El Bàsquet Girona cau amb honors en un festival de triples (81-84)

L'única manera de guanyar un transatlàntic com el València, segon de la fase regular de l'Eurolliga, quasi res, i també en la mateixa posició a l'ACB, i més quan no tens pivots, és ser un equip. Que tothom, més que mai, sumi. Que ningú faci la guerra pel seu compte i, sobretot, que tothom i cregui. El Bàsquet Girona ha fet tot això i més, aquesta tarda, i per a això ha pogut plantar cara de valent a l'equip de Pedro Martínez, liderat per un gran Costello.

No n'ha fet prou per ben poc (81-84) perquè el València té una plantilla estratosfèrica, però els ha exigit i s'ha competit fins el darrer segon, quan Livingston, per dues vegades, ha errat el triple de l'empat. Té mèrit el que està fent aquesta temporada l'equip de Moncho, que mai no ha abaixat els braços enlloc i que, amb el seu bàsquet trepidant, i la tranquil·litat que dona la classificació, es veu amb forces i desvergonyiment per donar ensurts a qualsevol rival despistat. El que s'ha vist avui a Fontajau ha fet autèntica afició, per molt que, com li havia passat a l'Uni a Saragossa, els triples intentats en la darrera posessió per empatar no hagin entrat. Al final el Girona n'ha convertit quinze, i el València, setze. Aquí hi ha hagut el partit i la diferencia.

A set jornades del final, i amb la permanència virtualment lligada des de fa setmanes, el Girona no es deixa anar. Una gran notícia perquè d'altres, en la seva situació, potser ho tindrien més difícil, això de pensar a continuar competint veient gran part de la feina feta. Avui, en un pavelló de Fontajau de nou per sobre dels 5.000 espectadors, la visita del València ha deixat un partit divertit, un festival de triples entre dos equips que en fan del llançament a distància gran part del seu modus vivendi (al descans tots dos havien tirat més de tres que de dos) i han acabat regalant un últim quart convertit en una batalla de franctiradors, espectacular.

El 40-45 del descans ha sigut un càstig força injust per al Girona, penalitzat per un 0-5 de parcial del València amb dos tirs lliures de Montero i un triple de Badio. Potser aquests darrers segons del segon Quart han sigut els únics on l'equip s'ha distret una mica i ho ha pagat car. Perquè poc abans, després d'una antiesportiva de Taylor a Livingston, que ha donat quatre punts seguits a l'americà, i una cistella de Needham, han posat els locals per davant (35-31) en el moment de més rauxa. El Bàsquet Girona havia aconseguit plantar cara, tot i l'evident diferència en el joc interior. Sense pivots, gairebé, per les baixes de Fernández i Maric, els jugadors s'han hagut de multiplicar i, per exemple, Susinskas ho posava tot per intentar aturar Costello.

A poc a poc els minuts han anat passant i Malgrat que el rebot sempre ha estat dominat pel València, a mesura que el Girona ha trobat encert ofensiu, ha estat al partit. El primer Quart ha acabat amb els locals un avall (39-40) després d'un triple d'Hildreth sobre la botzina en una darrera jugada amb només 1,7 segons de posessió. En el segon quart, els de Moncho s'han vist quatre avall (25-29) després d'un inici amb triples i més triples, han capgirat el marcador (35-31) i han acabat arribant al descans perdent de cinc (40-45).

La manera de plantar cara passava, com ja s'ha constatat, per ser un equip on tothom aportés. I Pep Busquets, que no havia anotat a la primera part, ha agafat galons. Els seus primers punts, dos triples seguits i un bàsquet de dos, han situat el 51-54 que mantenia el Girona al partit després d'un inici on semblava que el València s'escapava. L'equip de Pedro Martínez ha arribat a dominar de vuit (53-61) després d'un triple de Moore, però ni així es rendien els gironins. Penalitzats pels rebots ofensius que capturava el rival, tenint segones i terceres opcions, i pels seus triples, es mantenien vius mentre Costello seguia fent el seu estrip particular enfilant-se als 18 punts i tancant el parcial amb una cistella de dos (59-66).

El 62-67 després d'un triple de Needham ha encès Fontajau, i ja no diguem després d'un altre encert de tres de Geben (65-67), neutralitzat per Taylor també des de 6,75 (65-70).El partit era un festival des de la distancia, extenuant per un ritme frenètic, agraït des de la grada. Montero posava el 67-73, i Busquets responia amb el 70-73, a 6:22 pel final. En aquest moment els dos equips empataven a triples, tretze cada un. I ha aparegut Livingston per empatar, com no, de tres (73-73). El partit era una bogeria. S'ha entrat als últims tres minuts tres avall (77-79), amb l'afició entregada. Busquets a empatat el partit (81-81) amb un triple quan s'entrava al darrer minut i Reuvers n'ha clavat un altre per posar el 81-84 a 15 segons per acabar. Abans Needham n'havia errat un per posar per davant el Girona. No ha pogut ser tot i que Livingston ha tingut dos intents, de tres, per empatar, errats.

No es pot demanar gaire res més a un equip ni a un partit de bàsquet.