L'Spar Girona tanca una històrica participació a l'Eurolliga amb una derrota contra el Saragossa (66-63)

Fem volar coloms: i si algun dels triples intentats per Jocyte, Bibby i Quevedo en l’última possessió haguessin entrat? D’haver estat així és impossible predir què és el que explicaria aquesta crònica. D’entrada, que el Saragossa-Spar Girona d'aquesta tarda, un estira-i-arronsa constant amb moments per a tots els gustos i colors, s’hauria decidit a la pròrroga. Però ara no té cap sentit tirar del condicional i jugar a predir un futur que mai arribarà. El present, el que explica és que l’Uni, tot i acabar perdent (66-63), ha posat el punt i final a una participació història a l’Eurolliga. És el quart millor equip del continent i aquest privilegi ja ningú li podrà pispar, almenys fins d’aquí a una temporada. La d'avui ha estat una jornada agredolça, això és un fet, però malgrat perdre, hi ha hagut premi. Un premi a tota la trajectòria que va dur l’equip fins a tenir l’oportunitat de jugar-se un tercer i quart lloc europeu. Ha venut ben cara la seva pell contra un Saragossa que ha provat d’escapar-se un munt de vegades, amb Leite (20 punts) i Hempe (14) com a grans amenaces. Però, encara que una vegada i una altra les de Cantero obrien forat, allà sempre ha aparegut l’Uni. Amb una Bibby que ha recordat (a estones) la de les grans ocasions (17 punts) i l’empenta de l’omnipresent Holm (14), entre d’altres punts forts, ha fet de la reacció el seu modus vivendi. Fins al darrer alè ha pogut dir la seva, però en la jugada més transcendental, la pilota no ha volgut entrar.

Fins al descans, hi ha hagut moments delicats. Instants en què tot plegat s'ha girat en contra i els símtpomes no convidaven a l'optimisme. Però cap d'aquestes situacions han estat, ni de bon tros, definitives. És cert que quan Leite i Fingall s'han atipat a fer triples de manera consecutiva, el parcial d'11-0 en contra ha dibuixat un màxim desavantatge amb el 17-9 que ha llançat per terra un inici equilibrat i prou seriós per part de les gironines. Però si Saragossa vivia del triple, l'Uni ho feia dels tirs lliures; ha estat el recurs, aprofitat per Ainhoa i Holm, que ha permès salvar aquest primer revés (17-15). N'hi ha hagut més, aquesta vegada amb Oma com a principal protagonista. La seva defensa ferotge sobre Jocyte i alguns punts seguits han permès enlairar-se de nou les aragoneses, molt més intenses i contundents. Ingredients suficients per col·locar el 30-23, de nou una petita escletxa que obligava a reaccionar. Li estava costant a l'Spar Girona trobar solucions al parquet: orfe encara des del triple, el rebot ofensiu era una assignatura pendent i Coulibaly estava tan ben defensada que no hi havia manera d'explotar aquest recurs. Però, com ha passat abans, l'equip ha trobat una escletxa per on ha passat de nou la llum. També a còpia de tirs lliures (n'ha llançat 14 en els primers dos quarts), però aquesta vegada, per fi, trobant fortuna des de la llarga distància. Bibby ha clavat un triple per ajustar-ho tot de nou (30-28), mentre que Carolina Guerrero n'ha anotat dos des de casa per capgirar el resultat i enviar les gironines al descans amb avantatge (34-36).

La tònica s'ha anat repetint a mesura que avançaven els minuts. I jugar amb foc és perillós. L'Uni ha aparegut i desaparegut com qui encén i apaga un interruptor. Fins aleshores, sempre que rebia un cop, s'aixecava i s'hi tornava. Ha passat només tornar dels vestidors: parcial dolorós de 8-0 rubricat amb un triple de Hempe, i reacció immediata, amb els primers punts de Coulibaly i un triple de Bibby que ha igualat de nou el marcador (44-44). L'enèsima reacció. Però no sempre surt cara. La següent plantofada ha fet més mal. Un nou parcial en contra, aquesta vegada de 6-0. Íñiguez ha demanat temps mort i, malgrat l'escridassada a les seves jugadores, no ha estat capaç de trobar la tecla. Hempe ha continuat fent mal en atac, com també les excursions de Leite, mentre la defensa d'Oma desactivada Jocyte. S'ha arribat al màxim desavantatge (55-46) i Ííguez ha acabat rebent una tècnica just abans que s'acabés el període.

És cert que entre Pendande, Holm i un 2+1 de Bibby l’Spar Girona ha corroborat la seva tossuderia a disputar la victòria fins al darrer sospir, però quan amb el 59-55 i una possessió a favor ho ha tingut tot de cares per allargar la inèrcia positiva, s'ha acabat embolicant: a l’infinitat de triples que no entraven (el balanç final ha estat de 6 encerts de 26 intents), s’hi sumava l’excés de velocitat, alguna excursió sense sentit i cistelles sense massa oposició que no volien entrar. Però, el que són les coses. La història, la d’un equip que mai s'ha rendit, es repetia de nou. Malgrat el 65-57 en contra i el cronòmetre que jugava en contra, l’Uni ha arribat viu a l’última possessió. Bibby ha endollat dos triples seguits per situar el 65-63, abans que, en l’atac posterior de les gironines, Jocyte hagi fallat una safata claríssima. Leite posava el 66-63 des del tir lliure i aleshores, Íñiguez ha fet aparèixer la pissarra. Faltaven només 17 segons. Tocava jugar-se-la i l’equip ha intentat forçar la pròrroga. Ha tingut fins a tres oportunitats consecutives, però els triples de Jocyte, Bibby i Quevedo no han entrat. Un final dolorós, que no evita una trajectòria increïble de l’equip a l’Eurolliga. Derrota, sí, però un històric quart lloc continental a la butxaca.