Nikola Maric: «Crec que tenim opcions reals de fer el play-off»

«Encara tinc molèsties, però ja noto una millora», reconeix Nikola Maric a Diari de Girona després de realitzar amb normalitat el primer entrenament de la setmana. El bosnià és un dels sis jugadors del Bàsquet Girona que ha disputat els 23 partits jugats aquest curs a l’ACB, juntament amb Geben, Busquets, Hughes, Needham i Livingston. «Estem molt satisfets amb la temporada que estem fent, però el vestidor té ganes de fer-ho encara millor. No en fem prou només amb onze victòries, volem aconseguir-ne tantes com siguin possibles».

Maric està d’acord amb els que descriuen el Bàsquet Girona com el conjunt més divertit de la competició. «És conseqüència de la nostra idea de joc: som un dels equips que més llança de tres, correm molt... Intentem fer-ho entretingut, sí». Renovat recentment fins al 2027, també opina que «és molt estimulant sentir que l’afició s’ho passa de conya i t’ovaciona en una acció concreta, quan acabem amb encert una bona jugada, però costa molt jugar d’aquesta manera. És veritat que quan un partit ha acabat i hem guanyat, sentim molta satisfacció, però practicar aquest estil ens exigeix el fet d’estar físicament adaptats».

No tothom està preparat per al rock and roll del tècnic gallec que va arribar a Girona per canviar la dinàmica del club. «El grup ha acceptat la ideologia de Moncho: el com vol ser, el com vol jugar... I ens va bé, la veritat. Tots els jugadors hem encaixat de meravella», valora, en un castellà perfecte que va aprendre de la seva etapa formativa al Joventut, el Fuenlabrada i l’Andorra.

Maric no és dels que s’arruga. «Sempre he sigut positiu, tinc una mentalitat positiva. L’ACB és una lliga complicada. T’enfrontis al primer o a l’últim, ningú no et concedeix favors. Per això cal donar-ho tot a cada instant». Ho diu dies abans de la visita del Reial Madrid, el líder, al pavelló de Fontajau, dissabte a les 21 hores. «Estem motivadíssims. Si ja cada jornada sortim a guanyar, quan et ve un rival així encara vols guanyar més».

El triomf contra el Barça del mes de gener (96-78) pot servir d’indicatiu per fer una proesa que el club encara no ha fet mai, com és derrotar al Madrid. «La sensació de guanyar a un equip gran és increïble. Recordo que quan estava a la Lliga Adriàtica vam superar al Partizan i és un sentiment diferent. No ho puc ni explicar. Senzillament, és una cosa que no sents cada dia. La victòria al Barça també la recordarem sempre. Són dies especials i més sí els vius al costat de l’afició». Precisament, aquesta respondrà, i es podria establir un nou rècord d’assistència amb més de 5.500 espectadors. «La nostra gent és meravellosa. Ens aporten molta energia, molta. De fet, de l’energia que hi ha, m’atreveixo a pensar que el rècord es fa cada jornada. Sempre donem el 110% gràcies a ells».

Objectiu: els vuit primers

Amb aquest discurs, no és gens estrany que Maric no es posi límits. «El nostre objectiu no és la permanència. La plantilla al complet està molt il·lusionada i té un caràcter guanyador. Som molt competitius», verbalitza. I això, exactament, què significa? «Jo deia que el principal propòsit era vèncer un partit més dels que vam lligar l’any passat (12), però aconseguir-ho no voldrà dir que ja ens aturem aquí, perquè n’hem de fer tots els que puguem».

Per si això fos poca cosa, admet que mira de reüll «el play-off, perquè estem a prop i contra equips com el Bilbao, el Joventut o el Tenerife hem competit bé. Si continuem en la mateixa línia, crec que tenim opcions reals». Que així sigui.

Subscriu-te per seguir llegint