El Girona millora en defensa per renéixer de les cendres

La temporada del Girona aquest any és una autèntica muntanya russa d’emocions, ni més ni menys. L’empat al Bernabéu de divendres passat, després de guanyar al Vila-real a Montilivi, per tancar una setmana de somni, confirmava un parell de teories que ja rondaven pel cap de la parròquia gironina en els darrers dies.

La primera és que als gironins els encanta enfrontar-se a rivals de la part alta de la classificació i el fet que siguin equips que s’obren i proposen més en atac fa que deixin més espais, que els de Míchel aprofiten per fer mal i treure bons resultats contra els gegants del campionat.

La segona i la més important són els pocs gols que està rebent el Girona aquesta segona volta de campionat. Míchel ja avisava en la xerrada prèvia amb els seus homes que aquesta faceta s’estava corregint amb nota:“Som el tercer equip menys golejat de la segona volta. Al 2026, seríem el quart” i no són paraules només per motivar, les dades són reals. Amb onze dianes en contra, els gironins només han encaixat més que dos equips des de la vintena jornada. El menys golejat és el Getafe, amb només sis dianes, seguit del Barça que n’ha rebut deu i després ja ve el Girona. Tanquen el top 5 el Reial Madrid amb dotze i el Betis amb 13 gols en contra.

Com un mitjó

No era gens fàcil revertir una situació així després d’una primera volta on Gazzaniga no feia més que recollir pilotes del fons de la xarxa. A la primera fase de competició, el Girona era l’equip més golejat de tota la categoria amb 34 dianes en contra, fet que evidenciava una millora urgent en aquest àmbit si l’equip volia acabar fora de la zona de descens al final de la temporada. Partits com el 5-0 a l’estadi de la Ceràmica, el 0-4 contra el Llevant a Montilivi, el 3-0 al Martínez Valero contra l’Elx o haver encaixat tres gols del Rayo i de l’Oviedo en les seves visites a la capital gironina deixaven entreveure que Míchel no acabava de tocar la tecla correcta en aquest sentit. El punt d’inflexió sembla que va ser en aquell gran inici del 2026 amb el trio de victòries contra Mallorca, Osasuna i Espanyol on els gironins feien dues porteries a zero consecutives i encaixaven només una diana en aquells tres encontres.

A partir d’aquí l’equip de Míchel ha estat un diferent defensivament parlant. Tant a escala col·lectiva com individual s’han comès moltes menys errades que es podrien considerar innocents i que a la primera volta eren durament castigades pels rivals. A més, jugadors com Vitor Reis, Daley Blind, Axel Witsel o Arnau Martínez freguen l’excel·lència en rendiment particular i això està enfortint la línia defensiva dels de Míchel, que no han rebut més de dos gols en cap partit en aquesta segona volta i encaixant-ne dos només contra l’Alabès a Mendizorrotza (2-2) i en la derrota a casa contra el Celta (1-2).

Tant n’és de notòria aquesta millora que el Girona ja no es troba entre aquests equips més golejats de Primera Divisió. Fins a nou equips han rebut més dianes que els gironins aquesta temporada, destacant el Sevilla que és el més golejat amb 51 gols en contra.

Què falta?

Una tasca per assolir en aquesta campanya és la determinació ofensiva. Després de fer divuit gols a la primera volta, els blanc-i-vermells en porten quinze en aquesta segona a falta de set partits per disputar-se. Sí no passa res estrany d’aquí a la darrera jornada, sembla que la xifra golejadora es mantindrà aproximadament al mateix nivell que després de la jornada 19 i més si sumem la baixa de Vanat que el mantindrà fora dels terrenys de joc fins que s’acabi la campanya. Han estat massa partits en què el conjunt gironí ha generat poc en atac i fins i tot algun partit on no ha ni xutat a porteria com al Sadar contra l’Osasuna (1-0). Set partits, set finals tenen els de Míchel per acabar de polir aquest aspecte i segellar la permanència, amb els 42 punts que demana el tècnic del Girona.

Subscriu-te per seguir llegint