El Sarrià somia en gran al Top6 català d'handbol infantil femení

El Sarrià afronta aquest cap de setmana una cita històrica. L’equip infantil femení disputarà a casa el Top6 de Catalunya, una fase final que reuneix els millors equips del país i que fa de prèvia als sectors del Campionat d’Espanya, on també hi seran els gironins. Per al Sarrià i per a l’handbol femení gironí, haver arribat fins aquí ja suposa una fita sense precedents. Però el grup entrenat per Guillem Mallola vol allargar el somni.

El torneig arrencarà aquest vespre amb els quarts de final, però el Sarrià, gràcies al seu paper a la Lliga Catalana (campió de grup), passa directament a semifinals. Hi entrarà en joc dissabte 25 d’abril a les 11.30h contra el guanyador del duel d’avui entre el Sant Vicenç i el Sant Boi A. A l’altra banda del quadre, el Granollers, gran favorit, s’enfrontarà al vencedor del partit entre el Sant Quirze Verd i La Roca. La gran final es jugarà diumenge a les 13h.

La presència del Sarrià en aquesta fase decisiva ja és una notícia major. «És completament un orgull», explica Mallola, jugador també del primer equip masculí del club, a Primera Nacional. «He viscut algun Top6 i algun Campionat de Catalunya com a jugador, i és espectacular. Però el que ho fa més especial és viure-ho amb el Sarrià, i a casa», argumenta. El tècnic ho emmarca en el creixement del femení dins l’entitat.

Pas endavant

El pas endavant és rellevant també en clau territorial. El Sarrià s’ha convertit en un dels noms propis d’un handbol femení gironí que va guanyant presència, amb projectes com els del Banyoles, el Garbí o el Montgrí. Però arribar on ha arribat aquest equip no és fruit de cap aposta artificial ni d’haver anat a buscar talent fora. Ben al contrari. «No hi ha cap jugadora que vingui de fora», remarca Mallola. Hi ha nenes (d’edats compreses entre els 12 i els 14) que porten vuit o nou anys al club i la majoria en fa quatre o cinc que hi juguen.

És un equip de base, fet des de dins i molt identificat amb el poble. En un municipi on l’handbol continua sent l’esport rei, moltes jugadores hi han arribat per tradició familiar o per l’efecte d’amistats i escola. Aquesta arrel és una de les fortaleses del grup, que ha crescut compartint club, hàbits i manera d’entendre el joc.

Sense portera fixa

El mèrit encara és més notable perquè el Sarrià ha competit tot l’any superant limitacions evidents. La més singular és a la porteria. «Nosaltres no tenim portera», revela Mallola. «No anem a buscar nenes, tenim el que tenim. Cap vol que la posició principal sigui portera i ja ens espavilem: s’ho van rotant». Tot i això, l’equip s’ha plantat entre els millors de Catalunya.

Mallola, de només 20 anys i estudiant de CAFE a Salt, destaca també el valor formatiu de tot plegat. Bona part del que transmet a les jugadores, diu, és herència del mateix Sarrià. «Tot el que he après per ser entrenador és d’altres entrenadors del club. Sempre he sigut molt implicat: vaig a veure partits, faig de monitor al campus i fa anys que entreno a la base». Aquest coneixement de la casa li permet treballar amb un grup al qual coneix bé i que evoluciona dia a dia. Sobre el potencial competitiu del seu equip, no amaga l’ambició, però tampoc perd el sentit de la realitat. «Un cop ets a semifinals, opcions en tens», assegura. Sigui quin sigui el desenllaç, el Sarrià ja ha fet un pas endavant que omplirà aquests dies el seu pavelló.

Subscriu-te per seguir llegint