El Barça guanya l'Atlètic i es distancia en la Lliga després de la derrota del Madrid

Va aterrar a Barcelona tristíssim per haver perdut la possibilitat de jugar el Mundial, però va recuperar ben aviat l’alegria. Amb el gol afortunat que li va faltar amb Polònia davant Suècia i que va donar al Barça un avantatge gairebé decisiu per revalidar la Lliga.

El cop intuïtiu amb l’espatlla de Robert Lewandowski va ser un cop demolidor amb doble efecte. Directe a l’Atlètic, que va acomplexar amb una actuació superior i la victòria que li concedeix un avantatge anímic per al doble duel de la Champions, sobretot perquè es va produir al Metropolitano. Al Madrid el van perjudicar les conseqüències de la lamentable derrota de Mallorca, que el distancia a set punts de la Lliga. Una xifra que sembla decisiva per les diferents sensacions que ofereixen els únics aspirants.

L’estrena de la segona trilogia va enfrontar dos plantejaments diferents dels entrenadors i el resultat ho va corroborar. Per Simeone, el duel era un entremès encara jugant-se al Metropolitano. Donant la Lliga per perduda, va reservar diversos jugadors per al primer plat de dimecres. La va espificar al preservar Hancko i Ruggeri i posar Nico González per primera vegada davant Lamine Yamal. No el va frenar ni una vegada i va marxar expulsat abans del descans. Indiferent al marcador i a la pressió d’un Barça molt més ambiciós, en va treure fins i tot dos del planter en la segona meitat perquè es posessin a córrer quan va instar l’equip a defensar l’1-1. Tenia la coartada.

Sense nou al principi

Abans d’abordar el duel europeu, Flick va voler corregir l’irreparable 4-0 de la Copa del mateix escenari amb diverses decisions tàctiques. Només per donar-se el gust, el consol. L’1-1 del descans va acreditar que les modificacions havien donat resultat.

La més destacable va ser la supressió de la figura del nou –sense Ferran ni Lewandowksi– coincidint amb Simeone –sense Julián ni Sorloth– perquè Dani Olmo exercís de succedani. Pretenia treure de lloc i de polleguera dos centrals que necessiten un nou de referència (Le Normand i Lenglet) i omplir el centre del camp amb més gent i més passades. L’única precedent guardava esperances: va ser el 5-1 al Betis de la campanya passada. Les curses de l’Atlètic es van reduir d’allò més, de la mateixa manera que gairebé van desaparèixer les relliscades de fa un mes.

El Barça va tenir el control del xoc tothora i es va mantenir dret, figuradament i literalment alliberat de la tensió que li hauria provocat la victòria del Madrid a Mallorca. No hi va haver símptomes de relaxació, però tampoc signes d’estrès. És prou cert que el gol de l’empat de Rashford va arribar un parell de minuts després del gol de Giuliano al colar-se entre l’esquena de Martín i la cara de João Cancelo, que ja se sap que no és el més ferotge del lloc.

L’Atlètic amb un menys

La superioritat de Lamine Yamal sobre el seu parell no es va mantenir amb l’entrada de Ruggeri. La superioritat havia de ser col·lectiva del Barça, que jugava amb un més. Tot i que va estar a punt de truncar-se al minut de la represa, quan Busquets Ferrer va córrer a ensenyar la vermella a Gerard Martín per una trepitjada a Almada després de colpejar la pilota. Però el Barça no va jugar tranquil amb el duel crispat pels constants escarafalls de Simeone i la seva gent i els xocs dels blanc-i-vermells a les pilotes dividides per forçar el sentiment d’equip damnificat.

Lamine Yamal es va sentir responsabilitzat i va voler decidir el partit. Era l’home idoni amb el seu brillant regat. L’Atlètic es va tancar a defensar el punt, amb tots els jugadors darrere de la línia de la pilota. Rashford va sortir perdent al quedar-se sense els espais lliures que va tenir en la fase inicial. Però en cursa continuava arribant Cancelo. L’última arribada del carriler lusità va rebolcar per terra Molina i va xutar al cos de Musso, que aquesta vegada va rebutjar en una direcció errònia.

Atlètic Madrid 1 - 2 FC Barcelona

ATLÈTIC: Musso (7); Molina (6), Le Normand (5), Lenglet (5), Nico (3); Giuliano (7), Koke (4), Baena (5), Vargas (6); Griezmann (6), Almada (4). Tècnic: Diego Simeone (4). Canvis: Ruggeri (6) per Koke (m. 46); Morcillo (5) per Griezmann (m. 61); Giménez (4) per Baena (m. 61); Sorloth (4) per Simeone (m. 61); Seidu (6) per Lenglet (m. 68).

BARCELONA: Joan Garcia (7); Araujo (5), Cubarsí (7), Gerard Martín (6), Cancelo (7); Fermín (7), Eric (6), Pedri (6); Lamine Yamal (7), Olmo (6), Rashford (6). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Bernal (6) per Araujo (m. 40); Ferran (5) per Fermín (m. 46); Kounde (5) per Bernal (m. 62); Gavi (s. q.) per Eric (m. 79); Lewandowski (s. q.) per Rashford (m. 79).

GOLS: 1-0 (m. 39), Giuliano; 1-1 (m. 42), Rashford; 1-2 (m. 87), Lewandowski.

ÀRBITRE: Mateo Busquets Ferrer (5), balear.

TARGETES: Nico, Fermín, Koke, Molina, Musso, Flick, Martín, Lenglet, Seidu.

TARGETES VERMELLES: Nico (m. 45+5).

ESTADI: Metropolitano.

Subscriu-te per seguir llegint