Paula Blasi: la ciclista que anava per atleta, estrella de les Ardenes

Hi ha carreres ciclistes que es poden veure 10 vegades seguides i no avorrir-se en l’intent. És el que passa si es tiren enrere les imatges de la victòria de Paula Blasi (23 anys) i es repeteix la victòria de la corredora catalana a l’Amstel Gold Race, la clàssica femenina més important de la història guanyada per una representant del ciclisme espanyol. Ara, aquesta setmana, els ulls estaran pendents del que faci, primer avui a la Fletxa Valona, i després diumenge, a La Doyenne, la degana, la Lieja-Bastogne-Lieja, la més vella de les clàssiques d’un dia que es disputen en la competició contemporània.

Si calgués aplicar un terme a la victòria de Blasi seria senzill batejar-la de bestial. És cert que va prioritzar el factor sorpresa, del qual no tornarà a disposar en el futur. Però alhora, al marge de l’inesperat, calia tenir una classe especial, una força descomunal i una concentració exagerada, per no caure en l’intent i ni tan sols atordir-se quan es va equivocar de traçat, en un revolt, a una desena de quilòmetres de la meta, en un circuit neerlandès que era un autèntic laberint.

Companya de Mavi García

Blasi no només va mantenir a ratlla els rivals i sobretot les gregàries de Demi Vollering, que corria a casa, com a gran favorita, estrella mundial i amb el millor equip. Va fer més. Va augmentar les diferències i sempre va disposar d’un minut de matalàs que li va permetre arribar a meta en solitari i fins i tot disfrutar de valent, gairebé sense fer anar els pedals, als últims 200 metres. Es va guanyar el reconeixement de les rivals i l’abraçada de les companyes de l’UAE Team ADQ, la versió femenina del conjunt liderat per Tadej Pogacar, que diumenge serà el gran favorit en la carrera masculina de la Lieja-Bastogne-Lieja, que aspira a guanyar per quarta vegada, com va fer en un passat recent el llegendari Alejandro Valverde.

Blasi es va incorporar al ciclisme quan de fet estava cridada a destacar en altres disciplines, principalment a l’atletisme. Tot just competeix des del 2024. Poc temps, però suficient per convertir-se en la millor corredora espanyola de l’actualitat, ja una figura internacional, i que segueix al peu de la lletra els consells que dona al seu equip Mavi García, que als 42 anys viu l’última temporada professional. Ella era fins ara la corredora contemporània que havia aconseguit grans èxits i també clàssiques d’un dia com el Giro de l’Emilia del 2021.

Nascuda a Esplugues de Llobregat, entrena pels voltants de Barcelona si no viatja a la Cerdanya per concentrar-se allà i buscar el contacte amb l’alta muntanya. I tot ho fa sense oblidar els estudis. Recentment s’ha graduat en Ciències de l’Esport. En l’atletisme mantenia bones marques (2.11 als 800 metres amb 17 anys) o els 36 minuts en la distància dels 10K i a la Cursa dels Nassos de Barcelona que corre per afició.