L’eterna lluita dels grups de xou: l’acord per ser esportistes d'elit no inclou tothom

Sempre s’ha de llegir bé la lletra petita. Les patinadores de grups de xou van celebrar a mitjan març el nou acord entre la Federació Catalana de Patinatge (FCP) i la Generalitat perquè les esportistes de la modalitat de grups de xou puguin ser considerades, per fi, d’alt nivell a Catalunya. A mesura que van anar coneixent més detalls, però, van tenir clar que la seva lluita no s’ha acabat encara per més que aquest sigui un gran pas. Sembla eterna. I ho serà fins que l’acord inclogui tothom.

El CPA Olot, per exemple, ha estat al llarg dels anys un dels clubs abanderats d’aquesta reivindicació i ha defensat que les patinadores de grups de xou siguin esportistes d’elit perquè se sacrifiquen igual que les individuals. Doncs bé, després del nou acord només quatre de les 25 patinadores que hi ha a l’equip de Ricard Planiol i Esther Fàbrega, vigent campió del món i des de dissabte passat amb un nou títol del Campionat d’Espanya, tenen dret a sol·licitar la condició d’alt nivell. Això és així perquè alguns dels requisits són haver aconseguit un podi en un Campionat del Món o ser campiona d’Europa amb una participació mínima de quatre països, haver format part de la modalitat de grups de xou durant almenys dos anys i, a més a més -el que deixa fora a la gran majoria-, haver participat en un Campionat de Catalunya en individual o solo dance en els darrers cinc anys.

Malgrat que ningú nega que s’ha fet «un pas molt important», les patinadores, d’entrada, consideren l’acord «bastant injust». «Quan fas xou, la majoria acaba deixant l’individual perquè continuar compaginant les dues coses és complicat. Hi ha moltíssimes hores d’entrenament i, a sobre, n’hi ha que, quan arriba una edat, potser han d’anar a estudiar fora per la universitat. A Barcelona, per exemple, i llavors és inviable. L’opció majoritària sol ser continuar només amb el xou, que no és poca cosa. Ser campiones del món tantes i tantes vegades porta molta feina», exposa Laia Vila, patinadora del CPA Olot. Ella és de les poques que podrà ser reconeguda com a esportista d’elit perquè en l’actualitat cursa quart d’ESO a l’Escola Pia d’Olot i encara se les pot arreglar amb les dues modalitats perquè «s’adapten bastant i si tinc exàmens o feines a vegades em donen una mica més de marge o em canvien la data». Però no és el normal. Una setmana corrent, la Laia pot dedicar unes 20 hores entre l’individual i el xou gran. Per això, se solidaritza amb les seves companyes: «Com a grup, pensem que si hem de ser esportistes d’alt nivell a través del xou doncs només hauríem de complir requisits que tinguessin a veure només amb el xou, no? Seria el més lògic i no que també ens demanin requisits en individual».

El mateix opina Júlia Casadevall, patinadora del CPA Olot. «Moltes patinadores que només estem al xou fa anys que hem deixat l’individual perquè no ho hem pogut compaginar tot amb els estudis». L’olotina, una de les capitanes de l’equip, fa quart de biotecnologia a la UdG i explica que «les patinadores del CPA Olot comptem amb tutors universitaris que ens ajuden en el dia a dia perquè els estudis no es vegin afectats per les competicions, però això és perquè el club s’ha mogut molt. Altres patinadores no tenen aquestes facilitats». Una sensibilitat que s’ha adoptat de forma generalitzada als col·legis de la Garrotxa. «Sí que és veritat que a Olot ens reconeixen més. D’alguna manera, representem la ciutat i n’estan molt orgullosos. Els instituts d’aquí proporcionen aquestes facilitats i entenen que puguem faltar per anar a algun Europeu o Mundial». Ho agraeix també l’Ona Burch, patinadora del CPA Olot que fa quart d’ESO a l’Institut La Garrotxa. «Fins ara, no he tingut cap problema amb els exàmens ni els treballs i si han coincidit amb competicions ens han canviat la data sense problema», apunta. No obstant això, «ser esportista d’alt rendiment em podria beneficiar a l’hora d’entrar a la universitat. Jo podré ser-ho perquè encara puc dedicar-me també a l’individual, però tinc moltes companyes al xou que, tot i portar moltíssims anys anant a Mundials i guanyant-los, no tindran aquest reconeixement». I afegeix: «L’acord, de moment, no és per res el que es voldria. És molt injust que hi continuï havent patinadores que surtin perjudicades dels estudis per poder competir amb garanties. L’ideal i necessari seria que totes les que estem al xou poguéssim ser-ho i no només unes quantes. És un pas, però hem de seguir lluitant com fins ara per aconseguir-ho».

Per la seva part, al CPA Girona, l’altre referent de les comarques gironines i del patinatge artístic català, tampoc han rebut la notícia amb gran entusiasme. Mar Mascaró, patinadora del club gironí, raona que «fem les mateixes hores al pavelló; no entenc perquè unes patinadores sí poden ser esportistes d’elit i d’altres, no. Que ens dediquem només al xou no vol dir que baixem el nivell». La Mar, que està a punt d’acabar el grau en Fisioteràpia a Euses, se’n surt millor en el dia a dia gràcies al conveni de la UdG per poder tenir flexibilitat amb les avaluacions: «Fa uns anys que hi és i a mi m’està anant molt bé, no em puc queixar, però la meva germana, que també era patinadora de xou, no el va tenir i si no podia assistir a un examen o presentar un treball de forma perquè tenia competició presencial doncs li posaven un zero. Aquí hi ha més sensibilitat, però a altres llocs encara no. No és just perquè hi ha molt sacrifici i moltes hores al darrere, si faltem és perquè tenim competició no pas perquè ens quedem a casa. No se’ns valora del tot i, per aconseguir-ho, hauríem de ser esportistes d’elit».

Un acord «històric»

El president de la FCP, Benjamí Pons, valora que «és un acord històric perquè es consolida, es reconeix i s’amplia de manera clara la incorporació de patinadors i patinadores al programa de l’alt nivell català, i es considera de forma definitiva el mèrit, la qualitat, la disciplina i l’esforç de les esportistes de grup de xou, i equipara els seus èxits esportius a nivell internacional amb qualsevol altra de les modalitats esportives que tenen aquesta consideració».

Se’n podran beneficiar una quarantena d’esportistes, que «compleixen uns requisits molt concrets i exigents». «És un primer pas, però molt important, perquè hem passat que cap patinadora de xou podia accedir a l’alt nivell a que un nombre considerable ja ho puguin fer. Des de la Federació Catalana continuarem treballant per tal que en els pròxims exercicis aquesta xifra augmenti, sempre dins els límits i la ponderació establertes en el programa per l’Administració», insisteix Pons. En aquest sentit, el president assegura que «dona resposta a una necessitat real del col·lectiu», a part que «pot tenir un impacte molt positiu en el dia a dia dels esportistes, especialment en l’àmbit acadèmic. Amb aquest reconeixement s’espera que puguin tenir més facilitats per compaginar estudis i esport, i evitar situacions injustes que fins ara s’han repetit massa sovint». «Per altra banda també permet, i així ho va explicitar el Conseller (Berni Álvarez), l’accés als serveis que el CAR de Sant Cugat té establerts pels esportistes d’alt nivell i accedir a premis i reconeixements que la Conselleria té pensat establir molt properament».

Sobre el fet que un dels requisits sigui competir en individual, Pons reconeix que «estem subjectes a uns condicionants tècnics, genèrics, establerts per l’Administració per tots els esports, que exigeixen una ponderació en el nombre global d’esportistes que es poden incorporar a l’alt nivell. És un primer avenç molt important, a voluntat de la Federació és que aquest reconeixement es pugui anar ampliant amb el temps, però inicialment s’han hagut d’establir uns criteris concrets». «En tot cas, és un criteri que es podrà revisar i adaptar en el futur a mesura que el model necessiti evolucionar. Amb el temps, i ho tenim ben present, l’accés a l’alt nivell s’haurà d’anar polint i ajustant els criteris perquè siguin cada vegada més justos i inclusius», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint