El «Casillas altempordanès» que gaudia aturant penals

El desembre de 2002, un article publicat a l’Empordà, del mateix grup editorial que Diari de Girona, celebrava la gesta de Sergio Rodríguez «Locky». Aquell porter figuerenc tenia llavors vint-i-dos anys, disputava la seva primera temporada amb la Unió Esportiva Marca de l’Ham i acabava d’aturar el quart penal consecutiu de l’any. Li havien llençat quatre penes màximes entre la cinquena i l’onzena jornada de Regional Preferent i les havia parat totes. No sabia, en aquell moment, que acabaria la temporada sense rebre ni un sol gol més des dels onze metres, una proesa vista pocs cops.

A l’article se’l comparava amb Iker Casillas. El madrileny havia quallat, pocs mesos abans, una actuació sensacional en els vuitens de final del Mundial. Havia aturat tres penals contra Irlanda, dos d’ells a la tanda decisiva. La intuïció de Casillas des dels onze metres era el model a seguir per «Locky» i el punt de partida per a una comparació que ha viscut recentment un segon capítol. Sergio Rodríguez va tenir l’oportunitat, durant aquesta Setmana Santa, d’ensenyar-li aquell article a l’exporter del Madrid.

Casillas visitava l’Empordà perquè el seu fill jugava el MIC amb l’U12 del Reial Madrid. «Anava camuflat amb mascareta, ulleres i gorra», explica un Rodríguez que, això sí, va apropar-se de la manera més respectuosa que va saber per compartir una curiosa trobada amb el de Móstoles. Li va mostrar l’article des del mòbil. Sergio, l’Iker Casillas del Marca de l’Ham titulava la peça de Jesús Navarro. «Al començament no ho entenia massa, però li va fer gràcia. Li vaig dir que em firmés directament al mòbil», afegeix l’alt-empordanès.

Sergio Rodríguez «Locky» va voltar per diversos equips de la zona. Format entre la Penya Unionista Figueres i la Fundació, va debutar com a amateur amb la Unió Esportiva Figueres i va passar després per la Marca de l’Ham, el Bisbalenc i el Peralada, amb un retorn a la Unió inclòs i un final de carrera de nou a la Marca. Tot i no definir-se com un expert aturant penals, a la Marca de l’Ham va viure un altre episodi de protagonisme en aquest aspecte.

L’equip el va repescar el 2017, quan feia temps que havia penjat els guants, per disputar els últims partits de la temporada. «Em va costar agafar el ritme, em trobava perdut i físicament em notava poc àgil», rememora un «Locky» que no va passar-ho bé en el seu debut: «Recordo un entrenament en el qual vaig deixar un mal refús i vaig quedar-me a terra pensant: «Què estic fent?»». Edu Ortega, tècnic de l’equip, li va transmetre la seva confiança i en el primer partit a casa ja ho va notar.

En els quarts de final de la Copa Catalunya va arribar l’últim gran partit de la seva carrera. El Marca de l’Ham-Folgueroles va arribar al minut noranta amb empat a un i el figuerenc va aturar un penal en l’última acció que hauria donat la victòria als rivals. En la tanda posterior va repel·lir un penal més i, per acabar-ho d’adobar, va fer el gol decisiu en l’últim llançament.

Per afrontar la pena màxima del temps afegit, «Locky» va fer servir la tècnica que ja li anava bé en els inicis de la seva carrera. Va aguantar la pilota a les seves mans tant com va poder i li va donar directament a la mà del llançador. Un joc psicològic més estès ara, però menys freqüent abans. «Intentava fixar-me en els ulls, dissimuladament. Per inèrcia, el xutador solia marcar on anava a llançar. I si ho marcava molt, volia dir que canviava de costat», apunta, divertit.

Ara, ja fa quasi nou anys que Sergio Rodríguez es va retirar definitivament. Viu el futbol des d’una perspectiva diferent: forma part del cos tècnic del Juvenil A del Figueres, donant un cop de mà als porters. El seu fill, de deu anys, també juga de porter amb la base unionista. Rodríguez assenyala que va iniciar-se en el bàsquet fins que, un dia, va decidir que passaria al futbol, sota els tres pals. «Vaig pensar: «Hòstia santa!», diu, plenament conscient dels reptes de ser porter. «Vaig tenir una xerrada amb ell i li vaig explicar que ser porter està molt bé, però que és una posició molt complicada. Si tens un error, és gol. També és un rol molt solitari i sacrificat, ja que quan ets més gran i hi ha dos porters, et pot passar que no juguis mai i que hagis de continuar treballant al màxim en cada entrenament».

Subscriu-te per seguir llegint