Una gran versió del Bàsquet Girona es queda a les portes de tombar al Reial Madrid (93-95)

Molt de tant en tant, els colossos també cauen, com bé va passar amb el colós de Rodes. I avui, els de Moncho Fernández volien fer trontollar un equip com el Madrid que, a l’ACB, s’ha erigit en un autèntic gegant, on només han encaixat dues derrotes en 24 jornades, contra Baskonia i Barça. Fontajau aspirava a ser aquest terratrèmol capaç de fer caure una estructura aparentment indestructible. Però, malgrat l’empenta d’un equip valent i el suport d’una grada entregada amb 5.532 espectadors, no n’hi ha hagut prou per doblegar un dels grans dominadors de la competició. Tot i això, el Bàsquet Girona, com és habitual, ha tornat a oferir una imatge sòlida, competitiva i amb el caràcter que imprimeix el tècnic gallec, ja que ningú no els regala res i, per fer la temporada que està fent enguany, ells tampoc ho fan.

Ara bé, tot i que es volia buscar la dotzena victòria de la temporada i que per molts moments s’ha vist que podia ser, arribant als últims 15 segons amb només un punt de diferència entre els dos equips, finalment no ha pogut arribar, ja que al davant el conjunt d’Scariolo ha demostrat que tot i les dificultats han sabut aguantar el vendaval de Fontajau. A més, ja ho havia advertit Moncho Fernández en la prèvia, que “davant un rival així, necessitem que la fortuna estigui de la nostra part”, i per de debó que ha faltat ben poc per aconseguir-ho perquè ells s’ho han deixat tot a la pista.

Hezonja, des del triple, inaugurava el marcador amb un 0-5, però la resposta gironina no s’ha fet esperar. Amb una defensa intensa i tancant bé els espais interiors dels blancs —avui vestits de blau—, els locals han aconseguit capgirar el ritme inicial. Un triple de Livingston situava el 5-7 i encenia un inici vibrant, d’aquells en què cada possessió pesa com si fos decisiva. Però, és clar, un equip com el Madrid no perdona, i un parcial de 0-8, arran de trobar espais en la defensa local, li ha permès obrir el primer avantatge clar.

Needham i Livingston, des del perímetre, han tornat a equilibrar el duel, però el guió durant tot el partit ha estat força repetitiu: quan els gironins semblaven tenir-lo a tocar, el Madrid tornava a prémer l’accelerador. Així ha arribat el +10 (21-31), una diferència que, lluny d’abaixar els braços, ha activat encara més els de Moncho. A partir del rebot defensiu i les transicions ràpides defensa-atac, els gironins han tornat a entrar en partit. Livingston, encertat des del triple, ha fet esclatar Fontajau i ha ajustat de nou el marcador (32-34). I tot i haver-se vist deu punts per sota, els gironins han tancat el primer temps amb una gran embranzida, que ha acabat deixant el marcador en un ajustat 36-37, mantenint totes les opcions obertes de cara a la segona part.

En la represa, els gironins han continuat amb la sisena marxa i amb la bona dinàmica amb què havien marxat als vestidors. Livingston, amb un 2 de 2 en triples, tornava a posar per davant els locals, i Geben s’afegia a la festa amb un nou triple, millorant notablement l’encert exterior en aquest primer tram de la segona meitat. Però, de nou, un parcial de 3-8 ha fet que el Madrid agafés aire, i, com ja és costum, els blancs han tornat a colpejar en el moment just. Els triples de Lyles i de Feliz han tornat a posar el +10 favorable als visitants. L’encert exterior blanc ha arribat en el pitjor moment, i, malgrat els bons moments del conjunt d’Scariolo, els gironins han sabut mantenir el pols per arribar als darrers minuts de partit amb tot obert, fent que qualsevol cosa pugui passar.

En els darrers minuts ha semblat que els gironins es quedaven sense combustible al tanc. Malgrat tot, quan els blancs de nou han tornat a posar la barrera dels 10 punts, els gironins han tornat, com és habitual en ells, i un parcial de 9-2 tornava a situar la màxima igualtat en els darrers 3 minuts (82-85). En aquest moment, Fontajau s’ha fet sentir de valent, arropant el seu equip per intentar remuntar un partit en què realment han fet mèrits per poder tombar els blancs. Però el desencert des de la línia de tir lliure en els moments més importants no ha ajudat a acabar de posar la por al cos als d’Scariolo. Tot i això, a 1:39 pel final, el triple de Needham posava el Bàsquet Girona a només dos punts d’aconseguir la remuntada (85-87). El triple de Livingston a 15 segons pel final ha posat a 1 el partit, però els dos tirs lliures de Feliz i de Hezonja han sentenciat a un equip que ho ha intentat fins al final.