Què necessita el Bàsquet Girona per jugar a Europa la temporada que ve?

Sis punts seguits de Mark Hughes a les acaballes del partit de dissabte a Granada van permetre al Bàsquet Girona sumar la dotzena victòria de la temporada quan, tot just, s'està jugant la jornada 25. A falta de nou partits l'equip de Moncho Fernández té la permanència virtual encarrilada i es pot permetre el luxe de mirar més amunt que mai. Instal·lats en el desè lloc de la classificació amb un balanç de 12-13, els gironins han presentat definitivament candidatura a jugar a Europa el curs que ve. I no només això, també ho tenen tot de cara per firmar la millor temporada en quatre anys d'història a l'ACB. Fins ara el rècord de triomfs eren els 13 de la campanya 2023/24, entre Salva Camps i Fotis Katsikaris a la banqueta. Amb una victòria més en nou partits s'igualarà, i amb dues, o més, se superarà.

La possibilitat de jugar a Europa sempre ha agradat al club, tot i que Marc Gasol també ha dit sovint que la voluntat era aconseguir la classificació gràcies als mèrits esportius. Fer-ho a través dels despatxos ja es va intentar, però no va reeixir. Aquest curs el bitllet per a un torneig continental sembla el premi mínim que mereix el bloc de Moncho Fernández, que si no hagués sigut per la lesió de Maxi Fjellerup (s'haurà perdut tot l'any, pràcticament) i la de Juan Fernández, hauria tingut una campanya plàcida. I això que el Girona va començar perdent els tres primers partits (Burgos, UCAM Múrcia i Andorra).

La reacció va començar a casa contra el Gran Canària i, a partir d'allà, han arribat triomfs de prestigi com els del Barça i el Joventut. Tot plegat ha deixat el Bàsquet Girona desè amb 12 victòries a nou jornades del final de la fase regular. Sis més que els llocs que marquen el descens, encara amb la jornada per completar, però també lluny del play-off (l'Unicaja, vuitè, ha guanyat 15 partits, tres més, i té l'average guanyat). La pugna per a Europa sembla més factible, tot i que ara mateix es fa difícil preveure quin serà el panorama d'aquí a un any. Hi ha sobre la taula el possible acord entre l'Eurolliga i l'NBA i això podria originar canvis a uns criteris de classificació sovint difícils de predir.

Dotze equips ACB a Europa aquesta temporada

Aquesta temporada dotze equips ACB han disputat competicions europees. Han sigut aquests: Barça, Madrid, Baskonia i València (Eurolliga); Manresa (Eurocup); Unicaja, Tenerife, Joventut, Gran Canària i UCAM Múrcia (Champions League) i Bilbao i Saragossa (FIBA Europe Cup). Les dues darreres competicions són organitzades per la FIBA. A l'estiu Gran Canària i Joventut van renunciar a l'Europe Cup i això ho va aprofitar el Manresa per posar-s'hi, tot i que durant l'any s'ha dit que el nivell ha sigut molt exigent i que això ho han acabat pagant a la Lliga Endesa.

Per tant, sense que hi hagi determinats criteris per a la temporada que ve, sembla clar que mantenir la desena posició actual assegura anar a Europa i fer-ho a la Champions League, que assegura millors premis econòmics a mesura que s'hi avança. La FIBA Europe Cup seria la segona categoria continental de les que controla la Federació Internacional. Mantenir el desè lloc pot ser el repte que queda aquesta temporada, i és factible perquè tot i que el Breogán, onzè, encara no ha jugat (ho fa avui a València, en una sortida complicada), els gironins tenen dos triomfs de marge. Per darrere hi ha Manresa (9) i Lleida (8), que avui s'enfronten a Baskonia i Tenerife, respectivament.

Els nou rivals que es trobarà l'equip de Moncho en aquesta recta final de temporada són els següents: Tenerife, Gran Canària, UCAM Murcía, Breogán i Bilbao a domicili, i València, Saragossa, Manresa i Joventut a Fontajau. La temporada passada els del Bages van ser desens amb disset triomfs (en caldrien cinc més) i en l'anterior el Joventut ho va aconseguir amb setze. L'onzena posició va quedar entre 13 i 14 victòries, mirant els resultats d'aquestes dues darreres campanyes.

Subscriu-te per seguir llegint