La «família» olotina dona vida al millor Rubén Enri

L’Olot viu una setmana força diferent respecte a les últimes, alliberat de la pressió i l’ansietat per retrobar-se amb una victòria que l’allunyés de la part baixa de la taula després d’haver encaixat quatre derrotes consecutives i notar que les coses començaven a complicar-se. L’equip de Roger Vidal va aconseguir una victòria «vital» contra el Barbastre (1-0), per evitar temptar la sort des de la posició del play-out -on s’hi situa el València-Mestalla amb dos punts menys que els garrotxins (37)- i fer un pas determinant cap a la permanència quan només queden quatre jornades de lliga regular per acabar la temporada de Segona RFEF. «La responsabilitat va ser de tot l’equip», com bé recorda Rubén Enri en el dia de descans que els ha donat el tècnic, però el davanter barceloní va tornar a ser protagonista amb l’únic gol del partit. «Els davanters no som els únics que donem punts, també els defenses, els migcampistes... Som un conjunt. Pol Ballesté va ser salvador a la porteria per deixar-la a zero, que és molt important. És una cosa d’equip, no depèn només d’un jugador, som una família i tots anem a una», ho relativitza.

En tot cas, Rubén Enri ha donat les dues últimes victòries al conjunt olotí amb els seus gols. Va marcar un hat-trick en el penúltim triomf contra l’Andratx (3-0) i va fer-ho un altre cop aquest passat diumenge amb una diana solitària davant el Barbastre (1-0) per posar fi a la mala ratxa. A part de liderar l’atac dels de Roger Vidal, havent marcat cinc dels últims sis gols de l’Olot, és el pitxitxi de l’equip amb un total d’onze gols, els quals l’han situat entre els deu millors golejadors del grup 3 de Segona RFEF per darrere de Carlos Segura del Castelló B (17), Jaume Tovar de l’Atlètic Balears (16), Mario Domínguez del València-Mestalla (13) i Raúl Caballero del Torrent, Kun Temenuzhkov del Barbastre i Marcos Mendes del Sant Andreu (11). «No m’he marcat cap objectiu a nivell individual, però al davanter sempre li toca viure dels gols. Intento fer els millors números possibles i, sobretot, ajudar l’equip. Vaig partit a partit a intentar aconseguir els tres punts, que és el més important», apunta. Per a ell, l’Olot està per sobre de tot: «Si marco jo bé, si ho fa un altre també».

Retrobar-se amb si mateix

En aquest sentit, Rubén Enri valora que «el tracte familiar que hi ha a l’Olot em fa estar més còmode, millorar com a persona i com a jugador. Portava anys que no ho estava gaire per la manera de jugar dels equips o perquè no m’afavorien i aquí hi he trobat un projecte que m’ha donat la vida i ha sigut molt important per mi. Estic molt content, tant amb l’equip com amb les persones que treballen al club». El davanter barceloní, amb passat al San Fernando, Rayo Majadahonda, Cornellà, Andorra, Almeria o Reus, explica que en aquest gairebé any i mig que fa que és a la Garrotxa -va fitxar en el mercat d’hivern del curs passat- «m’ho han posat tot molt fàcil i és d’agrair». «Portava força temps que no em coneixia i crec que a l’Olot, per tot el que l’engloba, m’estic sentint un altre jugador. La veritat és que ho agraeixo molt perquè ho necessitava. Estic molt feliç d’estar aquí i tant de bo pugui aguantar més anys al club».

El jugador afegeix que «els davanters sempre estem en el focus, tant si marquem com, sobretot, si no ho fem, però l’Olot mai s’ha fixat en els meus números perquè venia del San Fernando i no havia marcat cap gol. El club em va transmetre la confiança de saber el futbolista que soc i crec que ha anat bé perquè els números ara sí que surten».

La victòria més celebrada

El gol de Rubén Enri contra el Barbastre va desfermar l’eufòria al vestidor de l’Olot, ja que «després de la ratxa negativa de quatre partits estàvem passant per un moment dur i era molt important guanyar. La veritat és que va ser un bon partit i vam poder aconseguir els tres punts». El ‘10’ de l’Olot confessa que «vam celebrar com bojos la victòria perquè sabem el que ens ha costat aconseguir-la. Quan entres en un bucle tant dolent és complicat sortir-ne i et preguntes com pot ser si estem treballant i fent-ho tot igual de bé. A més a més, va ser inesperat perquè durant la temporada hem portat una bona dinàmica i, fins i tot, ens hem vist a prop del play-off». «Però, vaja, a vegades no surten les coses per més que les treballis en el dia a dia i els rivals també juguen. Hem de fer que aquesta victòria ens doni confiança i puguem donar-li continuïtat en els últims partits que queden», raona.

El davanter barceloní està convençut que guanyar el Barbastre ajudarà a afrontar els duels directes contra el Castelló B aquest diumenge i el València-Mestalla en la darrera jornada. «Depenem de nosaltres mateixos. Ho aconseguirem», confirma.

Subscriu-te per seguir llegint