La sang del Girona a Mestalla no era dins l’onze inicial

Si algú encara es pregunta per què Míchel no ha estat tranquil en cap moment de la temporada, tot i haver-hi bones dinàmiques que es convertien en bons resultats, només ha de veure repetit el partit de dissabte davant el València (2-1). Dos equips que lluitaven pel mateix objectiu i on només un dels dos va semblar, almenys a la primera hora de joc, que fos conscient de com n’és de cara la permanència i el molt que s’ha de bregar per mantenir-se un any més a la màxima categoria del futbol espanyol. Sí, Míchel, et donem la raó, primer els 42 punts, després ja veurem.

Un mal partit el pot tenir qualsevol. No et poden sortir les coses, es pot ser més imprecís o cometre errors que no són comuns. El que és innegociable és l’ànima d’un equip que encara no té la feina feta, que no té la salvació al sac i ben lligada, i que aquest cap de setmana va sortir al terreny de joc com si fes dos mesos que té la plaça assegurada a Primera divisió la temporada que ve. L’orxata que corria per les venes dels onze que van sortir d’inici, mai més ben dit jugant a terres valencianes, es va convertir en sang quan Joel Roca, Alejandro Francés i Bryan Gil van ingressar al terreny de joc substituint Lemar, Echeverri i Àlex Moreno.

Els canvis es produïen al minut 60 de partit i al cap de dos minuts feien efecte amb la diana a plaer del de Camprodon, servida per un Alejandro Francés que executava una gran centrada que feia dubtar Dimitrievski i a tota la línia defensiva del conjunt de Carlos Corberán.

La mala ratxa de tres encontres sense guanyar que arrossegava el València i l’ambient crispat que es viu des de fa temps a Mestalla va donar una certa injecció de moral al Girona, que es va despertar tard de la migdiada. Un darrer període d’encontre que no esborra i tampoc deixa lliure de culpa als gironins amb la primera hora de joc que van regalar.

El revulsiu de moda

Per desgràcia, no hem de tirar tan enrere per trobar un partit del Girona on l’equip no xutés a porteria en tot el primer temps. En el desplaçament al camp de l’Osasuna, el Girona no va posar a prova a Sergio Herrera en tot el matx i el dissabte els fantasmes de l’esterilitat ofensiva van tornar a aparèixer. Primera ocasió, un xut de falta directa d’Echeverri al temps afegit de la primera part, i a porteria un intent d’Arnau que rebutjava Dimitrievski a la represa. Un equip sense intensitat ni ganes de fer mal, que va veure com un nano de vint anys format a casa els espavilava a tots.

Ja no és el primer cop que Joel Roca té un impacte immediat quan ingressa a la gespa i mostra un nivell per sobre del rendiment de l’equip abans de la seva entrada. Quan els blanc-i-vermells van visitar el Ciutat de València per jugar contra el Llevant, Roca va substituir Echeverri anant per darrere el marcador i va aconseguir el gol de l’empat en temps afegit. Sense anar més lluny, dimarts passat contra el Betis va trigar menys d’un minut en provocar un penal que Ounahi s’encarregaria de convertir per igualar l’encontre i dimarts el gol per retallar distàncies contra el València. És evident que Joel Roca està fent mèrits per tenir més responsabilitat a la seva esquena de la que ha tingut fins ara.

Canvis a l’onze?

Després del partit, l’afició reclamava a crits les titularitats de Joel Roca i Alejandro Francés veient el gran rendiment que aporten al seu equip. Del gironí, destacar el petit sotrac futbolístic d’Ounahi en els darrers encontres i que sembla que Míchel aposta per ell per davant de Bryan Gil com a revulsiu, ja que el de Barbate no ha anotat en tota la temporada i amb la darrera lesió que va patir li està costant agafar ritme de competició. El que ho té més complicat és Francés, que sap que la parella Vitor Reis-Blind a l’eix de la defensa és intocable i que els laterals amb Arnau i Àlex Moreno també semblen ben coberts. Tot i això, aquest divendres pot tenir l’ocasió d’entrar a l’onze amb la baixa de Moreno, que es perdrà el duel contra el Mallorca per acumulació de targetes grogues. En cas que l’encarregat de substituir al de l’Alt Penedès sigui Francés, l’aragonès ocuparia el lateral dret i desplaçaria Arnau a l’esquerra, posició que ja va ocupar quan Moreno estava lesionat.

Un partit contra els de Demichelis que pot decidir si els gironins patiran fins a final de temporada per salvar-se o si realment es podrà certificar d’una vegada per totes que aquest conjunt és mereixedor d’estar a la màxima categoria. Míchel haurà d’escollir si Joel Roca surt d’inici o es vol guardar aquest as sota la màniga que tants bons resultats li ha donat en els darrers encontres. En cas que el de Camprodon entri a l’onze, els canvis més lògics per rendiment actual serien Ounahi o Lemar i el marroquí es desplaçaria a la mitja punta. Jugui qui jugui, si l’equip no és conscient del que hi ha en joc com en el darrer partit, el descens es veurà pel retrovisor fins al final.

Subscriu-te per seguir llegint