L'Spar Girona es rebel·la a Fontajau (88-58)

Contra les penes, alegries, i davant de la frustració pels últims resultats, més compromís i implicació que mai. I això és el que s'ha regalat aquest vespre a Fontajau l'Spar Girona després de les derrotes a la Copa i el cap de setmana passat al Ferrol, en un moment especialment delicat fruit de les diferents baixes que arrossega l'equip. L'Uni, sense Bibby, Carter ni Canella, però amb Quevedo recuperada per a la causa, ha tornat a ser un equip fresc i divertit, convençut d'ell mateix. Quan això passa resulta un bloc molt difícil de batre. És allò que diu sovint Roberto Íñiguez, que més que preocupar-se pel rival, si l'Spar fa el seu bàsquet, són els altres els qui han de tremolar. Avui se n'ha fet el càrrec l'Estudiantes (88-58), que, a més, ha hagut de patir una Coulbaly estel·lar amb 32 punts i 18 rebots. I parafrasejant la cèlebre frase de Joan Laporta als penyistes del Barça el 2008, després del segon any sense títols i amb l'adeu de Ronaldinho i Rijkaard, «al lloro, que no estamos tan mal!».

A una setmana de la cita més transcendent de la història, la Final Six, calia sacsejar la dinàmica i posar-hi un somriure, perquè no és qüestió d'anar a Saragossa amb la mirada perduda i les espatlles encongides. Al contrari, l'Uni s'ha guanyat el dret de competir entre els sis millors de l'Eurolliga i ho ha de gaudir com una criatura el dia de Reis. El primer pas ja s'ha fet. Tot i les baixes i algunes jugadores condicionades per diferents problemes físics, l'equip ha sortit com un coet, disposat a no donar contemplacions a l'Estudiantes. El resultat al descans ja ho deixava força clar, un concloent 50-31, després d'uns primers vint minuts dominats de principi a fi per les locals.

De seguida el Girona ha dut el ritme del partit, fent mal des de dins (pilotes a Coulibaly o penetracions de Holm), i també amb una millora en el triple. Una cistella d'Ainhoa López, molt activa avui, donava un +11 (20-9) abans de tancar el primer quart, i en el segon, una cistella de tres de Holm, que representava el 32-22, ha desencadenat els millors minuts de les gironines. La diferència ha arribat al +20 amb un altre bàsquet d'Ainhoa (44-24), i ni el temps mort del rival ha pogut frenar el frenesí. El domini en el marcador també es veia en el rebot (22-11) i en la valoració (68-23). Tothom ha empès per a la causa.

Un monòleg liderat per Coulibaly

El monòleg de l'Spar ha continuat al tercer quart, amb un 4-0 de sortida que disparava el resultat al 55-31. Un triple i dos tirs lliures de Coulibaly (que ha fet un partit immens, amb 32 punts, 18 rebots i 49 de valoració) situaven el 62-36, i encara amb gairebé tres minuts per tancar el parcial, l'Uni ja podia començar a pensar en la visita a Lugo de diumenge, la darrera estació abans d'arribar a Saragossa la setmana que ve. Íñiguez, que en el primer quart ja havia donat minuts a Anna Badosa, ho ha aprofitat per asseure Holm i tornar a confiar en la base gironina. La diferència ha arribat al +28 (64-36) amb una cistella de Quevedo, i ha fregat la trentena amb un triple de Guerrero (67-38) davant d'un rival sense resposta, amb jugadores com Buhner acreditant a aquestes alçades un 2/12 en tirs de camp.

L'Uni ha arribat als trenta de diferència en l'últim quart (75-45), amb el duel sentenciat. La recta final del partit no ha tingut més història i només ha servit per acabar d'arrodonir l'actuació global de l'equip i, en particular, de Mariam Coulibaly, i també per donar més minuts a Badosa i veure en acció Berta Ribas. Mantenir el segon lloc al final de la fase regular és una mica més a prop. Però més que això, el partit ha tornat a fer somriure l'Uni en un moment determinant, quan encara no hi ha res perdut, tot i les turbulències que ha hagut de viure l'equip aquestes últimes setmanes.

Subscriu-te per seguir llegint