Set anys de silenci i un retorn triomfal: el Llagostera torna a pujar de categoria

Set anys i molts girs de guió després de l’últim gran èxit, la UE Llagostera va tornar a celebrar un ascens dissabte passat. Va ser en un Municipal ple a vessar que recordava el de les grans ocasions, amb gairebé vuit-centes persones, segos el club, i que va convertir-se en una festa amb el xiulet final de l’àrbitre que certificava l’ascens de categoria. El rival no era ni el Nàstic de Tarragona, ni el Portugalete, ni el Cerceda, ni el Martorell; ni tan sols el Porqueres o el Verges. I no, el Llagostera no pujava a Segona A, Segona B, Tercera o Primera Catalana...El rival era el Palafolls B i el Llagostera celebrava l’ascens a Tercera Catalana, la penúltima categoria del futbol, gràcies a un clar 7-0. Un èxit majúscul, malgrat el passat gloriós recent, d’una entitat que aquest estiu s’ha reinventat per recuperar el nom -a banda de l’escut i l’himne- després que el 2022 la família Alsina-Tarragó, antics propietaris i ànimes, abaixés la persiana i vengués la societat.

El context és radicalment diferent del d’ara fa vuit, deu o quinze anys a Llagostera, on el club té una trentena de socis i un pressupost de 5.200 euros. Això sí, a l’hora de celebrar ascensos, el camí està fet. I no s’oblida. Una bona estona a sobre la gespa amb afició, cos tècnic i directius, sopar al Carril i cap al Modoni. A partir d’aquí, la festa continua o no. «Cap a les tres retirava, jo. Una hora prudent. N’hi va haver que ho van allargar fins a les vuit del matí...Estava justificat», riu el president Albert Vinyes, artífex del renaixement del club i que celebra el gran ambient que hi havia al Municipal que recordava el de les grans ocasions. «No és igual que pujar a categoria professional però sí que em van venir al cap moments i records del dia del Nàstic que va ser la més grossa que va ha fet mai el club».

L’ascens no ha estat senzill tot i que el Llagostera ha tret deu punts, de moment, a l’Atlètic Lloret. «No érem favorits, tot i que per ser el primer any sí que anàvem un xic de tapats. A mesura que ha avançat la Lliga tant l’Atlètic com el Fogars han vist que anàvem de debò».

Ambició per al futur

I ara què? Es preguntarà la gent. Sobretot després que l’estiu passat el club no es marqués l’ascens com a objectiu. «Som ambiciosos», deixa clar. «Serem un acabat de pujar i serà molt complicat a Tercera Catalana. La lògica diu que hem d’aguantar la categoria, tot i que el cor em diu que hem d’aspirar al màxim», reflexiona prudent per, deixar-se anar al cap de pocs segons. «Faré cas al cor i no tant al cap. Passarem un estiu pensant a estar a dalt», riu, Vinyes, porter juvenil a l’època daurada del club i que va conviure amb alguns dels equips que van tocar el cel. Ara, l’aposta és el planter. «Tenim jugadors joves amb projecció d’estar molts anys al primer equip i juvenils que ho fan molt bé i que poden marcar una època al club». La llavor està sembrada.

Subscriu-te per seguir llegint