Paciència, patiment i una pròrroga a Lugo per lligar la segona posició (90-95)

L'Spar Girona ha confirmat la segona posició de la lliga regular i ho ha fet després de sobreviure a una autèntica muntanya russa d'emocions aquest migdia al Pazo dos Deportes (90-95). Ha passat d'un fluix inici a enllaçar una bona colla de minuts notables que l'han dut a dominar amb mà de ferro el marcador, per després deixar-se governar per un rival, Ensino Lugo, que ha estat capaç de dur fins a la pròrroga un duel que semblava ben encarrilat amb el 41-58 del tercer període. Encara sense Canella i amb la baixa de Carter, el retorn de Bibby (12 punts) ha estat una excel·lent notícia per a l'Uni, que amb una rotació més llarga ha jugat prou bé durant força estona. Però s'ha anat apagant, a mesura que avançava el rellotge, per acabar-se complicant la vida. Els triples de Guerrero, els punts de Coulibaly i (sobretot) la irrupció de Jocyte (26 punts) han permès salvat els mobles, decidint el matx al temps extra. Sense rebot i massa tou defensivament en alguns trams, l'equip ha estat capaç del millor i també del pitjor, a ben pocs dies de participar a la Final Six de l'Eurolliga.

Una màxima diferència al descans (31-42) com a resposta contundent a un inici irregular, fred. Pocs punts, menys rebots i un Ensino que ha anat fent, inflat de confiança per la bona temporada que està realitzant el conjunt de Suso Garrido. Potser no han estat factors suficients per fer aparèixer de nou els fantasmes, però sí per corroborar que, per guanyar a Lugo, calien molts més arguments que fiar-ho tot al poder de Coulibaly sota l'anella, les excursions de Holm o les individualitats de Jocyte. El 12-9, una mena d'advertència. I com a resposta, l'Uni ha pres la millor decisió. O un seguit de bones decisions que l'han dut a redreçar el rumb, a retrobar-se. Íñiguez ha pogut ampliar la rotació, li ha donat peixet a Badosa i ha fet reaparèixer Bibby quan mancaven 3 minuts llargs perquè s'acabés el primer període. En la prèvia, el tècnic havia dit que l'australiana "podria disposar de minuts si el genoll li respon". El genoll s'ha portat bé. Tant, que Bibby ha brillat i ha estat un factor decisiu. Ha saltat al parquet amb tot ben equilibrat i ben aviat ha trobat cistella a cop de triple. Mentre el cronòmetre avançava, quedava clar que Ensino disposava de peces que poden complicar-li la vida a qualsevol rival (Haidara, Giomi, Florez o Tate, amb passat recent a Fontajau). Però també, que l'Spar Girona estava entenent què calia fer per no caure en el parany del rival. La precipitació a Ferrol de fa set dies ha donat pas a un joc més serè, amb criteri. Sí, ha corregut l'Uni; és un signe que l'identifica, però ho ha fet amb sentit. I al segon quart, ha obert forat i s'ha desenganxat del rival. Bibby ha allargat el seu moment dolç i s'ha enfilat fins els 11 punts; Coulibaly ha fet de Coulibaly, sent poderosa, acumulant dígits positius i pràcticament no fallant. I quan Ensino ha respost, allà que hi tornaven les gironines. Sobretot, amb una cistella de Coulibaly i un triple des de casa de Guerrero (31-42), com a resposta a un parcial tímid però perillós liderat per Haidara.

En comptes de posar tota la carn a la graella per intentar remuntar, ha semblat que Ensino es disparava un tret al peu només començar el tercer acte. En un minut i escaig ha entrat en bonus i ben aviat Giomi, una de les seves jugadores més perilloses, ha acumulat quatre faltes que l'han enviat "ipso facto" a la banqueta. Per arrodonir-ho a favor de l'Uni, el marge s'ha ampliat fins al 41-58: el màxim avantatge fins aleshores. Partit decidit? Ni de bon tros. Si a Lugo pràcticament no hi ha guanyat ningú aquesta temporada serà per alguna cosa i ho han demostrat les jugadores de Suso Garrido. Ja no només perquè no han llançat la tovallola, sinó perquè han tingut prou paciència i criteri com per redreçar el rumb. Mica en mica, ha anat guanyant terreny. Spar Girona ha intentat aguantar el tipus com podia; sobretot a còpia de tirs lliures, però cada vegada amb menys idees en atac. El rebot continuava sent una assignatura pendent i això ho ha aprofitat (una vegada més) l'Ensino. Tant, que del 41-58 s'ha passat al 73-73. Era un cúmul de despropòsits de l'Uni, que s'ha fet un tip de perdre pilotes, de regalar rebots (sobretot ofensius) i fins i tot de permetre's el luxe de cometre alguna falta en atac. Un suïcidi, si al davant hi tens jugadores inspirades com Fequiere, Haidara i Florez. Precisament la lleonesa ha dinamitat el partit amb el 77-75, abans que Guerrero capgirés de nou el marcador amb un triple quan només faltaven 34 segons. Res definitu, perquè a l'acció següent, Florez ha llançat sense oposició i ha transformat un triple que semblava decisiu (80-78). Sort de Jocyte, salvadora; ella i una bona defensa han dut el partit a la pròrroga (80-80).

Allà, al temps extra, Jocyte s'ha carregat l'equip a les espatlles. Punts de la lituana, que ha signat un partit estratosfèric, que s'han combinat a la perfecció amb un triple de Guerrero (el quart de la barcelonina) i un tap poderós de Coulibaly. El 80-80 s'ha transformat en un tancar i obrir d'ulls en el 84-93. Ha estat massa per a Ensino, que ja no li quedaven forces, només orgull.