El Pavelló Vell celebra la fita històrica del Bisbal

El Bisbal - en un partit que no es jugava res - ha perdut a casa contra l’Osca en una jornada de comunió entre equip i afició que ha culminat amb la celebració de la permanència a Segona FEB. L’últim partit de la temporada al feu dels empordanesos ha estat, malgrat la derrota, una jornada molt emotiva.

El Pavelló Vell tenia la data d’avui marcada al calendari i ha animat intensament al seu equip des del salt inicial. Botzines estridents anticipaven una jornada que, passés el que passés, ja era històrica. Amb un públic que, com sempre, ha estat a l’altura de les grans cites, el Bisbal, immers en la voràgine de l’atmosfera d’una pista que més que un recinte esportiu semblava una olla de pressió, ha començat el primer quart arrasant. La cistella semblava una piscina. Tots els tirs patinaven pel tauler fins que entraven cap dins. 

Tal vegada ha estat aquesta bona inèrcia la que ha acabat portant els bisbalencs a perdre la renda que tenien en el segon període. Empesos per l’afició i amb tot de cara, els d’Èric Surís han oblidat que el seu punt fort és la defensa. Un segon quart d’alt nivell de l’Osca ha demostrat als del Pavelló Vell que no tot seria bufar i fer ampolles. Parcial d’11 a 24. Tocava remar, i esprémer al màxim la principal virtut d’aquest equip: la protecció de la cistella.

La igualtat seria la protagonista a l’inici del tercer quart. A poc a poc, tanmateix, els visitants han anat imposant el seu guió de partit. Quan l’avantatge dels aragonesos ha arribat als 9 punts a falta d’1 minut per la finalització del tercer període, Èric Surís s’ha vist obligat a demanar un temps mort per mirar de capgirar la dinàmica negativa dels bisbalencs. Els retocs, però no acabarien fent l’efecte desitjat i el tercer quart finalitzaria 50-62. 

Tocava fer història en una jornada històrica. I les coses no podien començar millor pel Bisbal al darrer període. Un triple d’Álvarez i una cistella al contracop de Valera contrastava amb un llançament des del perímetre dels rivals que es passejava per la cistella, i, inexplicablement, aquesta l’acabava escopint. Semblava que els torns es començaven a invertir. Efamba culminava una transició ofensiva dels bisbalencs amb una esmaixada i feia embogir al Pavelló Vell, que veia com a l’electrònic només hi havia una diferència de 5 punts. I, quan el més calent era a l’aigüera, començaria la pluja de triples. Locals i visitants han tingut una efectivitat pràcticament del 100%. Enmig d’aquest clima d’encert, un 2+1 de l’Osca posava un 71-80 al marcador que feia disminuir l’optimisme dels empordanesos, que no han pogut completar la remuntada. 

Amb el xiulet final, la plantilla i els jugadors de categories inferiors han fet pinya al mig de la pista i han donat les gràcies a una afició amb la qual han forjat un vincle indestructible. Inclús l’Osca ha aplaudit desacomplexadament. Arribaria el moment llavors de projectar un vídeo que recollia els millors moments d’un curs inoblidable. Les imatges les han precedit els parlaments, on president, entrenador, Valera i Torrent han destacat la sinergia de l’equip amb el Pavelló Vell, que fa eriçar la pell a qualsevol aficionat de bàsquet. El màxim mandatari del club, Joan Bassa, ha aprofitat per subratllar una de les fites de les quals se sent més orgullós: les dues primeres victòries del club fora del país; a Benicarló i a Getafe. Finalment, el capità i insígnia de l’equip, Torrent, ha agafat un timbal i ha marcat el ritme d’un càntic final de tot l’equip i el Pavelló Vell, acomiadant així, una temporada per emmarcar. La cirereta del pastís la posaria el pica-pica del final que escenificava la comunió entre l’equip i l’afició.