Flick supera Flick: nou punts més que fa un any

I Flick, un any més, s’ha sortit amb la seva. En porta dos a Espanya i no hi ha cap equip que el pugui mirar als ulls, incapaç de seguir el diabòlic ritme que ha traçat. Va arribar i va guanyar la seva primera Lliga. Ara, el tècnic està a punt de conquerir la segona consecutiva.

Va guanyar amb autoritat a Getafe i assaboreix els 11 punts de renda sobre un decadent Madrid i n’hi ha només 15 en joc, demostrant que el seu mètode, basat en la intel·ligència emocional, buscant l’empatia i proximitat amb els jugadors, sobresurt amb tanta potència que s’ha carregat Xabi Alonso i ara està a punt d’enviar Álvaro Arbeloa a l’atur.

Flick ho ha fet amb tacte, surfejant sobre una sèrie d’inacabables problemes físics que van afectar peces estratègiques del seu projecte (Pedri, la pubàlgia de Lamine Yamal, Joan Garcia passant fins i tot pel quiròfan, Fermín, De Jong, Koundé, Balde, Marc Bernal...), sintetitzades totes en la primera lesió muscular del 10.

Però el Barça ha anat trobant solucions, almenys a la Lliga, a tots aquests inconvenients, esquivant fins i tot una dubitativa arrencada de campionat i tenint ara mateix nou punts més que en la passada temporada en la mateixa jornada. Li falta, això sí, aprovar l’assignatura pendent de la Champions (eliminat a semifinals i quarts). Té 85 punts, tres menys que en les 38 jornades del curs 24-25.

Però ha demostrat una fortalesa per resistir a mals inicis. Era l’últim dia d’agost, i després d’empatar contra el Rayo, quan Flick va explotar a Vallecas: "Els egos maten l’èxit", va denunciar. Era una frase que contenia una verinosa i nociva càrrega perquè afectava la convivència del grup, amenaçant d’espatllar la temporada. A l’octubre, i també a finals (era el dia 26), el Madrid festejava feliç la seva Lliga. Havia guanyat un Barça irreconeixible al Bernabéu (2-1) i sentia que el títol era seu.

D’Alonso a Arbeloa

Ho va celebrar molt el llavors equip de Xabi Alonso, disfrutant dels cinc punts de renda sense adonar-se que Vinícius, i el seu bel·licós enfrontament públic amb Xabi Alonso, havia deixat anar una bomba a l’interior del vestidor blanc.

El madridisme va ser incapaç d’entendre que el Barça va trobar en aquella caiguda el combustible necessari per regenerar-se. En sis mesos, el Barça li ha tret 16 punts de diferència firmant una trajectòria tan espectacular que ha deixat esllomats els seus rivals, aconseguint millors números.

En la temporada passada, i en la jornada 33, els blaugranes sumaven 76 punts. Ara arriben als 85, amb l’objectiu no només de guanyar el títol sinó de tocar la icònica xifra dels 100 punts, només aconseguida pel Madrid de Mourinho i el Barça del difunt Tito Vilanova.

Ni rastre, per tant, dels egos que va veure Flick a Vallecas, obligat a verbalitzar una inquietud que el corroïa per dins. L’equip, malgrat la caiguda de producció de Lewandowski i Raphinha, continua sent igual de contundent en atac i ha anotat 87 gols, dos menys que a la primera Lliga de Flick.

Però res explica millor la voracitat, la regularitat i la tenacitat d’aquest Barça que la reacció que va tenir després de caure al Bernabéu. Des de l’octubre, el líder, que serà aviat el bicampió de Lliga, ha sumat els últims 63 punts dels 69 en joc, el 91%. No és que el Madrid hagi regalat la Lliga. No, no és això. El Madrid ha sigut aniquilat per la màquina de Flick.

Subscriu-te per seguir llegint