. Quan hi ha moltes lesions i hi ha informacions que s’estan fent coses malament, ho ha d’explicar algú, perquè des de fora, no es veu. Qui escriu, no és a dins del vestidor. Aquest algú ho fa perquè es vol treure la responsabilitat de què passa o perquè vol perjudicar algú de dins.

No et pots apropiar Messi com a candidat sinó, quan has guanyat, oferir-li un lloc

I en 18 anys, quantes punyalades d’aquestes ha esquivat?

He tingut la sort que m’agrada la pressió i la responsabilitat, però afrontar aquestes situacions és difícil perquè veus d’on venen i de qui venen. I més havent estat tants anys amb Messi, des del futbol base. Sé tot el que m’havia de quedar perquè no s’escapés. I també amb Ronaldinho, Eto’o o Neymar, jugadors que generen molt interès. El cost era que jo sabia què passava, però gestionar-ho, no depenia de mi. Això m’estressava. Hi ha un entorn complex i tòxic al voltant de tots ells. Jo havia de defensar el club, però també el jugador, perquè era un actiu del club. Era molt difícil.

Aquest soroll també influeix, en les lesions dels jugadors?

Evidentment, i ho estem veient darrerament amb la salut mental. Que guanyin molts diners no hi té res a veure. Els futbolistes ho llegeixen tot.

Com són ells, en general, en la distància curta?

S’obren totalment perquè quan estan lesionats, són vulnerables. Volen estar bé però estan sols i aïllats de la competició. Els és molt difícil conviure-hi. El fisio que està al seu costat és el contenidor al qual aboca les incerteses, frustracions o incomoditats. El que m’han explicat és el que mai no podré escriure en un llibre, que seria el de la morbositat.

El pròleg li fa Puyol. Per què ell?

Primer, perquè és el meu amic i ens en vam fer davant de les seves adversitats. A més, representa el Barça en tots els aspectes, el patiment, el sentiment de pertinença a un club, un capità honrat i modèlic...

El dia del seu comiat, el 2021, va escriure «me’n vaig amb la convicció que no he deixat de ser mai conseqüent amb allò per què se’m requeria».

No em volia prostituir per la meva feina. Per molt que em pressionessin, no aniria mai contra la meva professió. Vaig plegar perquè en firmar el contracte de cap em van demanar que deixés un llegat al club. Vaig començar amb 45 fisios i marxo amb 70 i una estructura professional. Per això em vaig emprenyar tant quan van destrossar aquest departament. Laporta em va demanar que seguís, però no vull ser un funcionari del Barça.

El que m’han explicat els jugadors és el que mai no podré escriure en un llibre, que seria el de la morbositat

El va decebre Xavi?

Sí. Ell em va reconèixer que jo era incompatible amb la gent que va portar. I no va ser ell qui va deslligar la nova estructura de l’anterior, sinó la gent que va portar. Avui, d’allò, al primer equip, ja no queda res i ara hi ha hagut foc nou amb gent que no és de la casa, que no dic que no siguin bons, però no és el mateix. Em va saber greu que toquessin persones del meu entorn només perquè no quedés res d’abans.

Tornaria al Barça, amb les condicions adequades?

No, crec que ha acabat. [s’ho rumia]. Potser amb un dia a dia diferent. I no ho sé. Ara diria que no. Sé el cost que vaig haver de pagar, que va ser alt. Vaig necessitar professionals de la salut per acabar els últims anys i que m’ajudessin a gestionar saber que allò podia passar i no poder-ho evitar. Però reitero que vaig marxar feliç. El Barça m’ho ha donat tot i estic agraït.

Ha parlat de costos personals. També el va afectar tants anys d’aparèixer al costat de Messi i que apareguessin notícies de tot tipus sobre la seva relació?

No, perquè n’assumia les conseqüències. Amb ell comentàvem que no pots debatre de tot el que surt de tu, perquè generes un estat d’opinió.

Va entendre la seva sortida del club, també el 2021, uns mesos abans que la de vostè?

No. L’endemà que se sabés que no renovava havia quedat amb ell per entrenar. M’havia trucat tornant d’Eivissa perquè l’equip marxava de pretemporada. Encara hauria pogut donar molt al Barça. Es va argumentar el tema econòmic, que era important, però també genera molts diners. Hi ha coses que queden al llimb de com va anar tot.

Hi té relació, ara?

Fa temps que no parlem, però de vegades per missatge, sí.

Vostè què és proper a Laporta i a Messi, es pot arreglar, aquesta relació?

Al final el temps sol reconduir les coses. També hi ha distància perquè és als Estats Units. De tota manera, no et pots apropiar Messi com a candidat sinó, quan has guanyat, oferir-li un lloc.

En quin el veu?

Com a ambaixador, president honorífic. Un personatge així és una icona. Ha de ser imatge del Barça al món. És més conegut que qualsevol president. Ningú no se’l pot apropiar per benefici propi, sinó del club.

Subscriu-te per seguir llegint