Micaló, director esportiu de l'Olot, abans de les tres últimes jornades: «Més que una pressió, ens ho prenem com un repte»

La victòria contra el Barbastre (1-0) i l’empat al camp del filial del Castelló (1-1) ha tornat, només, certa tranquil·litat a un Olot que havia agafat una deriva perillosa arran de quatre derrotes consecutives. Desfetes, algunes de les quals inesperades com contra el cuer Porreres (2-1) o davant el penúltim, Torrent (1-2), que van donar ales als fantasmes. A manca de tres jornades pel final de la Lliga regular, els garrotxins, amb 38 punts, ocupen la dotzena posició, la primera que permet respirar, amb només dos punts d’avantatge respecte a l’Eivissa Illes Pitiüses, que disputaria al play-out i quatre per sobre del Barbastre, el primer que baixaria directament. Tot plegat dibuixa un tram final de curs vibrant amb un piló d’equips implicats en la lluita per no baixar i per enganxar-se a la fase d’ascens. «Que vénen emocions fortes, segur que sí, però estem preparadíssims. Tothom sabia que arribar a tres jornades pel final jugant-nos-hi quelcom podia passar. Érem conscients que podríem tenir la salvació encara no lligada». Són paraules de Lluís Micaló, director esportiu de l’Olot, que aposta per mantenir la calma i centrar-se «únicament» en el següent partit, la visita del Barça Atlètic al Municipal diumenge. Després ja vindran la sortida a Reus i el darrer partit, a casa, contra el València Mestalla, un rival directe. Tant el filial blaugrana com els del Baix Camp lluiten per entrar al play-off d’ascens.

De fer números i calcular quants punts faran falta per salvar-se, no en vol ni sentir a parlar. «Si fem els nou punts segur que no patirem. Si en fem sis, tindrem menys opcions de patir i així successivament. No serveix de res fer càbales perquè dilluns pot tornar a canviar la cosa», assenyala. La temporada passada el Lleida va marcar la salvació amb 45 punts. La xifra per a Micaló podria no ser indicativa. «Enguany la categoria ha guanyat competitivament perquè tot just acaba de baixar un equip. El curs passat el Mallorca B de seguida va quedar despenjat i el Badalona Futur i l’Alzira també», recorda Micaló . Espanyol B (41), Castelló B (39), València Mestalla (38), Olot (38), Eivissa Illes Pitiüses (36) i Barbastre (34) són els equips que lluiten per evitar els dos llocs de perill que queden lliures. El Porreres (26) ja està descendit mentre que Torrent (27), Atlètic Lleida (27) i Andratx (28) necessiten un miracle.

Qüestionat sobre si pensa gaire o maleeix els partits contra el Porreres i el Torrent, Micaló mira de treure ferro a les dues derrotes. «El dia del Torrent sí que ens va penalitzar més que perdre, el com. No vam ser nosaltres ni vam estar a l’altura. A Porreres, és un camp complicat que es pot entravessar a qualsevol. No som el Sant Andreu nosaltres», diu.

Dos de tres al Municipal

En aquest sentit, la serenor ha de ser un factor clau. «No és el primer cop que m’hi trobo ni que el club s’hi troba. Cal saber-ho gestionar des de la inquietud i relativitzar-ho per dur-ho al terreny de joc. Ens ho hem de prendre com un repte, més que no pas com una pressió», destaca el gironí. A partir d’aquí, l’Olot compta amb dos elements que poden ser importants també. D’una banda, el Municipal, on l’equip hi ha de jugar dos dels tres partits que hi queden. «Només hem perdut un partit en tot l’any a casa, contra el Torrent perquè ens vam refiar. Ara segur que no tindrem excés de confiança». De l’altra, comptar amb futbolistes experimentats i avesats a aquest tipus de situacions com Ballesté, Ayala, Del Campo, Mas o Enri. «Tenim jugadors que tenen experiència i senten els colors», destaca.

Sense Fuentes, Maffeo, Guiu i Puigvert, fora de combat pel que resta de curs, Roger Vidal tindrà la baixa sensible Del Campo, per sanció, contra el Barça Atlètic diumenge.

Subscriu-te per seguir llegint