Anna Caula recorda els inicis de l'Uni a la Copa: "La primera vegada sempre és especial"

Quan l'Uni Girona va debutar a la Lliga Femenina el 2009, semblava que no podia ser, que s'havia estripat el sostre. Però des d'aquella fita el club n'ha anat trencant molts més, de records, fins a situar-se aquesta temporada com un dels sis millors d'Europa, i lluitant també per la Lliga i la Copa. Precisament aquesta setmana es posa en joc aquest segon títol, a Tarragona, i les gironines hi seran presents per catorzena vegada a la història, les dotze últimes, de forma consecutiva. Una aventura al torneig del ko que va començar el 2012, amb Anna Caula a la banqueta, a Arganda del Rey. La primera gran mobilització de l'afició gironina, amb uns 200 seguidors desplaçats.

"En aquell moment els equips top de la lliga eren Ros Casares, Perfumerías Avenida i Rivas. Nosaltres erem una mica l'outsider. Per a l'Uni arribar a la fase final de Copa, reservada aleshores només per a quatre equips, ja era tot un èxit", recordava ahir Anna Caula. L'exentrenadora de l'Uni seia a la banqueta en aquell debut i es dona la circumstància que és la tècnica ajudant de Dani Vives al Bàsquet Girona U14 que disputarà la Minicopa també a Tarragona coincidint amb la competició de les grans. "Per logística familiar no hi podré assistir, però fa il·lusió", assegura, ara que ha tornat al bàsquet de formació, lluny dels focus del professionalisme o de la seva etapa política, com a secretària general de l'Esport de la Generalitat.

Debut a la Copa com a Girona FC

Una de les curiositats d'aquella primera vegada de l'Uni a la Copa és que ho va fer amb la denominació Girona FC, gràcies a l'acord de patrocini que es va tancar amb Josep Delgado, aleshores màxim accionista del club de Montilivi. Tot i això aquella etapa va estar marcada pels problemes econòmics. El Girona es va classificar per a la Copa després de guanyar el Celta a Fontajau (92-52) en la darrera jornada de la primera volta. Un èxit que no es va poder celebrar massa perquè la falta de diners posava en perill la continuïtat de diverses jugadores. A l'hora de la veritat, però, el club se'n va acabar sortint. Es va presentar a Arganda del Rey a competir amb un equip on destacaven Noe Jordana, Gisela Vega i Thornburn, i el 10 de març de 2012 s'enfrontava a semifinals al Perfumerías Avenida. Derrota ajustada (71-67) després de remuntar vint punts en contra, i la sensació que el projecte, tot i la crisi econòmica, feia passes endavant.

"Les primeres vegades tenen un gust que no es pot tornar a repetir, no? són especials, i ja no és el mateix quan hi vas per cinquena o desena ocasió. La primera vegada també venia d'una il·lusió d'un projecte en creixement constant, que quan semblava que havia fet el cim, trobava un altre barrera per saltar", recorda l'exentrenadora de l'equip gironí. Aquella Copa només la disputaven quatre equips, a diferència d'ara, que en són vuit, amb la qual cosa encara tenia més mèrit haver-s'hi classificat. Caula explica que "la Copa motiva les jugadores i també els seguidors, i en aquella ocasió vam tenir un públic gironí molt entregat".

Sis finals i un títol

Des d'aquella vegada, i comptant l'edició d'aquesta temporada, l'ara Spar Girona haurà disputat 14 cops la Copa de la Reina. Un clàssic i un habitual, que acumula sis finals (2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022) i el títol de 2021, a València, davant de les amfitriones, amb Alfred Julbe a la banqueta. Les cinc finals perdudes van ser sempre contra el mateix rival: Perfumerías Avenida, precisament l'equip que es trobarà l'Uni divendres (21.30) als quarts de final.

Anna Caula explica que "quan et fas gran de veritat, és quan tu, com a club, no estàs només content d'anar a la Copa, si no que hi vas amb aspiració de guanyar-ne. Aquí és on s'ha començat a fer el pas endavant". Per a això afegeix: "ara l'equip està classificat per a les finals a sis de l'Eurolliga, jo crec que això ens ho diuen fa uns anys i no ens ho creiem". Sobre l'equip d'aquesta temporada també confessa que el que més li agrada és la seva "versatilitat": "és una plantilla que no té gaires peces repetides, per entendre'ns, no? A vegades coincideix que hi ha perfils que són molt similars. Crec que aquest any una de les grans virtuts és que pots fer moltes combinacions diferents amb les jugadores que hi ha i això et permet plantejar un arsenal tàctic molt més ampli o trencar els partits de diferent manera o adaptar-te també de diferent manera al que et puguis trobar".

Subscriu-te per seguir llegint