L'afició de l'Spar Girona ho té clar: "Guanyarem el Venècia"

«Qui s’esperava guanyar el Praga, el vigent campió d’Europa, dues vegades? I una a l’Schio, el València i l’Avenida? La temporada és molt bona i si no fos per les últimes lesions que ens han deixat un mal regust i l’equip debilitat...». La reflexió és d’Ernest Alenyà, un fidel seguidor de l’Spar Girona, membre dels GirUnins, que demà serà a Saragossa per donar suport a l’equip de Roberto Íñiguez en una altra cita amb la història. Per primera vegada l’Uni tasta una fase final europea i ho fa, ni més ni menys, en la màxima competició. Un premi per a les jugadores, l’staff, el club i els seguidors. N’hi haurà prop de mig miler aquests dies al Príncipe Felipe disposats a exportar l’orgull gironí.

L’equip, que havia viatjat dilluns a la tarda, s'ha entrenat avui a l’escenari de la competició. Com ja va confirmar Roberto Íñiguez, Arica Carter s’ha quedat a casa fruit de la contusió que es va fer a la pista del Ferrol, i tampoc podran jugar ni Canella, que sí que ha viatjat a Saragossa per fer costat a l’equip, ni Merceron (fitxada fora de termini a Europa).

Confiança cega

Tot i aquest panorama provocat pels problemes físics (Bibby i Quevedo tampoc estan al 100% però intentaran ajudar), els aficionats de l’Spar tenen confiança cega. «Guanyarem el Venècia», assegura sense pestanejar Edna Andal, una altra aficionada històrica del club. També serà a Saragossa aquests dies i hi va amb la màxima ambició. Guanyar demà a les italianes (17.30h, Esport3/Vamos) equivaldria a allargar l’estada fins diumenge perquè en cas de perdre la semifinal de divendres amb el Fenerbahçe, es disputaria el duel pel tercer lloc.

El Venècia va eliminar en el play-in l’Schio i abans, a la fase de grups, havia deixat sense opcions de classificació el València. No posaran les coses fàcils, però l’Spar es veu amb ànims de fer-ne una de grossa. També ho pensa Quim Paredes, un altre històric. Exdirectiu i delegat de camp de Fontajau durant vint anys, tampoc es perdrà una fase final que «qui sap si mai més la tornarem a jugar».

Considera que l’eliminatòria amb el Venècia està «al 50%» però que en cas de superar-la, contra «el transatlàtic del Fenerbahçe no hi hauria res a fer». En canvi Alenyà ho veu diferent: «a un partit, si superem els quarts de final, pot passar qualsevol cosa». Paredes ha anat a totes les Copes de la Reina excepte la de Huelva, «fins i tot la de la pandèmia a València, que vam guanyar, aprofitant que era directiu». Ara té l’ocasió de viure una final a sis d’Eurolliga. Andal i Alenyà també estan habituats a fer quilòmetres per l’Uni. No fa pas massa tots van ser a Tarragona.

Les ganes de veure l’Spar Girona aixecant un títol, i més el màxim continental, hi són. Però ningú faria fàstics a un tercer lloc, cosa que passaria per quedar eliminats en semifinals i endur-se la final de consolació de diumenge a la tarda. Paredes i Andal estaran a Saragossa fins el final de la competició, Alenyà puja i baixa per anar a treballar dijous i, arribats al cas, tornaria a viatjar divendres. L’ocasió s’ho mereixeria.

L’expectació a Saragossa és màxima, amb l’equip local somiant guanyar el títol a casa. Demà buscaran un lloc per a les semifinals, on els espera el Galatasaray, davant del Landes (20.30h). Els dos equips turcs són els grans favorits, sobretot el Fenerbahçe, que a més a més es presenta a la Final Six amb un roster millorat amb l’arribada de Breanna Stewart, afegint-se a un bloc on ja hi són Meesseman, Williams i McBride. Per a l’Uni, però, abans de pensar en el Fenerbahçe, cal eliminar el Venècia, que té jugadores destacades com Charles, Mavunga i Santucci.

A les grades s’han esgotat els 10.000 abonaments posats a la venda. L’emoció del millor bàsquet europeu arrenca demà a la tarda i allà hi serà l’Spar Girona, disposat a escriure una plana més d’història en un capítol, a més a més, inèdit.

Subscriu-te per seguir llegint