L’Spar Girona afronta la Final Six entre l’orgull, les baixes i l’ambició

L’Spar Girona viu una de les setmanes més transcendents de la seva història. Aquest dimecres debutarà a la Final Six de l’Eurolliga contra el Venècia (17.30h), en una cita majúscula per a l’equip gironí, que hi arriba marcat per les dificultats físiques, les baixes i l’esforç sostingut de les últimes setmanes. Tot i això, Roberto Íñiguez va voler començar la compareixença prèvia amb un missatge clar de reconeixement cap al vestidor.

L’entrenador de l’Uni va felicitar públicament l’equip i les jugadores per haver estat capaços de superar “tots els contratemps dels últims mesos” i continuar competint al màxim nivell en les dues grans competicions. Íñiguez va remarcar que assegurar la segona posició a la lliga i classificar-se per a la fase final de l’Eurolliga “té molt mèrit” en el context actual. “Són resultats excel·lents”, va subratllar.

El tècnic, però, no va amagar la realitat amb què arriba l’equip a Saragossa. Arica Carter no hi serà i es quedarà a casa, afegint-se a les baixes de Canella i Merceron (quan va arribar ja s'havia tancat el període d'inscripció per a les competicions europees). A més, Bibby i Quevedo arrosseguen molèsties i la seva evolució marcarà fins a quin punt poden ajudar, tot i que Íñiguez va admetre que no estan “al cent per cent” i que s’anirà veient com responen. L'expedició ha sortit aquesta mateixa tarda en autobús cap a Saragossa.

El mèrit de sobreposar-se a les dificultats

En aquest escenari, el tècnic va insistir que el valor del que està fent l’equip no es pot mesurar només en termes de resultats. “El que té mèrit és tornar i guanyar”, va dir, en referència al desgast acumulat i a la dificultat de mantenir el nivell sense pràcticament temps per entrenar. “El dia a dia no ens permet millorar i, quan no millores, empitjores”, va lamentar. Segons Íñiguez, l’equip està sobrevivint més per “resiliència” que no pas per una evolució real en el joc.

Íñiguez es va mostrar especialment molest amb alguns comentaris que qüestionen les opcions de l’equip o que simplifiquen l’escenari competitiu. “El que em crispa és que no valorem el que fa l’equip en aquesta situació”, va deixar anar. Tot i el to crític, el missatge de fons era de defensa absoluta cap a les seves jugadores. “Jo, que les veig cada dia i sé el que fan, no els puc demanar més”, va afirmar.

Amb tot, l’Spar Girona no viatja a Saragossa resignat. Hi va amb orgull i també amb ambició. Íñiguez va remarcar que la plantilla afronta aquesta fase final amb il·lusió, especialment per a moltes jugadores que la viuran per primera vegada. “Que ho gaudeixin i que ho visquin”, va demanar. I, al mateix temps, va admetre que una victòria dimecres canviaria completament el significat de l’experiència: permetria quedar-se fins diumenge, lluitar per una medalla i disputar dos partits més. Perdre, en canvi, significaria fer les maletes de seguida.

Pel que fa al rival, Íñiguez va definir el Venècia com un equip “molt bo”, amb talent, creativitat i físic. En va destacar el pes de les internacionals italianes, que aporten disciplina, i també la duresa competitiva d’un conjunt que arriba reforçat després d’haver superat Schio al play-off de la lliga italiana amb autoritat. “És un equip que ens apretarà molt i que sap com estem”, va advertir.

Per això, l’entrenador té clar quin ha de ser el camí de l’Uni. En unes circumstàncies en què la intensitat física pot estar condicionada pel cansament i les absències, el Girona necessitarà jugar amb intel·ligència. “Haurem de ser més llestes que intenses”, va resumir. La Final Six ja és, per si sola, un èxit remarcable per a un equip castigat però dempeus. Ara bé, l’Spar Girona no vol que aquesta presència sigui testimonial. Enmig de la frustració per no poder preparar el partit com li agradaria i de l’orgull per la resposta del grup, Roberto Íñiguez manté el focus en el més immediat: competir dimecres i allargar el somni europeu.

Subscriu-te per seguir llegint