La pitjor versió de l'Spar Girona diu adéu a la Copa (53-76)

La Copa de la Reina haurà durat encara no un parell d’hores per a l’Spar Girona. Sigui per no poder disposar de tot l’equip al 100% (Canella està fora, i Bibby i Quevedo, que tenien molèsties i havien sigut baixa a València, han jugat, però condicionades i lluny de la seva millor versió), per una inexplicable desconnexió, o per l’excés de responsabilitat, la veritat és que el partit d’aquesta nit de les gironines ha sigut decebedor. Si alguna cosa té aquest equip és competir sempre, sobretot quan està contra les cordes, com ho va demostrar al Roig Arena, o a Fontajau en la tornada de l’eliminatòria d’Eurolliga amb el Fenerbahçe. Però avui no. I l’Uni ha quedat eliminat davant l’Avenida sense gairebé tenir opcions de res (53-76).

«Hem de ser més agressives, estem abusant de les passades i cal jugar més a la pintura». Faltava poc pel descans i l’Spar Girona perdia de 15 (23-38) després d’una cistella de Soriano. Roberto Íñiguez es veia obligat a aturar el partit en un temps mort que poques coses ha arreglat. L’Uni ha acabat firmant una primera part per oblidar, tou en defensa i sense encert en atac (2/15 triples, 8/32 en tirs de camp), que l'ha portat a la mitja part amb un 25-40 que exigia una resposta èpica per evitar l’eliminació a la primera. L’Avenida, amb un partit seriosíssim al darrere, i tres jugadores en pla estel·lar (Soriano, Martín i Cave), ho tenia sota control.

El problema havia sigut un primer quart molt fluix (13-21), que va semblar canviar a l’inici del segon (del 14-25 al 21-25) gràcies a la inspiració de Jocyte, però que es va quedar en no res quan les castellanes han aplicat un 0-11 que les ha tornat a disparar al marcador. Semblava que hi havia partit, però de cop i volta les gironines es tornaven a veure lluny del rival. Massa lluny.

Calia, per tant, una segona part èpica per capgirar-ho i calia agafar-se a això, a què aquest equip sempre competeix. Un triple de Spreafico i una cistella de Soriano a cinc minuts per acabar el tercer quart exemplificaven la magnitud de la tragèdia (29-50). La diferència era de 21 i l’Avenida encara lluitava cada pilota com si fos la darrera, recuperant i robant, davant d’un equip gironí perdut.

A un minut i mig pel final del tercer quart el drama ja era total (31-57). Un càstig segurament injust per a la trajectòria d’un equip que, no ho oblidem, en tres setmanes es plantarà a Saragossa com un dels sis millors d’Europa. Però és que les coses són com són i avui no hi ha hagut partit. Ni a la primera part, ni a la represa, quan es podia esperar almenys un intent de reacció del bloc de Roberto Íñiguez.

L'Avenida ha jugat el darrer quart sense Soriano, lesionada, però el seu equip ha seguit dominant com ha volgut. A sis minuts i mig pel final l'Uni perdia de 28 (40-68), i l'unic que volia era que la tortura s'acabés. En els darrers cinc minuts l'Spar ha semblat endurir una mica la defensa, només ho ha semblat. A l'Spar no li sortia res i a l'Avenida, tot. No cal donar-hi més voltes, la primera gran cita de la temporada ha sortit aigua. I sense excuses. Es pot perdre, esclar que sí. Però així, no.

Subscriu-te per seguir llegint