Pere Puig, sobre la gesta de l'Spar Girona a Europa: «No és un títol, però és més que un títol»

L’Spar Girona ja és a les semifinals de la Final Six de l’Eurolliga i, per a Pere Puig, la magnitud del que ha aconseguit l’equip va molt més enllà d’una simple classificació. L’històric director esportiu del club ha posat en valor avui sobretot la capacitat d’adaptació d’un grup colpejat per les lesions, obligat a reinventar-se en ple tram decisiu de la temporada, i que ha acabat signant una gesta d’enorme dimensió.

Puig no amaga que el sostre competitiu de l’equip, amb tota la plantilla disponible, era altíssim. «Amb el roster sencer, amb la manera que jugàvem, érem una apiconadora», ha assegurat. I encara hi ha posat més context: «Teníem una energia tremenda, un ritme altíssim; contra Praga, contra Schio... A la lliga vam passar per sobre de València i Avenida, érem un rival pràcticament imbatible, no ens podien igualar en energia».

Però precisament per això dona encara més valor al que està fent ara l’Spar. Perquè l’escenari ha canviat, i molt. Les baixes (Canella, Carter, i Bibby i Quevedo no estan al 100%), han obligat l’equip a transformar-se sobre la marxa. «El gran mèrit d’aquest equip és que, després d’unes setmanes patides, ens hem adaptat i estem jugant d’una altra manera», ha destacat. Un canvi que, segons Puig, ha estat tan necessari com revelador: «Això ens fa mortals». És a dir, menys exuberants que abans, segurament, però també més conscients del que exigeix cada partit i més capaces de sobreviure en un context advers.

Patint fins el final

El triomf contra Venècia, de fet, el va viure amb tota l’angoixa que comportava el moment. «Vam arribar molt justes d’energia al final», va reconèixer sobre l’equip gironí, conscient del desgast acumulat i del potencial del rival, «un bon equip, amb tres americanes diferencials en un roster molt llarg». Per això, admet, no va veure la victòria clara fins al final: «Vaig patir; no ho vaig veure guanyar fins als últims 12 segons», quan Coulibaly va rebre una falta amb el 68-64 al marcador. I és justament aquí on apareix la dimensió emocional de la classificació: «Vaig sentir una emoció molt gran, perquè si guanyàvem era una bestiesa». Puig, que sovint a Fontajau veu els partits dret darrere una cistella, es va aixecar del seient dimecres al Príncipe Felipe i va seguir el desenllaç dels últims dos minuts també dret, tocant el túnel d’accés als vestidors.

El següent repte, però, eleva encara més l’exigència. Puig és molt clar quan situa el nivell del rival de semifinals. «La final és gairebé impossible, el Fenerbahçe és el millor equip del món», va afirmar. I ho ha fet sense mitges tintes: «És superior a equips de la WNBA, té moltes all stars que són diferencials allà. Davant d’això, el missatge és clar: «S’ha de gaudir, zero pressió, i intentar competir on som».

Aquesta absència de pressió també ve marcada pel fet d’haver arribat fins aquí amb els deures fets. I pensant en els dos partits de lliga regular de la setmana que ve (Jairis dimecres i IDK dissabte), també. «La gran sort és que arribem amb els deures fets als dos darrers partits de lliga; no ens juguem res en tenir la segona posició assegurada», ha recordat Puig. Tot plegat, a més, en espera de veure com respondrà físicament l’equip en els dos partits que resten de Final Six: “Físicament, a veure com surt l’equip de Saragossa»..

Més enllà del joc i dels rivals, Pere Puig també ha volgut un sentit col·lectiu i emocional a la classificació. Ha explicat que durant el partit tenia molt present l’afició, especialment després del cop recent de Tarragona. «Tenia en ment l’afició, després del pal de Tarragona; la gent que havia pagat el viatge per acompanyar-nos, va dir. El que més el preocupava era repetir un mal partit en un desplaçament tan especial. Per això, la victòria també la va viure com una mena de reparació: «Pensava en un alleujament, que la gent podrà allargar l’estada i gaudir fins el final de la Final Six».

I en aquest punt, Puig resumeix millor que cap altre la transcendència del moment. Per tota la gent que fa temps que empeny el projecte, per tots els que han sostingut el club en els moments bons i en els difícils, aquesta semifinal té un valor especialíssim. «Va per tota la gent que ha picat pedra, no és un títol, però és més que un títol».

La frase explica gairebé per si sola què representa aquesta classificació per a l’Spar Girona. No és només ser entre els quatre millors equips d’Europa. És haver-hi arribat tombant molts favorits, amb l’equip tocat, reinventant-se sobre la marxa i fent-ho, a més, amb el sentiment de representar molt més que un vestidor. Per a Pere Puig, la gesta és exactament això: una victòria que, sense donar cap copa, ja forma part de la història del club.

Subscriu-te per seguir llegint