El Bàsquet Girona viatja a Tenerife sense Juan Fernández i amb el dubte de Maric

Algú podria pensar que guanyar a la pista del cuer Granada el cap de setmana passat (84-91) era una missió assequible per al Bàsquet Girona. Potser sí, però per aconseguir victòries cal pedalar i esforçar-se en cada partit, independentment del rival. Perquè només amb talent, no es va enlloc. El Bàsquet Girona en té, és clar, de talent, a més a més d’un estil de joc directe i de molta velocitat molt marcat que és un dels secrets de l’equip. Alhora, Moncho Fernández ha inculcat als seus homes una capacitat de sacrifici i solidaritat que el fa competitiu a qualsevol pista. I avui a la Laguna ho serà. Ja hi poden pujar dempeus. Encara que Maxi Fjellerup no hi sigui i que Juan Fernández hagi vist com la fascitis plantar li derivava en problemes al genoll. Per acabar-ho d’adobar, Nikola Maric no ha pogut acabar l’entrenament d’ahir arran d’unes molèsties a l’espatlla esquerra. «Tenim problemes amb els interiors», assumia Moncho que, tanmateix, no accepta excuses i buscarà «solucions a la mateixa plantilla».

Una victòria del Bàsquet Girona avui suposaria igualar el registre màxim de victòries (tretze) en una temporada de l’equip d’ençà del retorn a l’ACB el 2022. Això, per a Moncho, és una anècdota. Bé, «una bona anècdota, si passa». «No m’hi fixo. Només ens centrem en el present. Les valoracions d’aquest tipus les farem quan acabi la temporada», deia.

El Tenerife serà un os ben dur de rosegar. Un rival temible, consolidat de fa temps entre els millors, i amb jugadors determinants com Marcelinho Huertas, Shermadini, Fitipaldo i ara també Patty Mills, que signa una mitjana de disset punts en els tres partits que ha disputat des que ha arribat. El conjunt canari ve de perdre a la pista del Galatasaray el segon partit dels play-off de quarts de final de la Champions League i dimecres es jugarà el bitllet al tercer i darrer duel de la sèrie a casa. Això no distraurà els de Txus Vidorreta que té tota la plantilla disponible pel duel d’avui. El Tenerife va assaltar Fontajau (89-96) a la primera volta gràcies a un festival de triples (16/19) que va liderar Van Beek, autor de vuit de nou intents. Aquell dia, per a Moncho, el Bàsquet Girona va fer «un molt bon» partit. «Vam perdre però va estar molt bé. Van ser claus Van Beek i els triples i llavors quan vam arribar al final a dos o tres punts per sota, Fitipaldo i Donnerkamp van anotar cistelles increïbles. Va ser un partit d’aquells que no vam perdre, sinó que ens van guanyar», destacava. El gallec es desfeia en elogis cap al rival de demà. «És el millor equip ofensiu de la lliga. No és cap opinió, és un fet: en tir de dos i de tres. Tenen moltes armes:Marcelinho, Fitipaldo, Shermadini i ara també amb la incorporació de Mills. Juguen de memòria».

El tècnic confia que Juan Fernández vagi deixant enrere a poc a poc els problemes al genoll provocats per la fascitis i que les molèsties de Maric no li impedeixen jugar demà. De moment, no sembla que hi hagi previst incorporar ningú. Sí que ha arribat a l’equip Cameron Hildreth, que va tenir quatre minuts a Granada. «Només havia fet un entrenament i és complicat. Aquesta setmana en són quatre més. Està fent un gran esforç per adaptar-se. Tot és nou per a ell: l’estil de joc, la lliga, els companys. És una nova vida, un nou lloc, una nova ciutat. Estem contents amb la seva actitud», deia.

El Tenerife, és juntament amb el Madrid, un dels dos rivals a qui el Girona no ha guanyat mai a l’ACB. Fer-ho avui, dispararia la il·lusió.

Subscriu-te per seguir llegint