Lamine Yamal enarbora la bandera de l’esperança

Va sortir del Camp Nou assegut al seient del copilot, amb la Lliga gairebé a la mà amb un còmode avantatge de nou punts sobre el Madrid, mastegant el partit de la seva vida que vindrà al Metropolitano. Però el seu modern cotxe no podia ni arrencar camí de la Diagonal quan el semàfor es posava verd. Desenes d’aficionats s’abraçaven entorn del vehicle de Lamine Yamal, el nen que està encès, convençut que pot aconseguir la gesta de superar el 0-2 encaixat a l’anada de la Champions, malgrat que es juga a casa de l’Atlètic.

Encès juga al camp, liderant el Barça que va abandonar deprimit –i ell més que ningú– el 26 d’octubre el Bernabéu després de perdre contra el Madrid, llavors de Xabi Alonso (2-1). I encès està també fora deixant missatges a les xarxes socials.

De menys 5 a més 9

"Això no s’ha acabat", va proclamar amb rebel·lia després dels gols de Julián Álvarez i Sorloth al Camp Nou. "Barcelona és blaugrana!! Toca empassar-s’ho, com sempre", va escriure per presumir del triomf en el derbi, on va deixar una altra intervenció antològica: va assistir Ferran en l’1-0 i el 2-0, va marcar el 3-1 i va crear el 4-1 de Rashford amb una enorme passada de Frenkie de Jong.

Aquella derrota en el clàssic –els blaugrana es quedaven cinc punts per sota– va generar un efecte despertador. De sobte, l’extrem, enredat en massa problemes, com el seu convuls pas amb la selecció, es va apagar. I es va tancar en si mateix, afligit d’una pubàlgia, que no li permetia ser qui creia que podia ser.

Ara, de la mà de Lamine, el Barça ha tret 14 punts al Madrid en cinc mesos i 16 dies, i ha devorat dos entrenadors: fa mesos que Xabi Alonso és a l’atur i Arbeloa, si no supera la cita de Munic, va camí de la mateixa oficina d’atur.

En aquest exitós trajecte per la Lliga –l’equip de Flick suma 57 punts de 63 possibles, caient només a Sant Sebastià amb la Reial (2-1) i a Montilivi contra el Girona (2-1)– s’ha anat reconstruint com a jugador, afegint matisos nous al seu màgic catàleg.

Més gols que mai

Per començar, ha batut el seu registre golejador. La temporada passada va marcar 18 gols i 25 assistències en 55 partits. En l’actual, suma 22 gols –15 a la Lliga– i ha repartit 18 assistències en 43 partits. El seu creixement ha sigut tan sorprenent que ha creat pel camí una acció que ja li pertany: el pas amb l’exterior des de qualsevol zona del camp. Ho ha transformat en una obra d’art.

Aquest gest d’utilitzar la superfície exterior del peu esquerre, ple de precisió, acompanya el regat. Un regat imprevisible, elèctric i fascinant, amb capacitat per sortir per qualsevol flanc. Contra l’Atlètic, en va fer 9 de bons de 15 intents (60%); contra l’Espanyol, 8 de 12 (67%). Per entendre aquestes xifres cal recordar que Vinícius suma 11 driblatges bons de 21 (52%), però ha necessitat quatre partits: Atlètic, Mallorca, Bayern Munic i Girona.

Amb 18 anys i 272 dies, Lamine Yamal és el més jove de la història a arribar als 100 partits de Lliga (amb 29 gols i 34 assistències). Ja és molt a prop del seu tercer títol, però no oblida la dolorosa espina de Milà. Aquelles llàgrimes vessades a San Siro exerceixen de motor per accelerar la rebel·lia d’un jove que es resisteix a donar per acabada aquesta Champions, tot i que encara no ha aconseguit marcar a l’Atlètic en aquests primers cinc partits.

Subscriu-te per seguir llegint