Bàsquet Girona-València: Amb només un pivot contra un gran d’Europa

Que l’empresa és d’una dificultat immensa? Sí. Que el València arriba de doblegar el Dubai i acabar segon a la fase regular de l’Eurolliga? També. Que són un dels equips més poderosos en el rebot ofensiu i que més ofeguen els rivals amb la pressió? Altre cop, sí. A partir d’aquí, pot el Bàsquet Girona carregar-se el conjunt valencià aquest vespre a Fontajau? És clar que sí. Ja ho va fer amb el Barça (96-78) al novembre i va fer suar fins al final el Madrid fa tres setmanes dies (93-95). Evidentment jugar contra un equip d’Eurolliga sempre té un plus de dificultat i més si està tan en forma com els de Pedro Martínez que tan sols han perdut un partit dels darrers set a l’ACB. El Bàsquet Girona, tot i això, no renuncia a res. Ans al contrari. Encara que arribi al partit altre vegada ben debilitat a la zona interior arran de la baixa de Juan Fernández i de Nikola Maric. El pivot balcànic va forçar per jugar uns minuts a la pista del Tenerife el cap de setmana passat, i ahir el club va anunciar que bsnià estarà de baixa entre tres i quatre setmanes per un síndrome subacromial a l'espatlla . Tampoc hi serà Fjellerup, mentre que el partit serà l’estrena del darrer fitxatge, el britànic, Hildreth a Fontajau. També hi seran el gironí Yankuba Sima i l’estimat, Cameron Taylor, ex del club, a més a més, del tècnic, Pedro Martínez, amb passat al CB Girona.

Les baixes a la pintura han minvat el potencial d’un conjunt gironí que avui té una altra oportunitat per igualar el sostre històric de victòries a l’ACB, que són tretze. Serà una jornada per als amants de les dades perquè avui el que sí que celebrarà Fontajau és el partit número cinquanta de Moncho Fernándezal capdavant de l’equip. El tècnic gallec ho valorava sense donar-hi gaire importància. «É un número més i només significa que som aquí, treballant i que em faig gran», deia. Pel que fa a la situació a la classificació, Moncho treia ferro al balanç de victòries i derrotes. «Al final, la diferència entre portar dotze victòries o vuit són tres o quatre cistelles. L’important és tenir un camí, una filosofia marcada i saber com volem fer les coses. Tothom al club està en la mateixa direcció».

El duel d’avui enfrontarà els dos equips que més anoten des de la línia de tres, la qual cosa vol dir que l’espectacle i el ritme estan assegurats. El València té una mitjana d’ 11,85 triples per partit mentre que el Bàsquet Girona és el segon amb 11 ). A més a més, són els dos equips que més percentatge dels seus punts aconsegueixen des del llançament de tres: el quadre català és el millor de la Lliga amb un 37,9% dels punts des del triple mentre que el conjunt valencià és segon amb un 37,4%.

De la dosi de màgia que el València permeti afegir a Livingston en la direcció de joc gironina pot haver-hi el tant per cent de possibilitats de campanada. El nord-americà està en un gran moment i acumula sis partits consecutius a Fontajau anotant com a mínim setze punts, que contra el Madrid en van ser vint-i-quatre. Mentrestant, per part valenciana, el reguitzell d’estrelles no té aturador. No hi serà López Arostegui però veure a la pista Montero, Pradilla, Costello o Brancou Badio -acabat de renovar fins al 2029 o Nate Reuvers, entre altres, imposa. Per no parlar de Taylor, que va deixar un gran record en la seva etapa a Fontajau i que s’ha consolidat com un dels millors exteriors de la Lliga, primer a Màlaga i ara a València.

Gràcies al segon lloc aconseguit al final de la fase regular de l’Eurolliga, el conjunt valencià jugarà contra el vencedor del duel entre el Panathinaikòs i el Mònaco. El València, això sí, arribarà fatigat a Girona. Després de realitzar una sessió de recuperació ahir al matí a Zenica, l’expedició va viatjar des de Sarajevo a Girona a la tarda.

Subscriu-te per seguir llegint