El Barça goleja de nou al Madrid i encarrila el pas a semifinals de la Champions

El FC Barcelona va posar peu i mig a les semifinals de la Lliga de Campions Femenina 2025-2026 després de tornar a golejar aquest dimecres (2-6) a l’Estadi Alfredo di Stéfano un Reial Madrid, més prudent del que s’esperava i ja des de ben aviat a remolc d’un rival que va donar la sensació de no necessitar el seu millor nivell per deixar gairebé en un tràmit la tornada de la setmana vinent a l’Spotify Camp Nou.

El primer dels tres Clàssics consecutius no va variar gaire el guió dels anteriors d’aquesta temporada, tret que el conjunt madridista per fi va poder marcar, en bona part gràcies a Linda Caicedo, autora d’un doblet de qualitat, però insuficient davant l’actual subcampió d’Europa, expert, superior un cop més i que, a més, va colpejar quan més li calia: d’entrada i quan les locals es van ficar en el partit.

Un cop més, no hi va haver gaire emoció en el partit, menys efervescent del que s’esperava, segurament pel plantejament inicial del Reial Madrid, que aquesta vegada va decidir no pressionar amunt el Barça, potser una mica més prudent pensant a arribar viu a l’Spotify Camp Nou. El rival tampoc no va accelerar en excés, pensant a no cometre errors d’inici per la transició local a través de l’explosiva Caicedo.

Tampoc li va caldre a l’equip de Pere Romeu, que sí que tenia alguna carta guardada per a aquest partit, en què va apostar per posar la jove Clara Serrajordi al costat de Patri Guijarro i Alexia Putellas, i desplaçar Vicky López a la banda en detriment del major desequilibri de Caroline Graham Hansen. Serrajordi i Guijarro van assumir el control, amb la balear demostrant un cop més que ara mateix és la millor ‘6’ del món, tant en defensa com en atac, i esmicolant a la zona mitjana les seves oponents.

De fet, d’una passada seva picada a l’esquena de la defensa madridista va néixer el matiner 0-1 d’Ewa Pajor, que només va haver d’empenyer la següent assistència de Putellas. Un cop dur per a l’equip de Pau Quesada, que no va canviar el pla i que pocs minuts després en va rebre un altre amb una rematada de cap d’Esmee Brugts, aturada inicialment per Misa Rodríguez, però que va acabar a la xarxa amb Maelle Lakrar una mica tímida per haver-ho intentat evitar.

El Clàssic tornava a tenir color blaugrana ben aviat. I, tot i no posar una marxa més, fins i tot hauria pogut ser pitjor per al Reial Madrid si Pajor hagués encertat en el seu mà a mà o Putellas hagués colpejat millor una pilota franca dins l’àrea. Amb Caroline Weir desactivada per la proximitat constant de Guijarro i amb poques pilotes per a Caicedo perquè pogués fer mal, l’equip madridista va continuar sense fer un pas endavant, com si no volgués que el cop fos massa gran.

Amb Caicedo no n'hi ha prou

Tot i això, va trobar una espurna per ficar-se en el partit. Athenea del Castillo va trobar per fi a l’espai la davantera colombiana, que es va desfer bé en el xoc amb Irene Paredes i que després va tenir sang freda davant Cata Coll per fer l’1-2 a la mitja hora i reanimar les blanques. Alegria pel primer gol al rival aquesta campanya i el primer davant la seva afició des del 2022, però efímera, perquè dos minuts després Paredes rematava de cap un servei de cantonada per recuperar els dos gols d’avantatge en un nou gol a pilota aturada encaixat per les locals davant les blaugrana.

El Reial Madrid, poc encertat amb la pilota davant la pressió i la col·locació visitant, va decidir fer un pas endavant després del descans, però amb més espais el Barça té armes i qualitat. Serrajordi va dibuixar una gran passada a Pajor, que aquesta vegada no va perdonar davant Misa Rodríguez per deixar sentenciada l’eliminatòria amb mitja hora al davant.

Ja amb Graham Hansen al camp, Vicky López va signar el cinquè poc després a passada de la noruega per fer més gran la ferida, només alleujada breument pel gran gol de Caicedo, l’única amb capacitat d’inquietar l’equip de Pere Romeu. El carrusel de canvis va anar tallant el ritme, tot i que Putellas va tancar la golejada des del punt de penal per emular el recordat 2-6 de l’equip masculí al Santiago Bernabéu el 2009 i que evidencia que la bretxa entre tots dos torna a ser àmplia. Diumenge, segon Clàssic, aquesta vegada a la Lliga F Moeve.