Míchel: "Ens ha faltat ànima i determinació fins el 2-0"

Mala cara feia Míchel al final del partit. La derrota a Mestalla deixa el Girona amb només quatre punts d’avantatge respecte al descens, que en podrien ser tres avui si el Sevilla puntua a Pamplona. Una situació impensable fa quinze dies després de puntuar al Bernabéu (1-1) en què l’equip en va sortir amb vuit punts de coixí. Dues derrotes consecutives han reobert a l’entorn i entre l’afició un neguit que Míchel mai ha perdut. «La situació és la mateixa. Hem de tenir clar que l’objectiu és quedar-se a Primera. Ja ho dèiem fa unes jornades quan veníem de guanyar. El patiment ve principi de temporada. No sé per què la gent es pensa que estem fora de perill. És el mateix. Després d’un any de patiment, les coses no canvien perquè sí», deia, disgustat amb el partit dels seus homes. «Per ocasions clares hem pogut empatar, però no m’han agradat els primers seixanta minuts. No hem fet patir el València i els hem donat energia», deia el tècnic que admetia que potser s’havia equivocat amb l’onze i la idea de partit que havia plantejat. «Em pensava que amb jugadors de bon peu seríem capaços de fer que el València no tingués la sensació d’anar endavant amb l’empenta de la seva afició. Ha estat un error meu. Hem controlat la pilota però no pas el partit. Necessitem la pilota per fer mal i no passades», reiterava en un discurs que ha repetit força aquest curs. El tècnic subratllava que al Girona li havia faltat «ànima i determinació fins al 2-0». «Després sí que hem tingut la sensació de més agressivitat amb pilota i sense. Amb Joel roca i Bryan Gil d’extrems i Stuani, de punt de rematada hem pogut empatar. Els últims trenta minuts han estat molt bons però el Girona també és la primera hora i no m’ha agradat gens».

Qüestionat sobre si s’havia notat més al terreny de joc la necessitat dels jugadors del València que o pas la dels del Girona, el tècnic no va descartar que fos així. «Si és així, el meu missatge no ha arribat al jugador. Ho vaig dir l’altre dia conra el Betis, ens cal estar junts i ser capaços de fer millor els companys, ser un equip més que mai. Hi hem treballat aquesta setmana, més que en el joc perquè ja el tenim», lamentava.

La temporada passada amb l’equip enfonsant-se Cristhian Stuani i Portu van sortir al rescat per ajudar amb la seva «ànima» i sentiment de pertinença a salvació de l’equip. Quin paper tindrà Stuani enguany aquest final de curs? «És un jugador important. Tot i això, ha tingut dues lesions i cal anar amb compte. Si juga massa pot ser que recaigui i hem de gestionar bé els minuts. És important, però necessitem tot l’equip per fer millor l’equip i anar endavant. Ser capaços de lluitar i tenir determinació i agressivitat plegats».

La final de divendres

No va voler afegir més transcendència Míchel al partit de divendres contra el Mallorca, un altre rival directe, a Montilivi (21:00). «Tots els partits són importants. És el següent i després vindrà Vallecas. Aquest d’avui (per ahir) era molt important; no sé si tothom ho tenia clar», deixava anar en un clar missatge cap a alguns jugadors que van jugar ahir.

Subscriu-te per seguir llegint