El Bàsquet Girona i el triple: una relació amb moltes llums i alguna ombra

Bruno Fitipaldo va anotar els dos tirs lliures i el Tenerife tenia la victòria al palmell de la mà (97-94). Faltaven només cinc segons i el cara o creu era l’única via per al Bàsquet Girona per intentar forçar la pròrroga dissabte passat. Mindaugas Susinskas, a la desesperada, va provar un triple però la fortuna li va girar l’esquena i la punteria no el va acompanyar. Errada i la possibilitat del temps extra que es va escapolir de les mans. Aquella vegada, la pilota no va entrar. Però això no amaga que el triple és una de les millors armes d’aquest equip. Un recurs que el ve acompanyant des de la pretemporada i que, segurament, no l’abandonarà en les jornades que falten perquè s’acabi la lliga regular. Perquè els gironins ho proven, i molt, des de més enllà del perimetre. Tant, que és un dels conjunts del campionat que més triples anoten per partit. És un tret que l’identifica i que el diferencia. Amb les seves llums i també ombres, això sí.

La confecció de la plantilla, durant l’estiu, i també els primers entrenaments, oferien pistes prou convincents que explicaven que aquest nou projecte a l’ACB pretenia dibuixar un equip que, sobretot, fos capaç de treure petroli des de la llarga distància. Sense una exagerada envergadura ni tampoc moltes peces interiors, va nodrir la plantilla de tiradors. Ja amb els primers amistosos va quedar clar que la pissarra estaria monopolitzada pels tirs de tres. I així ha estat. Dissabte passat, a Tenerife i malgrat l’errada de Susinskas en l’última possessió, el Bàsquet Girona va tornar a transformar més triples que el rival de torn (i això que els canaris també són especialistes en la matèria). En van ser 14. Això sí, després de 36 intents. Perquè aquesta també és una màxima. Provar-ho i provar-ho i seguir-ho provant: així, tard o d’hora entraran.

El de Moncho Fernández és el segon conjunt (empatat, precisament, amb el Tenerife), que més triples transforma per partit. En són 11 per jornada. Només hi ha un equip que n’acumula més. Es tracta del València, amb 11,85. La resta, tots van pel darrere. Se’ls aproximen l’Unicaja (10,73) i l’UCAM Múrcia (10,54).

La part positiva? Molts triples anotats per jornada. Un recurs molt vàlid que pot decidir partits. L’altra cara? Que el Bàsquet Girona, ni de bon tros té un dels millors percentatges d’encert en aquesta faceta del joc. N’anota molts perquè ho intenta una infinitat de vegades. És del 342%. Vol dir, si fa no fa, que poc més d’un terç dels triples que prova van cap a dins. Els gairebé dos terços restants, aigua. Està un xic lluny del 39,9% d’encert del La Laguna Tenerife, el millor conjunt de tota la Lliga en aquest apartat. Similar a les xifres del Barça (39,1%), del Kosner Baskonia (37,1%) i el València Basket (36,9%).

Va ser Susisnkas qui no va trobar cistella en l’última jugada del passat cap de setmana. El lituà, això sí, no és ni de bon tros un tirador mediocre, però hi ha jugadors a la plantilla amb percentatges d’encert força més elevats. Per exemple, Derek Needham. Acumula un 43,86% que el converteix en el cinquè millor home de tot el campionat en aquesta faceta. Aquest rànquing el lidera Wesley Van Beck, del Tenerife (55,8%) per davant Mihajlo Andric, del Breogán (50%); Kyle Kuric, de l’Andorra (46,43%) i Pierre Pelos, del Gran Canaria (45,45%). Entre els 30 millors tiradors de triples de l’ACB n’hi ha tres que vesteixen la samarreta del Bàsquet Girona. A part de Needham, també hi ha Mark Hugues (16è amb un 40%) i Otis Livingston II (28è, amb un 37,3%).

I ara què?

Falten encara 8 jornades perquè s’acabi la Lliga regular i els de Moncho Fernández es troben en una situació còmoda a mitja taula. Descartada la possibilitat de perdre la categoria, com a repte immediat es planteja l’opció d’igualar (i també superar) la millor marca de victòries del club a la màxima categoria. D’oportunitats per fer-ho en té encara un grapat. També, de decidir a què aspira i si jugar a Europa és o no una possibilitat real. Per acabar-ho de definir, li toca enfrontar-se a rivals de tota mena, amb realitats i aspiracions totalment diferents. Però almenys la meitat d’ells estan actualment per sota a la classificació.

És cert que la propera jornada, aquest diumenge, rebrà la visita del segon classificat (València Basket) i que aviat li tocarà visitar la pista de l’UCAM, ara mateix tercer. És més, tancarà la competició en unes setmanes rebent un altre equip que ara mateix jugaria el play-off, com ho és el Joventut. També hi ha el Surne Bilbao, just per sobre. La resta de contrincants es troben a la part mitja-baixa: Dreamland Gran Canaria, Casademont Saragossa, Baxi Manresa i Río Breogán.

Subscriu-te per seguir llegint