Fèlix Guanter, el polifacètic delegat del CER l'Escala: "Feia de tot"

Fèlix Guanter és història viva del tenis taula gironí. La perfecta definició d'home de club: algú disposat a assumir el rol que faci falta per tal de fer créixer l'entitat que representa. Guanter és i va ser jugador del CER l'Escala i, a més, va fer de delegat quan aquest paper implicava, essencialment, "fer de tot". I fer-ho tot sol. L'escalenc va ser reconegut el mes de febrer passat per la seva trajectòria, clau per entendre el progrés del CER fins a convertir-se en tot un referent català del seu esport.

L'històric ascens del 92

La peça més important per a la consolidació del club en l'elit estatal la va plantar l'ascens a Divisió d'Honor de la temporada 1991/1992. L'actual segona divisió era, llavors, la màxima categoria a escala estatal. El CER l'Escala va pujar després d'una fase final màgica disputada a Almeria. L'equip per aquella cita el formaven el nigerià Michael Adodo, Josep Manel Maillo i l'escalenc David González, l'actual delegat de la secció. Van ser la millor tripleta de la competició: van guanyar els cinc partits que van jugar, contra el Suincensa madrileny, l'Escuela de Mérida, l'Hípica de la Corunya, el TM Almería i l'Helios Lauki de Valladolid.

"No s'esperava pujar", confessa Guanter, qui va tenir una participació decisiva en la confecció de l'equip com una de les múltiples tasques que assumia en aquell moment. S'emociona en recordar la tornada a casa, quan tant ell com els altres membres del conjunt van ser rebuts com herois. "En guardo un gran record, de la recepció a l'Ajuntament i a la plaça, va ser espectacular", rememora.

Passada la ressaca de l'ascens va tocar posar-se les piles per a consolidar la categoria. El temps demostra que es va aconseguir. Des d'aquell estiu del 92, el CER l'Escala només ha jugat quatre temporades per sota de la màxima categoria. En els trenta anys restants s'ha ubicat entre els millors conjunts d'Espanya. Va ser decisiu aconseguir regularitat a Divisió d'Honor ja a partir de la primera temporada. El primer equip del CER a l'elit el van formar David González, Fèlix Gallego i un rus, Serguei Noskov, a qui Fèlix Guanter defineix com un dels millors palistes que ha vist al club. Es va assolir la permanència i es va marcar el camí a seguir per convertir-se en un històric del tenis taula català.

"És difícil arribar a estar trenta temporades a Superdivisió", valora, veient-ho amb perspectiva, l'exdelegat del CER. Ell sap més que ningú el repte que va trobar-se l'entitat a la màxima divisió, envoltat de rivals amb més tradició i més possibilitats econòmiques: "Era molt, molt complicat, perquè allò era un altre nivell pel que feia als pressupostos, als desplaçaments..." Guanter lamenta que no sempre es va comptar amb prou ajuda per part de l'Ajuntament, però, sigui com sigui, el CER va aconseguir-ho.

Divuit anys en primera línia

Va ser responsable de la secció quatre anys més, fins al 1996, i va continuar buidant-se pel club fins que va decidir plegar, esgotat. "El que passava abans era de bojos, que tota la feina caigués sobre el delegat... No podia ser", explica. "Era moltíssima feina i jo em trobava molt sol. Aquell nivell de dedicació m'afectava a la meva vida professional", lamenta Guanter, propietari d'una agència immobiliària a l'Escala. Tot plegat era exigent i algun dia havia d'acabar-se, però l'escalenc, un "obsessionat" del tenis taula i el CER l'Escala, va completar l'etapa amb una innegociable dedicació que potser ningú hauria pogut replicar.

"El que passava abans era de bojos, que tota la feina caigués sobre el delegat... No podia ser"

En el moment de deixar el càrrec feia divuit anys que Fèlix Guanter era delegat. Havia agafat el càrrec després d'uns anys com a jugador del primer equip, llavors a la tercera categoria estatal. Guanter havia entrat al club amb deu anys, s'havia anat apropant a la majoria d'edat entre participacions en Campionats de Catalunya i d'Espanya i, el 1977, ja havia començat a disputar duels amb el sènior. Va ser el 1978 quan va fer el pas als despatxos -per dir-ho d'alguna manera, ja que la seva tasca distava molt de la que es podria fer assegut des d'una oficina- i amb ell com a delegat es van marcar les bases per a tenir una estructura real de club. "Allò havia començat com un grup d'amics que jugava a tenis taula i per això era impensable arribar fins on es va arribar", relata.

Un ideal de club

A més de fer malabars per muntar equips competitius i per professionalitzar l'entitat, darrere la tasca de Guanter també hi havia un somni: el de donar als joves les oportunitats de créixer que ell considerava que no havia tingut. Entre les seves idees hi havia la de fer un pas endavant en la formació de base -aspecte que, valora, encara té avui un bon marge de millora- i la d'aconseguir una connexió profunda entre els palistes del club i el poble. "Sempre incorporàvem jugadors amb la idea que fessin club, alguns fins i tot feien d'entrenadors mentre jugaven", diu.

Afegeix, amb certa nostàlgia, que aconseguir això s'ha fet més difícil en l'actualitat, ja que bona part dels palistes de Superdivisió juguen diverses lligues de diferents països a la vegada. "No soc partidari del model de tenir jugadors que venen algun cop a l'any, juguen i se'n van i no tenen cap identificació amb el club", admet mentre recorda un cas diametralment oposat, el del rus Serguei Noskov, que en el primer any a Divisió d'Honor va passar cap a vuit mesos vivint, entrenant i jugant a l'Escala.

"Segons el meu entendre, donar importància a la gent de la casa ho és tot". David González, en el seu moment; o el seu fill Iker González i Norbert Tauler, en l'actualitat, són exemples d'empordanesos que deuen la seva trajectòria professional al CER. Iker González és, avui, el pal de paller del projecte del club, mentre que Tauler, de la mateixa edat, brilla amb l'Hospitalet de Superdivisió i amb altres conjunts internacionals. "Per mi, haver fet créixer jugadors com ells és una fita encara més important que haver arribat a la màxima divisió", analitza Fèlix Guanter.

Retorn a la Polivalent

Després de deixar el càrrec de delegat i seguir el club des de fora durant més de dues dècades, Guanter va tornar fa uns quatre anys, "repescat" per a jugar com a veterà. Disputa categories provincials acompanyat de jugadors amb qui ja compartia equip quan era adolescent. La seva figura continua tenint valor dins el club escalenc, que l'ha reconegut aquest mateix any amb un sopar-homenatge. "Van tenir un molt bon detall. Jo no m'ho esperava, però em van cridar abans de Nadal i no els podia dir que no", assenyala. La festa, celebrada al restaurant Molí de l'Escala, va reunir prop d'un centenar de persones.

L'acte va millorar el record que Guanter guardava de la celebració dels cinquanta anys del CER l'Escala, celebrada el 2017. En aquell moment va "trobar a faltar que es donés més rellevància a l'acte, sobretot a escala de poble". Aquest factor social, apunta, ha millorat últimament, i en defineix el moment com a "excel·lent". Celebra la participació i l'animació que sol haver-hi en l'actualitat a la Sala Polivalent del poble, en la qual es pot trobar gent jugant a tenis taula en quasi qualsevol hora del dia. I pocs o ningú ho valoren com Fèlix Guanter, home de club. "Som un club petit, però alerta, que el que ha aconseguit el CER...". Deixa penjada la frase, de nou emocionat, l'exdelegat.

Subscriu-te per seguir llegint